Educar a la incertesa: els reptes de l’escola en temps de pandèmia

0

El març passat tot s’atura. Amb l’esclat de la pandèmia de la Covid els concerts, els actes esportius i els bars tanquen. Les escoles envien a tothom a casa. Per aquestes últimes les instruccions són clares: les classes han de continuar. I és en aquell moment quan els docents i l’alumnat afronten una situació que mai havien imaginat. 

A Barberà tenim una desena de llars d’infants, sis escoles, tres instituts i un institut escola. Cadascun d’aquests centres van haver d’adaptar-se a aquesta nova situació corrents, adaptant tot el contingut per poder ser tractat de forma telemàtica, però més important, sense descuidar en cap moment el benestar emocional de l’alumnat. 

Sense regles generals 

“Alguns estudiants que eren excel·lents a la presencialitat van baixar el nivell durant el confinament, però també ens vam trobar amb casos d’alumnes que la situació els va ajudar a ser disciplinats”

La directora del nou institut Bitàcola, Berta Riera, explica que el seu projecte educatiu sempre ha defensat això. “Cada alumne és una persona i com a tal l’hem de cuidar, inclosos als seus pares”. Durant el confinament la comunicació va ser constant, no només per les classes virtuals, també a través de tutories grupals i personals. L’Ian Goméz, el representant d’estudiants de l’institut, reconeix que a l’alumnat va agraïr molt tenir aquest espai. “A les tutories ens preguntàvem com estaven. Molts de nosaltres no aguantàvem estar tancats, però entre tots ens ajudàvem”. 

Des de l’institut Can Planas també van apostar per les tutories. La directora del centre, Mercè Guiteras, emfatitza que el confinament va afectar cada persona d’una forma molt diferent. “Ens vam trobar amb joves que sempre estaven despenjats quan venien a classe que el confinament els va ajudar molt i van tornar-se disciplinats, mentre que altres alumnes que eren excel·lents a la presencialitat no van mantenir el nivell des de casa”.

L’equip directiu del tercer institut del poble, La Romànica, és contundent. “La presencialitat afavoreix tot, és insubstituïble. Quan els alumnes van tornar aquest setembre es notava que tenien ganes de ser aquí. Ningú vol tornar a casa”. El confinament es va presentar com un gran repte pels docents. No tots els alumnes tenien el material necessari a casa. Fins i tot, hi havia alguns amb els que directament no aconseguien comunicar-se. L’avaluació del tercer trimestre a tots els centres va ser flexible, “cada vegada que trobàvem un criteri d’avaluació general sortia algun cas que no entrava dins” explica l’Esther Berenguer, la cap d’estudis adjunta. “Tenim clar que són persones abans que alumnes”, conclou. 

La humanitat de l’educació 

Tenim clar que són persones abans que alumnes

Una escola que es va trobar en una situació particularment difícil va ser l’Elisa Badia. A més d’haver de preparar un nou curs inèdit se’ls hi afegia un altre factor: la renovació de l’equip directiu. La Gloria Sanahuja, la novell directora del centre, reconeix que a part de la feina que comportava engegar un curs com aquest, començar de nou com equip directiu feia el procés més estressant. “Vam agafar la direcció al juliol, hi ha hagut moltes que ens hem hagut d’assabentar sobre la marxa”, afegia la secretaria Ana Mañas. Tot i les dificultats, al setembre han prioritzat l’acompanyament de l’alumnat. “Ens hem focalitzat molt en fer educació emocional. Cada cop que l’especialista d’anglès fa classe, el tutor aprofita per parlar amb alguns alumnes i fer-los suport emocional”. 

