Coeducació, capital: Barberà del Vallès.

0
159
Els contes tradicionals sovint reprodueixen els rols tradicionals / Gonzalo Candanedo Fernández

Gonzalo Candanedo Fernández

Quan la Feria d’Abril va marxar de Barberà del Vallès inevitablement ens va envair la sensació que la nostra ciutat perdia el seu lloc a “El mapa”. Però mapes no hi ha només un i en el terreny on es troben l’educació i el feminisme vivim en una ciutat que és tot un referent.

Ja l’any 2001 es va crear una comissió conjunta entre les àrees d’Igualtat de Gènere i Educació de l’Ajuntament de Barberà del Vallès. Es van començar a fer diferents intervencions. A l’inici en forma de  tallers o formacions puntuals però mica en mica es va interioritzar la necessitat de què la perspectiva de gènere fos un eix transversal en tota la feina educativa del municipi. “Existia la percepció que ja es coeducava, perque es confonia amb el concepte d’escola mixta, però les diferents formacions ens mostraven tota la feina que quedava per fer” diu la Cristina Bernabé Pérez, cap de l’Àrea d’Educació. Així l’any 2010 es va posar en marxa l’ambiciós projecte “A Barberà,nenes i nens des del bressol, aprenen a cuidar-se i a cuidar.”, una intervenció simultània a totes les llars d’infants de la Xarxa Municipal per incorporar-hi la mirada coeducativa.

Les disfresses són una bona eina per desmuntar estereotips de gènere/ Gonzalo Candanedo Fernández

Per definir coeducació parlem amb l’Anna Carrera Port, membre de CoeducAcció, l’entitat especialitzada amb la qual va comptar l’Ajuntament per realitzar aquest projecte. Aquesta associació creada a l’octubre del 2010 i en procés de convertir-se en cooperativa, està fent tot l’acompanyament als diferents centres educatius per integrar de manera transversal aquesta mirada coeducativa. Tot i que és un concepte difícil d’acotar, després de vuit anys treballant-hi des de Coeducacció s’atreveixen amb una definició: “És una pedagogia al servei dels feminismes que pretén prendre consciència que el gènere és un element clau que travessa a totes les persones i afavorir la reflexió per generar eines que permetin no ser un agent de reproducció, sinó de transformació” ens explica l’Anna “Des del nostre col·lectiu treballem aquesta mirada global a partir de quatre eixos. En primer lloc desmuntar i qüestionar tots els estereotips i rols de gènere. També donem molta importància a reconèixer el que històricament han estat els sabers de les dones, aquells que tenen a veure amb les cures i la reproducció de la vida. A més, en la nostra mirada és central la concepció de la diversitat humana. Fugim de la idea que existeix una normalitat i allò que en queda fora. I per acabar és imprescindible que aquestes transformacions ens donin un marc de respecte, convivència i justícia, ja que no hi ha prou amb transformacions individuals, el canvi ha de ser de tot el sistema”.

Obrint els ulls

Parlem amb la Paqui Garcia Barragán, directora de les Llars d’Infants El Bosquet i La Rodona. “Sempre et fixes més a fora, per exemple veus el sexisme als anuncis de la televisió, però és més difícil fer una revisió interna. Hi han moltes coses que no ens havíem plantejat i que no hauríem vist sense una reflexió profunda”. Aquesta va ser la feina que durant dos cursos, tots els equips educatius de les llars d’infants municipals van fer acompanyades de CoeducAcció. Un seguit de formacions i tallers que van portar a reflexionar sobre quines pràctiques podien reproduir els estereotips de gènere, així com una observació sistematitzada de la intervenció a l’aula van portar a un replantejament global del treball a les Llars d’Infants. Un dels primers canvis va ser el del llenguatge, incorporant el llenguatge inclusiu en totes les comunicacions i documents. També es va revisar quin era el missatge que transmetien algunes cançons i contes tradicionals, un pòsit cultural tan interioritzat del que era difícil ser-ne conscient. “Has d’estar constantment alerta, perquè a la que et descuides tornen a sortir aquests estereotips. Per aquest motiu és tan important el seguiment i la revisió constant, és una feina que no s’acaba mai.” Afegeix la Paqui. “Nosaltres establim la base perquè cada infant pugui triar el seu camí, però és cert que, si nosaltres tenim feina, a partir de l’educació primària encara en tenen més. Allà els infants són més conscients de la pressió social, estan més condicionats pel “qué diran””.

