Ens fa molta il·lusió fer aquest escrit que pretén ser, alhora, informatiu i d’agraïment. Anem per parts:
El dissabte 2 de juliol es va dur a terme una ruta històrica per Barberà del Vallès, seguint els espais històrics i patrimonials de l’Agenda de Veus Barberà 2022, organitzada conjuntament Veus Barberà i l’Associació d’Història de Barberà.
Amb aquesta activitat es va tancar un cercle, que es va iniciar l’estiu de 2021, ara fa un any.
La Neus Ribera de Veus Barberà i la il·lustradora Andrea Gallego es van posar en contacte amb nosaltres, l’Associació d’Història de Barberà, per dur a terme una col·laboració per preparar l’Agenda de Veus Barberà de l’any 2022, amb la idea de posar a la portada de l’agenda i a cada un dels 12 mesos de l’any una imatge que fes referència al patrimoni històric de Barberà.
Després de mesos de feina i reunions en plena pandèmia, el dia 12 de desembre de 2021 va fer-se oficialment la presentació de l’Agenda 2022 a la Torre d’En Gorgs. Allà mateix es va posar sobre la taula la proposta de dur a terme una ruta històrica per visitar els 12 espais patrimonials de l’Agenda. Per l’AHB suposava fer realitat el que hi havia sobre el paper.
Com us dèiem, la ruta històrica es va materialitzar el 2 de juliol, durant la Festa Major de Barberà, amb un gran èxit de participació.
Des de l’Associació d’Història de Barberà ens vam quedar molt sorpresos per la gran assistència un dissabte a les 9 del matí, després d’una nit de Festa Major, i no havent arribat a tothom el programa de festes.
Una cinquantena de persones emprenguérem juntes un viatge per la història de Barberà, on amb il·lusió desvetllarem alguns secrets del nostre passat històric.
Meeting point: TORRE D’EN GORGS. Després de donar la benvinguda a les persones assistents, sota la pineda vam iniciar la ruta parlant de l’espai emblemàtic on érem en aquell moment, del seu origen i evolució, dels secrets que guarda al seu interior, de la importància de la família Badia per al municipi i d’algunes anècdotes curioses.
Originàriament, la Torre d’En Gorgs va ser un edifici medieval fortificat i amb torre de guaita, possiblement del segle Xè, que esdevingué una gran pairalia i masoveria. Actualment, és un equipament municipal.
Seguidament ens vam dirigir cap a la segona parada, l’ESTACIÓ DEL TREN. Tot i que s’inaugura la línia de ferrocarril que passava per Barberà l’any 1855, l’Estació de tren no s’inaugurà fins el 1934, es diu que en presència del President de la Generalitat Lluís Companys i Jover.
Vam aprofitar la parada als Jardinets de les Germanes Masachs per donar a conèixer el significat del monument commemoratiu que tot just fa un any es va inaugurar en record a elles. I, com no, per homenatjar-les. Va ser un moment molt emotiu.
L’Emília i l’Angelina Masachs Borruel foren assassinades per les tropes nazis el 10 de juny de 1944 durant la massacre a la població francesa d’Oradour-sur-Glane, mentre eren allà exiliades amb la seva família
Tercera parada: la TORRE ESTAPÉ. Però, on era aquesta antiga pairalia?. Malauradament, aquesta antiga masia fortificada d’origen medieval, amb torre de guaita i que al segle XX esdevingué una pairalia d’estil modernista, ja no existeix. Als anys 70 va ser enderrocada i d’ella només en queda el nom de Colònia Estaper i del Barri de Can Estaper, per això només vam poder mostrar la seva antiga localització.
Des d’allà agafàrem el camí fins a la plaça del Mil·lenari. A aquella hora el sol començava a picar de debò, per això, sota l’ombra dels arbres que envolten l’església romànica vam aprofitar per explicar la importància històrica d’aquell emplaçament, on possiblement molt a prop s’hi allotjà una antiga vila romana, així com el desaparegut Castro Barberano segons les recerques històriques de Marc Estapé, per acabar mostrant els diversos edificis històrics que hi ha a l’entorn del riu Ripoll.
El riu Ripoll, font de vida, ha estat un lloc habitat des de temps immemorials. Durant l’Edat Mitjana fou una via de comunicació clau, però també fou la base del desenvolupament industrial posterior de la contrada.
Des del mirador de la Romànica vam poder observar dos dels molins medievals que avui dia encara es mantenen en peu. Parlem del MOLÍ D’EN DOU i del MOLÍ D’EN SANTO. Tots dos són ja mil·lenaris (segle XIè) i van ser importants molins fariners, paperer, polvorers i fàbrica de cartró.
En el cas del Molí d’En Dou, des de mitjans del segle XX s’hi troba una empresa dedicada al ram tèxtil i, en el cas del Molí d’En Santo, actualment manté la seva activitat agropecuària.
A continuación, sense moure’ns de sota els arbres, explicarem breument l’origen, història i característiques arquitectòniques i decoratives de l’Església de Santa Maria, coneguda popularment com LA ROMÀNICA, un bell exemple del romànic català.
Com que moltes persones encara no havien entrat mai a l’església, els vam fer alguns titulars sobre el tresor que guarda al seu interior, unes esplèndides pintures romàniques que es conserven in situ, és a dir, que no les han arrancat per portar a cap museu d’art. I sense més “espòilers”, vam convidar tothom a visitar-la amb temps per conèixer la seva iconografia.
