Medicina tradicional xinesa: un paradigma mèdic diferent

Pepita Solana de l’Aula d’Extensió Universitària

El dimarts dia 30 d’octubre, a l’Aula de Barberà vàrem comptar amb el ponent Sr. D. Alex Contijoch Manent, professor de l’Escola Superior de Medicina Xinesa. Era la 5a. conferència d’aquest curs, i el tema conseqüentment  “Medicina Tradicional Xinesa: un paradigma mèdic diferent”.

Va començar la sessió plantejant preguntes com ara, per què aquesta medicina, que té més de quatre mil anys, encara està vigent avui dia? La resposta no va trigar: les persones de la cultura xinesa van al metge per prevenir la malaltia i conservar la salut i també tractar al pacient com un tot (visió holística).

Aquesta medicina tracta l’origen de la malaltia i en conseqüència els símptomes que se’n deriven. Els tractaments miren d’equilibrar l’energia, la sang , les substàncies fluïdes, l’activitat, els líquids i l’essència disponible. Incorporarà en la deficiència i eliminarà en l’excés.

Per què nosaltres no ho fem servir? Possiblement perquè el sistema sanitari públic i la industria farmacèutica pressiona i s’agermana amb les institucions sanitàries. També vivim amb hàbits i dogmes culturals molt rígids. A Occident quan parlem de malaltia busquem la medicina. A l’Orient, quan hi ha salut busquen la medicina per mantenir-la.

No podríem aquí utilitzar-la per tractar determinades patologies? Per a les persones, la Medicina Tradicional Xinesa no toxifica l’organisme; en la mateixa sessió es tracten diverses patologies; són sessions de teràpia curta, d’uns 30 minuts amb resultats immediats on es té una visió holística del seu entorn.

Com es fa el diagnòstic del pacient? Aquí ens va explicar la Teoria dels 5 elements (aigua, fusta, foc, terra i metall) i la seva correspondència amb els òrgans humans (ronyó, fetge, cor, estómac i pulmó). Això permet entreveure i sospitar quins símptomes pot tenir el pacient gràcies al sistema de correspondències donant alguns exemples, molt clars a la ponència, però que aquí serien complicats d’explicar.

Abans que res, s’observa al pacient, se l’explora, se li pren el pols en els dos canells i en tres punts cada un.

Se li fa la història clínica, però se li pregunten més coses com ara: ”quan està a punt de ploure, li fa encara més mal o no?”.  També és molt important l’observació de la llengua. Aquesta ens mostra visualment i de manera extrapolada la situació interna de l’individu.

Pel tractament, depenent del que necessiti la persona se li ofereix l’acupuntura, la moxibustió (acupuntura amb calor), la Tuina (massatge terapèutic), les ventoses, l’auriculopuntura, el tai-txi, el Txi-kung, la dietoteràpia…

Em va agradar personalment la introducció que va fer el Sr. Contijoch, molt clara i entenedora, i amb molts exemples. Moltes vegades em va recordar aquella medicina tradicional que ens feien fer les iaies (pren coses calentes, vigila amb les corrents d’aire, si tens fred vés al llit a suar, ensenya’m la llengua, tapa’t l’esquena…), i que ens funcionaven.

Llàstima que no va haver-hi temps per fer-li preguntes, doncs les conferències acostumen a ser de 50 minuts, amb la resta del temps per col·loqui i dubtes, però en aquest cas va ser d’una hora i mitja.

Aquest dimarts dia 13, a l’Aula d’Extensió Universitària ens parlarà de la “història de la troballa de la tomba de Tutankamon” la Dra. Irene Cordón (Dra. en Arqueologia i Egiptologia). I el dissabte, la mateixa professora ens farà la visita guiada al Museu Egipci de Barcelona. Per a més informació www.aextensiouniversitaria.entitats.bdv.cat