Distància, ràtios, mascareta

La directora de La Romànica, la Carme Aragón, relata que adaptar els espais i els continguts ha sigut la gran tasca de l’estiu. “No he tingut vacances”, reconeix. Juntament amb la cap d’estudis, la Núria Buisan, i l’adjunta, l’Esther Berenguer, van ocupar-se de mesurar aula per aula i readaptar les ràtios de les classes.  Guiteras, del Can Planas, també explica una situació similar. “Aquí les classes tenen menys de 50m2, o sigui, distància de seguretat serà que no”, anuncia la docent, “ens van donar unes instruccions que no eren possibles per molts grups estables que féssim”. Les instruccions que arribaven del Departament no s’adaptaven a la realitat de la majoria de centres i la pròpia administració rectificava.

Sanahuja narra tot el vaivé que van comportar les instruccions del Departament. “Al principi deien que havíem de fer dos grups de cada classe, cosa inviable en aquesta escola. Ens vam arribar a plantejar dividir el pavelló perquè la meitat d’una classe estigués a l’aula i l’altra allà”. Més endavant, Ensenyament va relaxar les mesures i va optar per fer tres grups de cada dos. A conseqüència, “hem perdut tots els espais especialitzats de l’escola; psicomotricitat, l’aula de ceràmica, la de música, la d’informàtica… tots són tutories ara”. 

El vaivé de directrius

“Les instruccions del Departament no eren possibles per molts grups estables que féssim”

L’institut Bitàcola gràcies al seu model educatiu ha estat afortunat en comparació amb els seus centres homòlegs. “No hem perdut espais”, diu Riera “per organització i per projecte de centre ja anem a 20 alumnes per aula”. En aquest petit institut tots els alumnes disposen d’un ordinador propi, el Chromebook, mitjançant el qual fan classe per això no van patir l’anomenada bretxa digital. Per contra, a causa dels grups bombolla hi ha molts projectes que no poden realitzar. “Un dels nostres objectius és fomentar d’interrelació entre alumnes, però ara ja no barregem alumnes de primer amb els de tercer. Tampoc podem fer sortides”,  senyala Joan Carles Tinoco, el coordinador pedagògic del Bitàcola.

Tot i aquesta situació aparentment estable, des del sindicat de treballadors de l’ensenyament l’USTEC·STEs critiquen que el Departament no va donar les informacions necessàries per tal que la situació es pogués gestionar correctament. L’Ismael Ávila, un dels portaveus als Vallès Occidental i professor de l’Institut Escola Can Llobet, afirma que “ja fa molt de temps que els equips directius estan treien les castanyes del foc al Departament d’Ensenyament”. Gràcies a la gran feina de preparació d’aquests equips el curs ha sortit cap endavant i s’han pogut obrir les escoles. “Al cap i a la fi, són els equips directius els que topen amb la realitat”. 

USTEC·STEs denuncia que 

“Ja fa temps que els equips directius estan treien les castanyes del foc al Departament d’Ensenyament”

Una mateixa frase no para de repetir-se: “El veritable problema és d’espais”. Sense espais no es poden baixar les ràtios, no es pot mantenir la distància entre taules i no es poden impartir les especialitats. 

Docents tot terreny

Tornant la mirada enrere, Ávila senyala que el material que es va utilitzar durant el confinament era material particular de les mestres. “És que la situació ens exigia tenir ordinadors a casa, molts en tenim, però no tenim perquè”, opina Sanahuja. Des del Departament es va anunciar que es tindrien en compte aquestes situacions, però “a dia d’avui jo no he rebut res, i tu?”, li pregunta bromista a Mañas, “jo tampoc”, finalitza resignada la Secretaria. 

La pressió dels professors ha estat molt alta des del març. “Al confinament mestres i equips directius van fer autèntiques jornades salvatges de 15 i 20 hores perquè en tot moment arribaven correus de famílies”, denuncia Ávila. Als professionals se’ls hi ha derivat un conjunt de tasques i responsabilitats que no tots podien afrontar. Des del Can Planas, Guiteras destaca que “cada profe té la seva casuística. Una persona potser està casa sola amb dos fills, ha de cuidar-se i a més, ha de fer classe, mentre que una altra no té més responsabilitat que la seva feina”. Han existit tantes realitats com docents als país i han estat els equips directius els qui s’han encarregat de vetllar pel seu professorat. “Procuràvem que hi hagués espais on es pogués parlar de temes aliens a la feina. Erem conscients que hi havia situacions particulars a casa, per això intentàvem que no hi hagués un excés de càrrega de feina. Fer pinya”,  relata Tinoco. 

