Acabem el novembre amb una data, el 25N, que ha tenyit de lila tot el mes. Amb motiu del Dia Internacional per l’Eliminació de les Violències envers les Dones, l’agenda s’ha omplert d’activitats de tota classe que ens han ajudat a conèixer millor aquesta realitat. La violència masclista té unes arrels molt profundes i que són presents en cada aspecte de la nostra societat. Violències visibles o invisibles, subtils o explícites, travessen l’experiència de les dones de mil maneres, amb l’assassinat com a expressió més terrible.
Una situació insostenible i durant massa temps normalitzada davant de la que, sortosament, s’ha arribat a un consens transversal decidit de posar-hi fi. Sensibilització, prevenció, suport, acompanyament… actuacions que necessiten recursos i d’un compromís compartit. Amb una mirada oberta que va més enllà dels comportaments individuals, i que es fixa en la complexitat del fenomen i en cadascun dels elements que el perpetuen.
En aquest sentit, els mitjans de comunicació, amb la funció d’interpretar i explicar el nostre entorn, tenim una responsabilitat que no és petita. Perquè l’oxigen que necessita la violència masclista per respirar i mantenir-se viva és la concepció patriarcal del món. El llenguatge que fem servir, les històries en les quals ens fixem, els perfils a qui donem veu, són decisions que tenen conseqüències. Construeixen una realitat que pot reforçar aquestes relacions de poder i situacions de vulnerabilitat o, en canvi, com intentem fer a Veus Barberà, es deixen travessar per una mirada feminista que desmunti aquesta coartada cultural perquè deixi de legitimar qualsevol mena d’abús.