Les Llars d’Infants Municipals ja fa 8 anys que van incorporar la mirada coeducativa / Gonzalo Candanedo Fernández

Aquest projecte integral va arribar amb la mateixa metodologia a l’educació primària a través d’un projecte pilot a l’Escola El Bosc al curs 2015-16, amb el nom “Coeducació, la clau de l’èxit educatiu“. En parlem amb la seva directora, la Mireia Boada Navarrete “En un primer moment pensàvem que ja érem una escola coeducativa, com no ho havíem de ser?”. Tot i aquesta percepció inicial, la intervenció s’ha traduït en molts petits i grans canvis a l’escola. Com a les Llars d’Infants, també s’ha fet una revisió crítica de quins valors transmeten els contes i cançons tradicionals, així com l’adaptació dels documents “No és cap tonteria, el llenguatge genera pensament”. A més, s’està intervenint per aconseguir una major paritat en els grups que es formen entre l’alumnat i s’han incorporat referents femenins a l’aula de plàstica. “Abans tot eren homes i realment és l’opció més fàcil, poder trobar dones com a referents suposa un esforç més gran, has de dedicar més energies”.

Actualment tenen el repte de portar aquesta mirada coeducativa al pati de l’escola. “Sense cap intervenció, el futbol i els nens monopolitzen l’element central del pati, la pista, que a més és la principal font de conflictes. Volem introduir més elements al pati perquè respongui a la diversitat de necessitats i interessos que hi ha a l’escola, més enllà del gènere”.

Aquest projecte ha canviat El Bosc de cap a peus, tot i l’esforç que suposa, no hi ha marxa enrere. “Li hem donat visibilitat a l’escola i a la web, quan expliquem el nostre projecte educatiu sempre és un element important i fins i tot ho hem incorporat a la carta de compromís educatiu de les famílies. Entre aquestes és veritat que pots trobar alguna resistència, però això també forma part del procés de transformació” diu convençuda.

A l’escola el Bosc el compromís amb la coeducació és visible i accessible / Gonzalo Candanedo Fernández

Una mirada contagiosa

L’èxit d’aquesta experiència ha fet que s’estengui com una taca d’oli a la resta d’escoles de Barberà. La primera a sumar-se va ser l´escola  Marta Mata. Durant a quest curs s’està fent la intervenció a l´escola Can Serra i a l´escola Miquel Martí i Pol. Pel curs vinent esperen impacients les tres escoles que falten: Can Llobet, Elisa Badia i Pablo Picasso. A més, un cop completada aquesta fase, la idea és poder portar el projecte a l’Educació Secundària, amb la qual ja s’estan fent algunes experiències amb una valoració molt positiva a través del projecte “Cada persona és única i irrepetible“, que tracta l’educació amb valors des d’una perspectiva coeducativa. “Per nosaltres era important que fos una demanda dels centres i no una “imposició” de l’ajuntament” explica la Cristina “Perquè aquest projecte funcioni ho han de voler i s’ho han de creure, cal invertir molts recursos i hores”. Recursos que no només són les hores dels equips educatius de les escoles, sinó també del personal tècnic municipal o les entitats externes, a les que només aquest 2018 es destinaran prop de 40.000 euros del pressupost municipal.

L’esforç però, no és només econòmic, també és emocional. “És un tema que no et canvia només a nivell professional, també personal” diu la Marisol Caro Zambudio, cap de la Oficina de Politiques de Gènere de l’Ajuntament de Barberà. La Paqui coincideix “Aquestes formacions afecten la feina però després també t’afecten a casa teva. És que t’han d’afectar.” La Mireia ho va viure de la mateixa manera “de les primeres formacions sortíem frustrades, remogudes, fins i tot enfadades a l’adonar-nos de com reproduíem els estereotips de gènere”.

La distribució dels espais a les aules també té una perspectiva de gènere / Gonzalo Candanedo Fernández

Totes les persones involucrades en aquest projecte  fan una valoració molt positiva. Per l’Anna  “Amb la seva ambiciosa aposta Barberà ha esdevingut una ciutat pionera i referent. En primer lloc per començar per l’escola bressol, sovint oblidada, i sobretot per la seva capacitat d’involucrar a tots els agents. Des de Coeducacció hem trobat que el professorat i l’equip municipal formaven una forta xarxa compromesa amb el projecte.”

Aquesta valoració positiva no vol dir que no quedi camí per recórrer i reptes de futur. “Ens agradaria  que fos un projecte de ciutat, que involucrés a tots els agents educatius més enllà de l’educació formal” assenyala la Cristina. La Marisol completa “s’han de visibilitzar els beneficis que comporten aquests projectes. La mirada feminista engloba una educació en valors que et fa una persona més integrada en la societat”. La Mireia no es planteja cap altra opció que aprofundir en aquesta perspectiva “La coeducació no pot ser un projecte que un dia comença i al cap d’un temps s’acaba. És una visió que travessa tots els aspectes de l’escola”. Per la Paqui, aquesta mirada l’ha ajudat a complir el principal objectiu com a educadora d’una Llar d’Infants “Que l’infant creixi en felicitat i sense por d’escollir qui vol ser”.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here