Gestió de la por 

Molts professionals patien per la seva salut i la dels seus familiars, no sabien el risc que podia suposar tornar a l’institut

A l’Elisa Badia al juliol van apostar per enviar un qüestionari a tots els docents perquè expressessin quins eren els seus neguits principals, “Déu n’hi do, van sortir moltes coses a treballar”, reconeix Sanahuja. Des de La Romànica, Aragón explica que el primer claustre va estar dirigit a la gestió de les emocions, especialment de la por. Molts professionals patien per la seva salut i la dels seus familiars, no sabien el risc que podia suposar tornar a l’institut. 

L’arribada dels anomenats “professors Covid”, docents contractats per tot el curs escolar com a reforç, tenia lletra petita. Es recomanava que no se’ls fes tutors perquè no cobrarien l’extra de la tutoria. “M’obliguen a partir grups i em diuen que els mestres que envien no poden ser tutors? No hi ha personal suficient per cobrir les tutories”, exclama la directora de l’Elisa Badia. Moltes escoles van optar per fer tutors als especialistes, ja que per aconseguir grups bombolles igualment no podien passar per tantes aules. Actualment, hi ha tutors que han d’impartir Educació Física, Música i Plàstica sense ser especialistes en l’àmbit. 

Ávila, que és professor d’Educació Física, sí que continua fent la seva especialitat. “L’equip directiu del Can Llobet es va negar; va fer els professors Covid tutors i així han garantit que els especialistes féssim les nostres classes”. Però es mostra preocupat, “a la nostra escola la meitat del gimnàs serveix com a menjador. On està la qualitat educativa en fer classe amb olor a peix o menjar amb olor a peus? Al final qui pateix les conseqüències són els infants”. 

Un futur incert

“Estem contentes! Està anant bé” arriba des de La Romànica. “Des de l’escola s’està fent tot bé perquè no hi ha hagi cap contagi. Clar que pot passar, però haurem fet bé la nostra feina” declaren des de l’Elisa Badia. “Estic molt content. A les classes a casa els hi faltava alguna cosa, venir a parlar amb els companys, riure. Volíem tornar perquè fos com era abans”, explica l’estudiant Ian Gómez. 

Una presencialitat insubstituïble 

“A les classes a casa els hi faltava alguna cosa; venir, parlar amb els companys, riure”

Tots els centres estan preparats per un positiu, però destaquen que la majoria que han tingut eren per contagis a l’exterior. “Les escoles no són un punt de contagi recurrent, més bé el contrari. Durant 6 hores segueixes unes pautes de seguretat que fora probablement no”, aclareix Tinoco. L’experiència de Guiteras coincideix, “vam tenir un positiu per un contacte extern i totes les persones a la classe han donat negatiu”. Tot i així, tothom es mostra prudent: el temps i els científics diran. 

La confiança de les famílies reconforta als professionals. “Quan sortim a obrir la porta, les famílies agraeixen la nostra feina. Dóna molta satisfacció”, diu Sanahuja. “Sentim la confiança de les famílies”, aclareix Aragón. Per això opten per la transparència i la comunicació constant. Guiteras reconeix que “com sempre diem a les famílies: la situació és viva i nosaltres ens anem adaptant segons el que vagi passant”. 

Prudència com a mantra 

“La situació és viva i nosaltres ens anem adaptant segons el que vagi passant”

Ávila es mostra positiu per enfrontar el que queda de curs. “Si hi ha canvis, si s’aposta una altra vegada per l’educació pública, si es dota de recursos als professors, penso que si ens podrem ensortir”. 

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here