Imanol Muñoz Pandiella (investigador  postdoctoral, anteriorment taxista)

D’ençà que va començar la darrera ofensiva neoliberal, hem pogut veure com el gran capital ha incrementat els seus beneficis apropiant-se de mercats que li eren aliens. Ho vam poder veure amb les privatitzacions de les grans empreses públiques estratègiques en mercats com la banca, la telefonia i l’energia, entre d’altres; i ho estem veient en exemples més actuals com les pensions, la sanitat o el conflicte dels estibadors. Ara li ha tocat el torn al taxi, un dels pocs mercats completament regulats que queden a l’estat, on la batalla que estem veient aquests dies correspon a l’intent de multinacionals de conquerir aquest mercat regulat i substituir-lo per un de liberalitzat mitjançant llicències VTC.

Aquells que no estiguin familiaritzats amb el tema cal que sàpiguin que el taxi és un servei públic per al transport de persones en turismes que s’explota mitjançant llicències de titularitat municipal seguint unes normes i tarifes marcades per les entitats locals. En canvi, les llicències VTC corresponen al lloguer de vehicles amb conductor les quals, per a fer-nos una idea, tradicionalment s’utilitzaven per portar els nuvis als casaments o els familiars als enterraments. La seva normativa els obliga a prestar serveis contractats amb anterioritat, a no poder captar clients al carrer i a tornar a la seva base desprès de cada servei. Tot això sense entrar a valorar si s’està fent un ús fraudulent de la llicència en captar clients instantàniament mitjançant aplicacions mòbils, o si hi ha una falta de compliment de la normativa VTC per part d’aquestes multinacionals. Cal destacar que actualment existeix una llei que obliga a una proporció d’1 VTC per cada 30 taxis però aquesta proporció no es compleix. Per exemple, a la ciutat de Barcelona hi ha 1 VTC per cada 13 taxis. L’EMT preocupada pel no compliment d’aquesta proporció i, per les implicacions mediambientals d’aquest increment de vehicles a la ciutat, va crear una regulació que blindava aquesta proporció amb una normativa municipal per les VTC, però el TSJC ha tombat aquesta regulació després d’un recurs de les multinacionals, la CNMC i el Ministerio de Fomento al·legant falta de competències. Com a protesta els taxistes s’han declarat en vaga indefinida fins que s’aprovi una llei que garanteixi el compliment d’aquesta proporció a la qual les multinacionals han respost amb una campanya de desprestigi del sector amb informació falsa que ha calat fort a mitjans i xarxes socials.

Una d’aquestes informacions diu que el taxi és un monopoli que és gestionat per empreses i autònoms amb nombroses llicències que contracten treballadors en pèssimes condicions. Sense negar que existeixen casos d’explotació laboral, com per desgràcia passa en la majoria de sectors, les dades mostren una realitat ben diferent. A l’àrea metropolitana hi ha 13.099 conductors de taxi repartits en 10.522 llicències. L’anomenen monopoli, però es tracta d’un mercat regulat on més de 10.000 vehicles competeixen entre ells per clients, sense capacitat de fixar les condicions. D’aquestes llicències, el 5.1% pertanyen a autònoms que tenen més d’una llicència, el 5.8% pertanyen a empreses, el 8.8% pertanyen a autònoms amb una única llicència que tenen contractats assalariats, el 10.9% són autònoms amb una única llicència que tenen contractats familiars i el 69.2% són autònoms que treballen la seva llicència de forma exclusiva. Com es pot veure, més del 80% dels taxis pertanyen a autònoms amb una sola llicència i estan conduïts exclusivament pels titulars o compartits amb la seva família. Cal mencionar que la lluita històrica del món del taxi ha anat en aquest sentit com ho demostra la campanya “un taxi, un conductor” que anava adreçada a demanar l’eliminació del doble torn i la reducció d’empreses en el sector. Actualment la normativa de l’IMT és propera a aquestes tesis impedint que l’augment de llicències en mans d’empreses, l’acumulació de llicències per autònoms i la creació de nous dobles torns. A més a més, si comparem les condicions laborals dels treballadors entre VTC i taxi fa de mal veure. Els autònoms que treballen per les grans multinacionals ho fan sense drets en règim de falsos autònoms, ja que només facturen a aquestes empreses, i els treballadors contractats ho fan amb salaris inferiors al del sector del taxi i en condicions de pressió d’horaris i facturació fora de conveni.

