Ana Maria González Franco
L’equip femení de Futbol Americà dels Barberà Rookies lluita contra la invisibilitat a base d’esforç i victòries.
L’equip femení del Barberà Rookies va néixer fa deu anys, l’any 2008. L’equip va sorgir de la mateixa iniciativa d’algunes noies de Barberà del Vallès, que es van interessar per la pràctica d’aquest esport, es van ajuntar i arribant a formar l’equip sènior composat actualment per unes divuit noies.
El futbol americà és un esport amb prou feines conegut a Catalunya i Espanya, però si a més parlem d’equips femenins, la mitjana baixa encara més, una situació contra la qual lluiten les noies del Barberà Rookies. La Laia Atanasio, jugadora de l’equip, combat cada dia contra aquests tòpics, “A poc a poc i cada vegada més són les noies que decideixen provar aquest esport, però si és cert que moltes vegades notem discriminació o menys atenció a la nostra lliga que, en canvi a la masculina. Lluitem per seguir creixent com a esport que també practiquen les dones i trencar aquests tòpics absurds”. Però si existeix alguna cosa amb el que han de lluitar aquestes jugadores diàriament és contra l’estereotip creat al voltant de la seva figura com a dona i el seu paper com a “sexe feble” i és que a les noies sempre se’ns ha vist al llarg de la història com les princeses que han de ser rescatades pels prínceps blaus. Precisament, aquestes històries ens han impedit veure que les dones som autosuficients i fortes.
Les Rookies ho van tornar a demostrar la passada primavera quan van aconseguir el seu setè títol de lliga, el tercer consecutiu. El conjunt de Barberà del Vallès va revalidar el títol davant Barcelona Búfals (27-6). El Complex Esportiu Can Llobet de Barberà del Vallès va ser l’escenari el 26 de maig de la gran final de la LNFA Femenina (16.30h), que va enfrontar a Barberà Rookies i a Barcelona Búfals. Era la tercera final entre els dos equips, ja que es van enfrontar en el partit pel títol en 2014 i 2016.
Amb Marcelo Yaques com a entrenador de l’atac i amb Carlos Gómez de la defensa van poder aconseguir la NFFA (Lliga Nacional Femenina). “Estudiem les jugades de l’equip, el com ens anàvem a enfrontar per així saber com defensar-nos i vam fer els ajustos necessaris en les nostres jugades per intentar guanyar”, diu la Laia Atanasio. Per a elles els hi suposava ser la setena vegada que guanyaven la LNFA, però sobretot demostrar que l’esforç que havien posat durant tota la temporada i el que havien treballat havia valgut la pena.
El partit va començar molt ajustat, el Barcelona Búfals es van avançar al marcador i elles no acabaven de desenvolupar bé el seu atac. Es van anar al descans amb un empat que posava el balanç en el mig de tots dos equip. Però, a la segona part la motivació per assolir el títol va fer que al camp tot es desenvolupés tal i com ho havien planejat i finalment, el partit va ser d’elles.
“Una vegada començat el partit, vaig notar moltíssima adrenalina i solament pensava a donar el millor de mi, fins a esgotar totes les meves forces, però mai rendir-me. Quan va acabar, no podia estar més contenta d’haver guanyat, d’haver aconseguit la victòria entre totes”, diu la Laia.
La Patricia Mexide, jugadora de l’equip sènior, abans de començar el partit va sentir molts nervis, durant el partit molta adrenalina i al final del partit emoció màxima. “Tens moments de tot, has d’estar motivat però concentrat a la vegada i que no condeixi el pànic quan les coses no van com estava previst”, diu la Patricia.
“Sí que és un esport conegut en l’àmbit masculí, però per sort cada cop estan formant-se més equips femenins. El desconeixement fa que se segueixin dient molts tòpics masclistes i com en aquest esport en molts altres, però per això és important que es doni a conèixer i es lluiti per la igualtat”, diu la Patricia Meixide.
Però lluny d’aquests estereotips la veritat és que el futbol americà és un esport que no posa barreres a les noies ni a nivell físic gràcies a les seves diferents posicions de joc, i el mateix ocorre amb l’edat.
A més, és molt comú confondre el futbol americà amb el rugbi, ja que normalment es confon per la forma de la pilota. Però es tracta de dos esports completament diferents. Són fàcils de distingir tenint en compte que en futbol americà els jugadors usen casc i cuirassa i que la pilota és normalment marró amb unes cordes blanques. Encara que és un dels esports que es troben en l’ombra ha estat un dels quals més ha evolucionat al llarg d’aquests últims 20 anys, ja que llavors, no existien ni la meitat de clubs que hi ha avui dia.
