El mes de setembre ja ha passat i ens trobem immersos en la rutina escolar, les activitats de la tarda també han engegat, que si l’anglès, els esports, la música, tot plegat, configura la comunitat educadora que tenim. I aquesta comunitat no és només les escoles bressols, les de primària, els instituts i les entitats que fan les extraescolars, són també els infants i les famílies, les institucions públiques, locals i comarcals.
Aquest curs acadèmic va engegar amb un canvi important a la nostra ciutat, i va ser el tancament d’una línia de P3 a l’Escola Pablo Picasso. L’educació és quelcom viu, dinàmic, i l’evolució demogràfica també influeix, si la demanda minva està clar que l’oferta s’ha d’adaptar. Tot i que també una situació com aquesta pot permetre oportunitats de millora, que Barberà esdevingui una ciutat que lluita per l’educació de la seva població. Dins d’aquesta evolució demogràfica ara ens trobem amb un altre problema, van haver-hi uns anys de boom de naixement a la nostra ciutat, aquests infants van obtenir plaça a l’escola de primària, però han crescut i ens trobem que l’oferta de places a secundària pot no ser suficient.
Barberà és una ciutat on només hi ha escoles i instituts públics, en una ciutat amb el nostre nivell de població, que només hi hagi oferta pública és una fita important i que hem de defensar. Però no podem deixar únicament en mans de les institucions públiques aquest compromís, ha de ser una obligació per a tothom, tinguem o no tinguem fills. Els hi hem d’ensenyar a valorar la seva escola, el seu professorat, els hi hem d’ensenyar a respectar als demés, a la ciutat, el nostre entorn. Perquè si volem adults sans i feliços hem d’aconseguir que els nostres infants siguin això, nens i nenes que juguen, aprenen, conviuen, creixen i evolucionen, són esponges i nosaltres el seu exemple.
Pel sistema educatiu i en l’actual model, és evident que les energies estan enfocades a l’aprenentatge dels infants, aquesta és la prioritat. Però són moltes més les funcions que cobreix i la riquesa que genera. És l’espai de socialització, de cohesió social, per moltes famílies de Barberà. Els equipaments educatius i els seus projectes són “nusos-mestre” en aquesta xarxa municipal que connecta les nostres vides i necessitats.
Venen temps de defensa de l’educació pública i els infants han de ser partícips, igual que nosaltres, d’aquesta demanda. Si la demanda a P3 minva i això comporta el tancament d’aules, és lògic creure que s’haurà de proveir les places allà on són necessàries, als instituts, però això no sempre passa. Hi ha poblacions del nostre entorn que s’han adaptat reconvertint les escoles en escoles-instituts, on els infants podien continuar la seva formació de l’ESO al mateix centre. És una alternativa, però no és l’única i tampoc podem dir que sigui la més encertada, això no ho podem valorar perquè no en som experts. Però sí que creiem que tenim el dret, i l’obligació, de demanar que les places d’institut s’equiparin a les nostres necessitats reals. Barberà ens necessita a tots per a aconseguir-ho, o com a mínim, intentar-ho.