Un altre dels comentaris que es poden llegir és que els taxistes són uns privilegiats que posseeixen costoses llicències que impedeixen l’accés al sector als treballadors. Sense entrar a valorar que un treballador que fa 12 hores diàries per un salari digne és un privilegiat, cal esmentar que les llicències són propietat de l’ajuntament i els taxistes només posseeixen el dret a l’ús. A més a més, són un instrument que evita la saturació del mercat i que s’utilitzen en múltiples sectors: restauració, mercats i fires, o fins i tot als canals de televisió. Al contrari de les informacions que es difonen, la seva compravenda és legal i es paguen impostos per les transaccions. L’origen de la situació actual va sorgir amb l’objectiu d’aconseguir una jubilació digna en un col·lectiu precaritzat i sense drets, com són els autònoms. La deixadesa dels governs per solucionar les condicions dels autònoms i per regular la transmissió de llicències fora de la lògica capitalista de l’oferta i la demanda van fer enfilar els preus fins on són ara. Aquest és un punt que caldria millorar de l’actual regulació, però és difícil fer-ho sense perjudicar treballadors que es van hipotecar per aconseguir la seva llicència. El que no està clar és quina és la millora que pot aportar un sistema liberalitzat de llicències com les VTC, si rau en la mateixa lògica capitalista i, com que no n’hi ha regulació, permet l’especulació, com es pot veure en les llicències comprades per grans capitals locals per 36 € fa uns anys (qui sap si amb informació privilegiada) i venudes per més de 50.000 € en l’actualitat a fons voltors.

El darrer argument que s’utilitza i vull remarcar és aquell que diu que el taxi dóna un servei molt dolent i que no s’adapta a les noves tecnologies. El sector del taxi a Barcelona ha fet un gran esforç per incorporar la tecnologia al seu servei i la millora és notable en els últims anys. Fins al punt, que quan va aparèixer la primera multinacional oferint serveis de manera il·legal, ja existien dues operadores (MyTaxi i Hailo) que oferien serveis de taxi legals mitjançant aplicacions mòbils. Actualment, no existeix cap diferència tecnològica entre les aplicacions VTC i les de taxis i fins i tot els taxistes han desenvolupat una aplicació pròpia (NTaxi) per tal d’evitar dependre de companyies tecnològiques. La diferència entre VTC i taxi és una diferència de model: regulat enfront de liberalitzat. Segurament el servei del taxi és millorable en molts aspectes, però al menys l’IMT té una regulació que garanteix qualitat del servei i dels vehicles mitjançant inspeccions periòdiques, a més de disposar d’un servei d’atenció i denúncia d’irregularitats ràpid i eficaç. En canvi, a les VTC no hi ha cap regulació i qui respon a les queixes dels usuaris són les multinacionals que acostumen a delegar les responsabilitats en els seus conductors. Aquesta falta de regulació els permet usar un sistema de tarifació basat en oferta i demanda que fa que els preus pugin en moments i zones d’alta demanda i/o baixa oferta. Per la seva banda, la regulació del taxi fa que l’import sigui independent de la demanda garantint uns preus bastant ajustats al servei que es dóna. No cal ser molt perspicaç per imaginar quins serien els preus si el servei fos prestat exclusivament per VTC, si en l’actualitat ja són més cars a la nit i en moments d’alta demanda.

En conclusió, els taxis formen part d’un sector on la regulació pot millorar, però aquesta millora no passarà per un sistema liberalitzat que perjudica els usuaris, precaritza als treballadors i enriqueix a les multinacionals. Un canvi del model suposaria una victòria del neoliberalisme i de les seves multinacionals que tributen en paradisos fiscals, alhora que seria una patacada als interessos de les classes treballadores, perjudicant el sosteniment del ja malmès estat del benestar per la pèrdua de recaptació que comportaria. Recolzar el sector del taxi significa recolzar la cosa pública per sobre de la privada i ajudar als teus veïns treballadors a vèncer aquesta envestida del gran capital.

FER UN COMENTARI

Deixa el teu comentari
Introdueix el teu nom