Posteriorment, vam començar a parlar de l’altre marge del riu Ripoll, on actualment es troba la Torre de Ca n’Altimira, una antiga casa fortificada d’origen també medieval, i, com no podia ser d’una altra manera, del nostre CASTELL, l’antic alou de Santa Coloma.
El Castell de Barberà és un edifici mil·lenari (segle Xè). Ha estat testimoni de diverses modificacions, usos i llinatges, i ha estat torre de guaita, fortalesa, castell i masoveria, i actualment és propietat de l’Ajuntament de Barberà.
Com que aquests dies s’han anat desvetllant algunes informacions històriques al voltant dels castells i cases fortificades de la nostra població, fruit de la recerca històrica d’en Marc Estapé, vam aprofitar per fer-ne algunes pinzellades i anunciar que properament es faria una conferència a Barberà del Vallès per donar-ho a conèixer.
L’Alcalde de Barberà, en Xavier Garcés, que ens acompanyava durant la ruta històrica, ens va anunciar que, fruit de l’actual campanya d’excavació arqueològica, han sortit a la llum diverses troballes molt aclaridores del passat històric del nostre castell, que de ben segur capgiraran força els coneixements que fins ara teníem de la història d’aquell important emplaçament.
Després d’haver pogut fer l’explicació de quatre dels edificis patrimonials de l’entorn del riu que consten a l’Agenda de Veus 2022, ens vam desplaçar fins a l’altre extrem de la població, fins arribar a CAN ESCAYOLA.
Es tracta d’una de les poques masies que encara es conserven al municipi i és més que centenària. Avui dia, tothom la coneix perquè allotja un restaurant on poder fer un bon àpat.
El darrer punt a visitar a les proximitats del riu Ripoll va ser l’espai on actualment hi ha l’Institut CAN PLANAS, ja que ocupa l’espai on estigué ubicada una emblemàtica masia que portà aquest nom. El seu origen era medieval (segle XVè) i fou una masia fortificada amb torre de guaita que al segle XX esdevingué una pairalia d’estil modernista. Igual que Can Estaper, també va ser enderrocada.
I ens dirigirem al darrer dels desplaçaments, al Casc Antic, per conèixer l’origen de Barberà i la seva evolució des del segle XVII fins a l’actualitat.
Des del jardinet de l’actual Casal de Cultura vam mostrar una fotografia aèria de començaments dels anys 50 que, curiosament, va sorprendre a la majoria de persones que ens acompanyaven, ja que no s’imaginaven com era la Barberà de mitjans del segle XX, i que tothom va voler observar amb deteniment.
Barberà era un petit poble, d’uns dos mil i escaig habitants, que vivien sobretot de l’agricultura i de la indústria tèxtil sabadellenca, amb quatre carrers i envoltat de camps de conreu, bàsicament de vinya.
Per què havíem parat al Casal de Cultura del centre? Doncs per què allà hi hagueren les ESCOLES NACIONALS, construïdes el 1926, que foren les primeres escoles públiques del municipi i mantingueren la seva activitat fins als anys 70. Era una escola unitària amb segregació per sexes, on diverses generacions de vilatans aprengueren allà a llegir i escriure i les “quatre regles”, i van estudiar-hi algunes de les persones que ens acompanyaven.
Aprofitàrem també per explicar la nostra intervenció en la recent recuperació del nom de la Plaça dedicada a Maria Montessori, a tocar del casal.
I, ben a prop, sense deixar l’antic Carrer del Sol, avui dia Carrer Nemesi Valls, arribàrem davant de Teatre Municipal Cooperativa. Allà, amb emoció continguda, vam explicar el passat agrícola de Barberà, el significat per al poble de tenir una cooperativa agrícola i com es convertí en el centre, el cor, el batec i l’ànima del poble. La COOPERATIVA, des dels seus inicis, tingué una funció econòmica, social i cultural per als barberencs i barberenques: botiga, cafè, cinema, biblioteca, sala de ball, seu de l’entitats locals, organitzadors de les festes del poble… en definitiva, un lloc emblemàtic fins que, el 1975 s’ensorrà el pis superior.
I, emocionats, arribàrem a l’últim punt de la ruta històrica. Els mostràrem on hi hagué l’edifici que es creu que fou l’origen del poble. L’HOSTAL NOU, a tocar de l’antic Camí Ral que anava de Barcelona a Terrassa.
Els hostals eren un lloc de parada i fonda, un lloc de pas, però es convertiren en l’embrió del poble. Al voltant de l’Hostal Nou s’anà gestant un conjunt de negocis relacionats amb el servei als viatgers i persones que per allí passaven, que donaren l’origen a l’actual Casc Antic a un costat de la carretera. A l’altre costat es mantingueren els camps i masies fins que, a mitjans del segle XX començà la gran transformació urbanística, fins arribar a la Barberà del segle XXI que tots i totes coneixem.
I, per acabar, després de les quatre hores i mitja d’itinerari de la present ruta històrica, hi va haver un refrigeri a Tangram, a l’Espai d’Entitats, per descansar i conèixe’ns una mica millor.
Veus Barberà i l’Associació d’Història de Barberà estem molt satisfetes per aquesta col·laboració i agraïdes per l’assistència, interès i les valoracions rebudes per part de les persones que hi vàreu participar.
Fins la propera. Gràcies!
