Pilar Gimeno de l’Aula d’Extensió Universitària

El dimarts, dia 16 d’octubre, vam assistir a la conferència que va impartir la professora Eulàlia Vintró sobre “L’herència cultural de la Grècia antiga”, organitzada per l’Aula d’Extensió Universitària de Barberà del Vallès.

El primer que va fer la Sra. Vintró va ser felicitar-nos per organitzar conferències presencials, com les d’abans, amb la possibilitat de preguntar, rebatre i qüestionar el conferenciant. S’ha de dir que els conferenciants són, generalment, professors universitaris i que estem tutelats per la Universitat Autònoma de Barcelona.

També ens va dir que era sorprenent que haguéssim triat un tema aparentment tan poc actual, tot i que com veuríem a la conferència tan vinculat al nostre present. El que no sabia l’Eulàlia Vintró és que els temes els trien, cada any, els socis per ordre de preferències entre un llistat d’uns 80 de proposats.

Ella, catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona, sap molt sobre la cultura grega i ens va fer una panoràmica sobre l’ampla herència cultural que hem rebut. Qualsevol dels aspectes de la nostra quotidianitat ve dels grecs si definim com a cultura el producte de la convivència de la gent.

Aquest petit país, a partir de la influència de la cultura Minoica (provinent de l’illa de Creta) i més endavant de la Micènica, va desenvolupar una cultura que es va arribar a estendre per tota la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins al continent asiàtic fins que ara és l’Índia. En paraules de la ponent, la seva influència és major que cap de les altres civilitzacions clàssiques, com poden ser l’egípcia, l’hitita, la babilònica o la romana.

La professora es va lamentar de la desaparició de la cultura clàssica dels programes d’estudi de tota Europa. Va assenyalar la necessitat de mantenir aquesta formació humanística i de cultivar l’esperit crític per evitar tenir una ciutadania dòcil.

Per apropar-nos a la cultura grega el primer que cal tenir present és la centralitat de la Llengua i la reflexió al seu voltant. Les obres literàries eren compostes per ser escoltades. La Ilíada, l’Odissea, etc. s’explicaven a les festes, a les places públiques. Les tragèdies i les comèdies es representaven als teatres, no va ser fins al segle V a.C. que es van escriure els primers llibres. Per exemple Sòcrates no va deixar cap text. Plató juntament amb Aristòtils i altres sí que van deixar una ampla obra escrita.

El domini de la llengua era fonamental, per exemple per acusar o defensar-se davant dels tribunals en cas de judici, pel que la Oratoria era una competència imprescindible en aquella època.

Aquest aprofundiment en el llenguatge va fer possible la seva capacitat de fer-se preguntes, de qüestionar-se qualsevol tema, siguin els fenòmens de la natura, de la vida, mort, salut, sobre els éssers humans i els seus sentiments. Els grecs volien saber per què passaven les coses. El que importava era formular-se la pregunta i mai quedar conforme amb la resposta, buscant noves preguntes, que els portessin a noves respostes.

Tot i que actualment ens faci pensar en manipulació o trampes del llenguatge, el moviment dels sofistes va ser un dels que més va fer avançar el raonament i el llenguatge, prescindint del mite, la religió i les explicacions màgiques. Ells posaven la raó, el pensament, la paraula, el deien “logos”, per davant del mite, de la irracionalitat; servir la raó i el llenguatge.

L’evolució del pensament ve acompanyada d’una evolució política. El qüestionament de l’organització social implica el pas de la Monarquia a l’Aristocràcia, i, finalment, la Democràcia. Cal tenir present però que el dret a participar en aquesta democràcia es limitava als homes atenencs de pare i mare atenencs: ni les dones, els estrangers ni els esclaus, però van obrir el pas a la Democràcia. Durant un llarg període, els deutes d’una mala collita et podien condemnar a l’esclavitud i les classes socials estaven dividides en funció del poder adquisitiu.

En el repàs pel llegat de la cultura grega no podia finalitzar sense unes paraules per Hipòcrites, precursor de l’actual model de medicina i del paper dels metges.

La professora Eulàlia Vintró va tancar la seva conferència reivindicant la vigència d’aquesta cultura clàssica i el tarannà i la fascinació pel coneixement tan característica de la cultura grega. En aquest món canviant en què les persones estan enlluernades per tanta informació, el tarannà dels grecs ens pot servir per aplicar el “logos” per conviure en societat.

FER UN COMENTARI

Deixa el teu comentari
Introdueix el teu nom