Aquestes són setmanes en què els alumnes es troben immersos en exàmens finals, molts dels quals marcaran els seus futurs, com és el cas de la selectivitat. En aquest context en què molts joves basen el seu dia a dia en estudiar intensament, és reconfortant sentir el suport del seu entorn. És habitual que els nostres polítics també vulguin donar suport als estudiants en els seus projectes acadèmics, però aquest suport és, sovint, només retòrica.
Aquest és el cas de la nostra alcaldessa i del seu partit. La candidatura de la Plataforma Ciutadana Per Barberà, encapçalada per Sílvia Fuster, se’ns presenta com un partit compromès amb els joves i amb els seus estudis, però la realitat és ben diferent, com vaig poder comprovar jo en primera persona.
se’ns presenta com un partit compromès amb els joves i amb els seus estudis, però la realitat és ben diferent, com vaig poder comprovar jo en primera persona.
Fa uns mesos, em vaig posar en contacte amb diversos partits per realitzar un treball de la UAB. Aquesta tasca, pertanyent a l’assignatura de Ciència Política, consistia per una part en l’anàlisi del ple de l’Ajuntament i, a continuació, d’un conflicte polític local. Per fer-ho, vaig haver d’assistir a un ple de l’Ajuntament i realitzar la primera part del treball a partir d’un llibre sobre la història de Barberà, d’Internet i de l’ajut de dos grups municipals. Em vaig posar en contacte amb David Clarà (Junts per Barberà) i Roger Pérez (Esquerra República de Catalunya), regidors de l’Ajuntament que van estar en tot moment a la meva disposició i m’han ajudat molt en aquest treball.
Amb la primera part del treball realitzada i entregada amb un notable com a qualificació, vaig començar a realitzar la segona part. Aquesta consistiria en les conseqüències que va tenir en el ple el referèndum d’autodeterminació de l’1 octubre, en què la PCPB es va negar a cedir espais públics per a la seva realització, incomplint en pacte de govern amb ERC i JxBarberà, el que va tenir com a conseqüència la sortida d’ERC del govern municipal. David i Roger ja m’havien donat les dades necessàries i la visió dels seus respectius grups sobre la qüestió, i només em faltava posar-me en contacte amb l’alcaldessa per escoltar l’altra part.
David Clarà (JxBarberà) ja m’havia comunicat que l’alcaldessa li va dir que no hi havia cap problema, que estava a la meva disposició, així que només quedava posar-me en contacte amb el seu gabinet. Ho vaig fer via email, i al principi es mostraven receptius, però en quan van tenir coneixement del tema, em van començar a posar excuses. Jo em vaig mostrar obert a qualsevol horari, a enviar-li prèviament les preguntes per no sorprendre-la i fins i tot a no tocar alguns temes que poguessin incomodar massa l’alcaldessa (sempre i quan no es manipulés res), però finalment em van dir des del gabinet que l’alcaldessa no tenia temps. Tot i que dos dies abans que sabessin que tractaria sobre l’1-O m’havien confirmat que sí que es podria realitzar l’entrevista.
Un cop vaig llençar la tovallola amb l’alcaldessa, vaig posar-me en contacte amb altres regidors de la PCPB. Primer ho vaig fer amb Juan Antonio Grimaldo (tercer tinent d’alcaldia), el qual ni tan sols em va respondre. Finalment, ho vaig fer amb Manel Ferreté (segon tinent d’alcaldia), el qual em va comunicar literalment “des de la PCPB no farem cap mena de declaració ni comentari, sobre el tema que ens proposes”. Després de captar el missatge que portaven dies llançant-me des del partit de l’alcaldessa, vaig deixar-los estar.
em va comunicar literalment “des de la PCPB no farem cap mena de declaració ni comentari, sobre el tema que ens proposes”
No sé quines seran les meves conseqüències acadèmiques per no haver estat capaç de reflectir al meu treball la visió de les figures més rellevants en el tema tractat, però almenys aquesta experiència m’ha ensenyat una altra lliçó. Mentre altres grups municipals com JxBarberà o ERC sí que estan compromesos amb els estudis acadèmics dels joves, la PCPB no només és incapaç de complir els compromisos polítics pactats sinó que tampoc no li importen els estudis dels joves barberencs.
En la meva opinió, els càrrecs públics han de ser coherents amb el seu discurs, mostrant-se receptius en tot moment amb els ciutadans i disposats a parlar fins i tot d’aquells temes que els hi puguin incomodar, no com el principal partit que governa la nostra ciutat.
