La bombolla de Twitter al descobert

Les xarxes socials han esdevingut un factor comunicatiu decisiu a l’hora d’elaborar una campanya de difusió, ja sigui per promocionar un producte o per difondre la teva ideologia política. És clar, llavors, que el funcionament d’aquestes són un factor decisiu a l’hora d’entendre i manipular tendències ideològiques a la nostra societat.

La gran quantitat de dades que tenen aquestes grans companyies sobre nosaltres, els usuaris, agreuja la situació. Estem parlant que mitjançant les famoses “Cookies” –sí, aquelles que t’obliguen a acceptar cada cop que entres en una web– poden obtenir des de què has estat buscant a Amazon fins a quant de temps has estat mirant certa publicació.

Molts polítics rebutjaven l’existència de les bombolles per fer creure als seus seguidors que el missatge que volen donar és molt estès.

És així com t’emmarquen en un perfil ideològic, amb la teva “bombolla” d’interessos, i utilitzen aquestes dades per mantenir-te enganxat a la seva plataforma. I ells, guanyant diners mostrant-te aquells anuncis que de segur t’interessen. D’aquí ve el concepte conegut popularment com a “bombolla de Twitter” (o de la xarxa social a la qual pertanyeu).

Molts polítics – des de l’extrema dreta fins a l’esquerra; des del nacionalisme espanyol fins a l’independentisme – rebutjaven l’existència de les bombolles per fer creure als seus seguidors que el missatge que volen donar és molt estès. Feien veure que tot plegat era un invent de contrincants polítics, que el discurs que fan és compartit, i fent creure a la gent que la comunitat on estan immersos al món digital és molt propera i real. Crear una consciència de grup rebutjant la seva existència, com si es tractés d’una veritat universal innegable i distesa.

[…] controlen excessivament l’equilibri entre missatges polítics dels partits republicans i demòcrates dels EUA […]

Tot això lliga amb Elon Musk, el fundador de Tesla i cofundador d’OpenAI (l’empresa que ha creat la intel·ligència artificial que està revolucionant el món, ChatGPT). Va comprar Twitter, i la seva promesa principal com a directiu era fer públic l’algorisme que emprava la companyia per escollir quins missatges o “tweets” mostrar a l’usuari. Doncs sí, ha complert la promesa, i no només s’ha demostrat que controlen excessivament l’equilibri entre missatges polítics dels partits republicans i demòcrates dels EUA, sinó que també es mostra la clarividència: la bombolla de les xarxes socials és real.

Entrem una mica en aspectes més tècnics. Twitter, en el seu cas, t’emmarca dins d’una sèrie de bombolles depenent amb qui interactues, com et comportes i a què fas like i comentes. Quan ja et trobes dins d’uns grups ben definits (com ara futbol, política catalana, cotxes, independentistes, anticatalanistes, etc.), fa un efecte d’altaveu mostrant allò que té més relació amb els grups als quals pertanys, i redueix molt l’arribada de tweets o missatges que no es corresponen amb el teu perfil. De fet, fins i tot, redueixen la teva popularitat i abast del teu perfil cada cop que interactues amb alguna cosa que no tingui res a veure amb la teva bombolla. Tot això ho pots llegir al blog de Twitter oficial.

A més a més, la gran quantitat de bots automàtics (usuaris falsos) creen la sensació que la bombolla a la qual pertanys és molt més gran del que sembla. I, en molts casos, mai es descobreixen i queden en l’anonimat, perquè mai saps si realment darrere d’un perfil hi ha una persona o un programa.

És per això que no és bona idea informar-te mitjançant les xarxes socials, perquè la informació que rebràs segurament estarà esbiaixada segons la teva ideologia i el teu perfil, radicalitzant cada cop més a l’usuari i a la societat en general. Hem de fer l’esforç individual de no caure en el dogmatisme que ens porta a conèixer només la nostra realitat, i hem d’intentar mostrar-nos entenedors i comprensius cap a la resta de realitats existents —sempre amb certs límits establerts—.

Com a éssers humans hem d’intentar nodrir-nos de diferents fonts d’informació, amb línies editorials distintes i contrastades, que donin veu a diferents actors de la societat. Perquè està a les nostres mans informar-nos correctament, perquè així sortirem del marc mental establert, així entendrem el món, i així el podrem canviar.