/Xavi Escobar Arroyo

Xavi Escobar Arroyo

Els rius són un fil de vida i la història humana vallesana gira entorn als cursos fluvials, ja siguin de major entitat com el riu Besòs i Llobregat o més modestos com el riu Ripoll o els diferents torrents. El Ripoll és un fil de vida enriquidor que, ben teixit i aprofitat, va permetre el ràpid creixement d’una població gràcies al cultiu de les hortes, a l’aprofitament de l’energia del corrent per moure molins i posteriorment la maquinària de les fàbriques tèxtils i a l’explotació dels aqüífers per proveir d’aigua a la ciutat. Un fil de vida enriquidor pel desenvolupament humà però alhora molt fràgil per la destrucció de la biodiversitat natural. A mesura que la societat es va modernitzar, i ja no depenia tan directament del riu, es va girar l’esquena al Ripoll i va passar de ser una font imprescindible per generar la nostra riquesa a ser una claveguera per eliminar els nostres residus.

/Xavi Escobar Arroyo


Afortunadament, les coses estan canviant i ja fa uns anys que la vida retorna als rius gràcies a una major consciència ecològica, al control i tancament d’indústries contaminants i a la construcció d’una àmplia xarxa d’estacions depuradores d’aigua. És tot just ara que la ciutadania torna a mirar  directament al riu i no pas de reüll.
La construcció d’una bassa d’aigua naturalitzada i una zona d’aiguamoll al costat de l’històric Molí Vermell, que va ser el més gran i modern de Barberà, és una manera de pagar el deute que la ciutadania té amb el riu i la natura. Es tracta d’un nou indret pel futur creixement de diversitat de la natura a Barberà, just al costat d’un símbol del passat desenvolupament humà de la ciutat.


L’aiguamoll del Molí Vermell es va crear entre octubre de 2010 i gener de 2011, finançat amb l’ajut del Fons Europeu FEDER i sense costar ni un euro als contribuents locals , un any després de l’aprovació del Parc Fluvial del Ripoll a Barberà del Vallès. No obstant el projecte es va quedar durant anys paralitzat i sense finalitzar del tot. Un dels grans problemes era que el subministrament d’aigua no estava garantit durant l’estiu, moment en què la bassa s’assecava del tot i els animals no acabaven d’establir-se. Amb l’arribada de l’actual Govern, es va reprendre el projecte assegurant l’aportació constant d’aigua de la Sèquia Monar, plantant una vegetació específica als marges de la bassa, instal·lant illes flotants, plafons informatius i culminant amb la construcció d’un petit observatori d’aus que va estar enllestit el desembre de 2016. Tres mesos després de finalitzar l’obra, el 21 de febrer de 2017, es va publicar una nota de premsa informant de les actuacions i del nou observatori però passats cinc dies i durant una tarda de diumenge, l’observatori es va cremar en un acte vandàlic. Sorprenentment i en un temps rècord, la regidoria de medi ambient va reconstruir l’observatori, fent així una aposta decidida per afavorir un oci totalment compatible amb la preservació de la natura.

/Xavi Escobar Arroyo


Potser era necessari, previ a la divulgació del nou espai per la ciutadania, escriure un article com aquest en el que s’expliqui la importància i ús que se n’ha de fer d’un observatori de fauna com aquest. En països com el Regne Unit, a on la protecció i observació de la natura com a una forma de gaudir de l’oci són la cosa més normal, un article com aquest no explicaria res de nou però, arran dels fets de l’incendi, ens veiem en l’obligació de fer-ho.

Un observatori de fauna, també anomenat hide pels anglesos i molts altres aficionats arreu del món, ens permet ser uns autèntics vouyeurs de la natura, espiar els ocells asseguts còmodament en una caseta de fusta sense ser vistos, descobrir els seus comportaments més íntims i naturals, esperar pacientment fins a poder veure aquella espècie d’au escassa i de costums tímids i fugissers, gaudir sol o en bona companyia d’una posta de sol i de l’ataronjat reflex del cel sobre la làmina d’aigua, escoltar el concert de granotes verdes i tòtils al capvespre, envejar la rutina diària d’una tortuga prenent el sol, comptar els grups de centenars d’orenetes que poden aturar-se a passar la nit al canyís durant la seva migració cap a l’Àfrica, fotografiar la contorsionista còpula de les libèl·lules, esperar en silenci fins que aparegui un corb marí gros i tinguem la sort de veure’l pescar amb sorprenent habilitat o quedar meravellat amb la fugaç visió del color elèctric del blauet.

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo)/ Manuel Pineda
Blauet (Alcedo atthis) / Manuel Pineda


L’aiguamoll del Molí Vermell és un petit espai per la vida a Barberà i l’observatori ens pot oferir petits instants de màgia, de la màgia més pura, la Natura!

FER UN COMENTARI

Deixa el teu comentari
Introdueix el teu nom