Heu pensat mai en quants carrers, places i espais públics hi ha en la nostra ciutat? No fa falta pensar-hi gaire estona perquè et vinguin noms al cap: Moragas, Arquímedes, Fleming, Murillo… Tots se’ns dubte persones il·lustres però, ara us demanaré un esforç extra… quants carrers, places o equipaments públics em sabríeu dir a Barberà del Vallès que tinguin nom de dona?
Probablement aquesta pregunta us caldrà pensar-la una estona més. I no, no em refereixo a Verges ni a Santes, sinó a dones amb noms i cognoms. Això es complica eh! I doncs, on són les dones?
A Barberà només 3 dels 284 carrers del municipi porten nom de dona: Montserrat Roig, Maria Reverter i Marie Curie. La xifra “puja” a sis si hi sumem les verges i les santes. 6 d’entre 284… Estareu d’acord amb mi que això no és gaire més del 2%. Una xifra sens dubte poc encisadora.
Que no hi ha més dones il·lustres? Què me’n dieu de Neus Català, única supervivent viva del camp de concentració Nazi de Ravensbrück? I de Clara Campoamor, demòcrata, diputada i una de les principals impulsores del vot femení a Espanya? O Rosa Parks, activista pels drets civils entre blancs i negres que es va negar a canviar-se de lloc en un autobús?
“El feminisme és la idea radical que les dones som persones”
Angela Davis
I tantes d’altres que podríem anomenar… Aquestes només són algunes de les dones que m’agradaria, en la meva humil opinió, que fossin reconegudes a la nostra ciutat, algunes a les que m’agradaria que la història els fes justícia. De noms no ens en falten.
Permeteu-me que en aquest punt us recomani el llibre Contes de bona nit per a nenes rebels (Estrella Polar, 2017). Que no us espanti el nom: són 100 vides de 100 dones explicades com un conte. Potser en podrem treure alguna idea per un espai públic!
En aquest mateix sentit va la moció que es va presentar al ple municipal del mes de maig i que promet treballar per a recuperar la memòria i l’empremta de les dones oblidades o no prou reconegudes, donar-los el lloc que es mereixen en la història i al nostre espai públic.
I és que Barberà del Vallès és una ciutat plural i diversa en molts àmbits i aquesta és una gran fortalesa de la nostra ciutat. Tot i així, és responsabilitat nostra, de tots i totes, seguir fent una Barberà millor, més justa, també amb la nostra història. I no serem mai una ciutat feminista mentre permetem que es duguin a terme desigualtats en els nostres espais públics.
En el temps de llistes cremallera, de paritat i de bretxa salarial, perquè no començar a mirar també el que és més bàsic: el nom de les coses, el nom que els donem als espais que transitem a diari? Perquè a vegades, el nom sí que fa la cosa. O hi ajuda.
Totalment d’acord! La igualtat no s’aconsegueix només amb lleis, també necessitem exemples tangibles que fan veure que les possibilitats de cara al futur són ilimitades, tant per les noies com pels nois. Gràcies també per la recomanació del llibre.
Moltes gràcies pel teu comentari Jasón. Se’ns dubte, les possibilitats de cara al futur són limitades per a tothom, que bé compartir opinions. Espero que t’agradi el llibre!