Tres llunes dins del Ramadà

1
Tres taules llargues, una per homes, una altra per dones i infants i la tercera mixta pels convidats no musulmans, esperen la posta de sol per ser ocupades.

Maria José Pacheco Manzano

A Barberà resideixen persones de múltiples procedències, cultures i llengües. Durant tres dies acompanyem a la comunitat musulmana de la nostra ciutat per explicar com viuen el Ramadà.

Dies d’intensitat emocional

Dia 23 del Ramadà.  En el calendari gregorià occidental, és el 8 de juny de 2018. En el calendari lunar islàmic, és el 23 del mes anomenat Ramadà, el novè de l’any, de 1439.  Per la comunitat musulmana són dies per la reflexió, per practicar la solidaritat amb els més desvalguts, per purificar-se espiritualment i per acostar-se a Déu.

“En les hores de dejú penso en les persones que no tenen res per menjar i en els excessos que cometem durant la resta de l’any.” Ens explica l’Alaa.  “El meu marit és diabètic i no pot practicar el dejú. Per compensar-ho, fa un donatiu per cadascun dels dies, en forma d’àpat a un pobre. Hi ha excepcions: les persones que pateixen malalties severes, els infants, els viatgers, les dones embarassades o en període d’alletament, …”. L’Alaa viu amb el seu marit i els seus dos fills, nen i nena, al Parc Europa.

A la sala d’estar un racó decorat amb fanalets genera a la nit un ambient propici per l’oració familiar. /MJ Pacheco Manzano

“Els carrers del centre de Damasc, la meva ciutat natal, s’omplen aquests dies de fanalets i llums. Els comerços d’alimentació obren les seves portes al vespre. En sonar el megàfon de la mesquita, anunciant el trencament del dejuni o iftar, els carrers s’omplen d’activitat”. L’Alaa recorda la seva infància i adolescència a Síria.

El mes del Ramadà és conegut popularment per ser un període de dejuni diürn. En realitat  el Ramadà és un dels cinc pilars de l’Islam, junt amb la professió de fe o shahada, la pregària ritual o salat, l’almoina o zakat i la peregrinació a La Meca o hayy. Té una durada de 29 a 30 dies, en funció de la visibilitat de la lluna, i des de la sortida fins a la posta de sol està prohibit menjar, beure, fumar i mantenir relacions sexuals.

Iftar popular, portes obertes al trencament del dejuni

Dia 24 del Ramadà. Prop de 200 persones es reuneixen el dissabte 9 de juny per celebrar el primer iftar popular a la Granja del Pas, al Parc Central del Vallès, entre Barberà i Sabadell.  La convocatòria, promoguda per les comunitats musulmanes de “La Paz y la Comunicación” i “La Al-Huda”, té per objectiu compartir aquesta tradició fraternal, el trencament col·lectiu del dejuni diari, amb tota la ciutadania.

Tres taules llargues, una per homes, una altra per dones i infants i la tercera mixta pels convidats no musulmans, esperen la posta de sol per ser ocupades.

Una catifa blava s’estén sobre la sorra del pati de la Granja del Pas.  A dos quarts de deu el Mouad agafa el micròfon i inicia la crida a l’oració del vespre (la quarta de la jornada). El Mouad, de jovenet, havia format part d’un grup de cançó tradicional i conserva una veu rotunda. La crida marca el trencament del dejuni. Els homes van entrant, les dones musulmanes esperen a fora. Durant els minuts que dura, els assistents veuen aigua i mengen algun dàtil i se saluden de manera discreta. Es descalcen, ocupen posicions arrenglerats a la catifa i orienten la seva mirada cap a La Meca.  L’imam, el Mohamed, guia la pregària al capdavant.

Repartits en quatre fileres paral·leles, els devots reciten els versos de l’Alcorà, seguint les pautes gestuals establertes pel profeta Mahoma. /MJ Pacheco Manzano

En acabar, tothom surt a l’exterior i seu a taula.  L’àpat està format per: ou dur, dàtils, pa àrab, dolços variats i una sopa de fideus i llegums, anomenada harira, plat típic marroquí. “L’aigua i els dàtils s’han de menjar primer, per preparar l’estómac i agafar energies per l’oració de l’iftar. Després prenem l’harira i la resta d’aliments. Finalment bevem el te. I ens preparem per a la següent pregària, a les onze de la nit”.  Ens explica el Said, assegut a la taula dels convidats. Cada dia s’han de practicar cinc oracions rituals: a la sortida del sol, al migdia, a mitja tarda, a la posta de sol i a la nit.

En acabar l’àpat principal, els voluntaris serveixen el te per les taules.  És llavors que l’imam dirigeix unes paraules en castellà per agrair l’assistència als presents i explicar el triple sentit del Ramadà: fer acte de pietat, solidaritat amb els pobres i purificació del propi cos.

Durant la tarda els voluntaris han preparat els àpats servits. L’harira, per exemple, s’ha cuinat a foc lent durant sis hores /MJ Pacheco Manzano

Pregàries en el dia que el cel està obert

Dia 25 del Ramadà. S’acosta el jorn més important. El capvespre del dia 27 es celebra la Nit del Destí o Làylat al-Qadr. Al·legòricament, és el dia en que el cel està obert i la connexió amb Déu és més gran.  

En acabar el Ramadà, el primer dia del desè mes o chawal, es celebra l’Id al Fitr, una festa col·lectiva i familiar d’acció de gràcies. “Les persones que s’ho poden permetre compren roba per estrenar i es fa un intercanvi de regals. Els meus pares encara avui m’envien un petit detall per aquestes dates. Són dies feliços, sobretot pels nens, que ho viuen amb alegria”. La mirada de l’Alaa s’il·lumina al parlar dels seus pares, als que no veu des de fa anys.  “Ens reunim al voltant de la taula, que està parada amb safates de fruita, nous, dàtils i dolços.” L’Alaa entra i surt de la cuina carregada amb pots de vidre d’espècies i llavors variades. Obre la tapa i l’olor s’escampa per tot el pis. Prepara un assortit de degustació. “Per esmorzar preparem pa àrab amb zataar, una barreja d’oli amb llavors de sèsam, o amb labneh, iogurt espès amb espècies. Per dinar, alguns plats típics d’aquests dies són: el kibbeh fet amb carn picada, ceba i pinyons, el yaprak fet amb carn picada i arròs i embolicat en fulles de parra o els més coneguts tabbouleh, hummus, falafel o shawarma.”

Labneh preparat de manera casolana amb matèria prima comprada a una botiga marroquina de Barcelona. /MJ Pacheco Manzano

La seva filla, en veure els plats a taula, vol berenar i demana un kibbeh amb ketchup. “Li agrada molt el ketchup.” Somriu la mare. “Segur que t’ho menjaràs?”.  La nena contesta que si, que té gana i que s’ho menjarà. “Intento transmetre als meus fills, especialment aquests dies, que no es pot tirar el menjar. Que hem de pensar en les persones que no tenen res”.  

 

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí