El Festival Zero torna a Barberà per portar nous públics al TMC

0
105

Neus Ribera

Un any més arriba el Festival Zero a Barberà del Vallès, que l’acollirà al Teatre Municipal Cooperativa els dies 28 i 29 de febrer i 1 de març. Aquest any hem volgut aprofundir amb què i com és aquest festival, i allò que ens aporta a la ciutat. Per això hem entrevistat a en Josep Navarro, director del Teatre Clavé i de la Fundació Clavé de Tordera, i un dels membres fundadors de Teatres en Xarxa, l’entitat que promou aquest festival. 

Ens podries explicar amb les teves pròpies paraules què és el Festival Zero per a les nostres lectores?

El Festival Zero es basa en tres línies d’argumentació. La primera que és un treball en xarxa amb cinc teatres de la província de Barcelona, que ho considerem estratègicament molt interessant. La segona que és un festival que treball per la creació de nou públic, que és un altre input vital, ja que ens fa reflexionar sobre com estan els teatres, sobretot de poblacions mitjanes, ja que se’ls hi envelleix molt l’usuari, i evidentment, fa anys que es busca una renovació de públic que no s’acaba de donar. La tercera és l’estructura pròpia del Zero, que busca una distància molt curta entre l’actor i l’espectador, ja que això genera un impacte emocional i artístic encara més ampli. Tot i això, procurem seleccionar 3 propostes estèticament diferents entre elles, i que encaixin dins d’aquestes tres línies: una de text, una de noves tendències, i una proposta més divertida. A més, busquem que parlin sobre qüestions que s’estigui plantejant aquest públic jove que busquem, de 13 o 14 anys cap amunt. Enguany dels temes que tracten són la violència de gènere a Rebota, rebota y en tu cara explota, la sexualitat a Els dies mentits, i una tercera, Peix, vinculat al món del circ i el contingut és altament ecològic sobre l’abocament dels plàstics en els oceans i en els mars. 

Els dies mentits
Els dies mentits

Ja és la tercera edició del festival, com va començar la idea? 

Bé, el projecte de Teatres en Xarxa tot just acaba de complir sis anys, i quan en portàvem tres vam començar a veure com podíem crear un esdeveniment per joves per tal d’atraure públic, ja que vam observar que tots necessitàvem aquest rejoveniment de l’audiència. Durant dos anys vam estar parlant entre els cinc municipis que participem en el Festival Zero dels vuit que formem Teatres en Xarxa. El primer any va anar molt bé pel que fa a satisfacció del públic, l’any passat també va funcionar força bé i esperem que aquest any es vagi consolidant, ja que aquests projectes de risc necessiten temps per tal que vagin penetrant en el subsòl de les nostres ciutats. 

Creus que és difícil arribar als joves d’avui dia amb la cultura més tradicional com el teatre a causa de nous estímuls, o altres, o sempre ha estat una franja d’edat difícil d’arribar?

Els temps sempre han estat difícils, i sempre ha estat difícil arribar als joves, però aquests nous estímuls que els hi podríem posar nom i cognom que seria la revolució tecnològica, i el que comporta l’ús social de la cultura, fa que aquest públic jove entengui que l’accés a la cultura ha de ser gratuït. Això ha provocat un canvi a l’ús de la cultura, ja que la revolució tecnològica ha donat a entendre que tot el que no es paga no es valora, però a la vegada és impossible portar unes propostes mínimament professionals si ningú paga per elles. I pels equipaments públics és insostenible econòmicament. No sé si dir que són temps difícils, però sí que són temps estranys. 

Peix
Peix

Hi participen 3 obres, com es fa la selecció?

Un any abans veiem diferents propostes, i a més treballem amb la Fira de Tàrrega, que sempre en comprometem que una de les obres sortirà d’aquesta fira. Després ens reunim i les seleccionem. Sí que és cert que en tenir unes necessitats molt similars a les nostres poblacions, ens ha unificat molt, i tenim els criteris del festival i la seva estructura molt clares, i ens és molt fàcil posar-nos d’acord per la selecció de la programació. 

A part del públic jove, són obres que recomanaries per anar en família, amb amics o en parella? 

Pel públic adult és indiscutible, ja que el que ens ha sorprès és que tot i que hem programat per arribar a aquest públic jove, la resta dels nostres usuaris de la programació estable molt acostumats a consumir teatre, han tret el cap per veure aquestes propostes. Així es crea una simbiosi molt bonica entre l’audiència, que ajuda a madurar als més joves com a públic. Alguna de les propostes sí que són per la família, aquelles que vénen de la Fira de Tàrrega ho acostumen a ser, i les que són més divertides, com la de Peix que està relacionada estèticament amb el món del circ també. A la nostra difusió deixem molt clar els límits d’edat de cada espectacle del Festival Zero. 

Rebota rebota y en tu cara explota
Rebota rebota y en tu cara explota

Quines expectatives hi ha pel festival d’aquest any?

Tot just acabem de començar a Llinars, on va anar molt bé, i esperem com a mínim mantenir el nivell de públic que hem tingut a les altres dues edicions, i sobretot intentar créixer. Que el públic jove s’acostumi a venir, a consumir teatre, pagant un preu molt raonable per poder accedir a la cultura. 

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here