Les dones, pel fet de ser dones, no podem opinar, ens fa por opinar, no volem opinar (lliure opció a escollir el que es consideri). Òbviament no es tracta de no tenir la capacitat de fer-ho, però sí que és cert que primer hem de demostrar que sabem pensar, estructurar una idea, que la idea és nostra, que ens basem en dades i informació fidedigna i justificar allò que expressem. Ens sentim amb l’obligació de defensar-nos, partim moltes vegades del prejudici de no comptar amb el suport dels altres i que el que diem es posa en quarantena. I a mesura que fem anys, encara aquestes sensacions s’incrementen.
Els nostres arguments s’han de poder sostenir en opinions de tercers i malgrat això, és possible que ens considerin titelles o lloros de repetició. Homes (també dones) que mai s’atrevirien a fer el mateix amb un opinador poden arribar a dir de nosaltres que no som ningú per imposar el nostre criteri, com si aquest fos l’objectiu primer de donar l’opinió: dominar i tenir raó.
Cadascú té el seu, de criteri. I totes les persones tenim dret a treure’l de passeig quan ens roti. Aquest concepte tan obvi no resulta senzill a l’hora de portar-lo a la pràctica.
Les dones, si expliquem el que pensem amb coherència i detall, ens etiqueten com a xerraires (liantas); si som vehements i apassionades o contundents, resulta que ens ho prenem tot a la valenta, massa personalment o no es pot parlar amb nosaltres perquè ens agrada discutir. Si el que expliquem ens emociona i ens fa caure la llagrimeta el que sentim que algú ens explica (o un record passa volant durant la nostra dissertació), som bledes, histèriques o estem en ple procés fisiològic i hormonal.
Però les dones pensem. Tenim principis i distingim entre el que ens agrada i el que no. El que volem i el que no volem tolerar. Podem fins i tot canviar d’opinió o ampliar-ne una primera versió a partir de certes vivències i coneixences.
El més important és tenir veu. Moltes dones, moltes veus. Diferents tonalitats i tessitures. Una coral d’opinions per donar nom a tot allò que ens passa pel cap, que per això mateix el tenim.
