L’altra mirada: Una qüestió humanitària.

0

En un món en què els nostres líders polítics no es preocupen d’ajudar el més vulnerables més enllà de les seves fronteres (dins les seves fronteres ho fan en els millors dels casos, sovint només perquè dóna vots), és necessari que els ciutadans s’organitzin per fer aquesta tasca.

És el cas de l’associació Yes We Help, que va sorgir fa dos anys amb l’objectiu d’ajudar les persones dels països desfavorits a través del Projecte Educació, Orfenat, Projecte Salut i Projecte Esport .  Aquesta ONG espanyola, que actualment opera a Ghana, Sri Lanka y Tailàndia, ha trobat a Barcelona un grup de voluntaris del qual forma part Ruth Redondo, una estudiant barberenca de 2n de Batxillerat a La Romànica. Ella marxarà el proper 27 de juny cap a Sri Lanka un mes, i podrà portar donatius per als més vulnerables: des de joguines fins a medicaments, passant per eines útils com raspalls de dents.  

Com deia anteriorment, en un context en què les institucions públiques ajuden molt poc en relació a aquestes qüestions, és necessari que la ciutadania s’organitzi i vagi un pas endavant de la política. Potser  d’aquesta manera els polítics s’adonin que als seus representats també els interessa ajudar les persones més desfavorides, formin o no part de la nostra societat.

és necessari que la ciutadania s’organitzi i vagi un pas endavant de la política

Si actualment vivim en un món amb aquestes desigualtats tot i la feina que fan organitzacions com Yes We Help, costa imaginar quina seria la situació global sense ells. Amb els pocs mitjans amb què compta i en aquest poc temps, l’ONG ha ajudat ja més de 1000 persones (nens, majoritàriament) a través dels seus quatre projectes en tres països diferents, i en tan sols un any va aconseguir multiplicar per deu els seus membres, passant dels 10 del principi a superar la centena. Actualment, el projecte segueix creixent i té intenció d’operar aviat en altres indrets com l’Índia, el Perú o el Vietnam . Per aquest any, el seu objectiu concret és escolaritzar 1500 nens i donar un sostre a 200, a més de construir 3 escoles i 3 orfenats.

Tot això ho estan fent poc més de 100 persones amb recursos molt limitats. Què es podria fer si les nostres institucions, des de Brussel·les fins el nostre Ajuntament passant per la Moncloa i la Generalitat, fossin més conscients de l’obligació que tenim a com persones d’ajudar els països més desfavorits? Les causes d’aquesta obligació moral són massa extenses, però no cal ser historiador per saber que gran part de la situació social, política i econòmica de països com Sri Lanka o Ghana són conseqüència de les actuacions recents de països com el nostre. 

Més enllà de la responsabilitat que en tinguem, és una qüestió humanitària ajudar-los

És complicat canviar la mentalitat dels nostres polítics i segurament sigui una tasca que haguem de fer a llarg termini. De moment, el que podem fer és donar allò que creiem útil per les persones vulnerables de Sri Lanka a través de la Ruth. Per això, us podeu posar en contacte amb Veus de Barberà.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí