Mónica Acebo Pérez

És dimecres a la tarda a Barcelona d’un novembre fred i plujós. Camino ràpid Rambla amunt, i no miro a la gent passar, només el mòbil per avisar que ja arribo. Quan la gent de rodalies som a Barcelona, tot és com gran, fins i tot els carrers del centre que tot i llargs i estrets són com mapes a descobrir. Busco novament el nom del carrer i la cafeteria a on hem quedat. Em diu: “treballo al costat, després t’explico. Què bé que ens trobem.”

Hem quedat a aquella hora en la qual el cafè serà una sobretaula llarga, l’hora on els bars comencen a buidar-se després de dinar. Aquests dies Barcelona és Smart City per la Expo i l’Andreu m’ha convidat a un cafè dels de tota la vida, sense pressa.

Avui parlem amb l’Andreu Meixide, codirector del Festival BccN, Barcelona Creative Commons Film Festival, perquè ens expliqui què és i com va néixer un festival de cinema que compta amb 9 edicions.

/BccN

Personalment, he anat seguint amb curiositat i entusiasme la carrera de l’Andreu. “L’origen del festival està a Barberà” em diu.  Amb tota la meva curiositat desperta, ens endinsem en la conversa, mentre fora, torna a ploure.

Pregunta. Andreu, explica’ns, Què és BccN i com sorgeix?

Resposta. Doncs, El festival pretén explorar nous formats de creació, territoris fronterers del món del cinema, noves narratives audiovisuals.  

Neix fa 10 anys i l’organitza Luís Román, amic meu i barberenc també. Neix com una mostra de 6 pel·lícules que hi havia a tot el món llicenciades en creative commons i amb un espai de taula rodona. Al segon any em vaig sumar i a partir d’aquí l’equip i el nivell del festival ha anat creixent.

Però l’origen de tot, potser caldria trobar-lo més lluny. A Ràdio Barberà, tres nois de 16 anys es coneixen a un programa de ràdio. Luís Román, Javi Jaén, que és qui fa la imatge del festival i jo mateix. Per nosaltres va ser una llançadora d’amistats i ens agrada dir que va ser la llavor que ens va fer inquiets. Una amistat que ens ha portat a fer projectes junts, el festival per exemple.

P. I per parlar d’aquest festival i entendre’l bé cal parlar de les llicències Creative Commons, què són?

R. Creative Commons és una llicència de drets d’autor nascuda al segle XXI. De les alternatives al copyright, a on es diu tots els drets estan reservats, les llicències creative commons diuen alguns drets estan reservats. Quins són aquests drets reservats és decisió dels autors i les autores que decideixen que es pot fer amb la seva obra. Sempre entenent que a l’era digital tota obra en algun moment circularà lliurement per la xarxa. Per tant, Creative Commons diu des d’un inici l’accés és obert, i modula diferents graus de llibertat per a aquest accés a l’obra.

/BccN

P I el festival fa d’aquestes llicències una marca d’identitat. També definiu BccN com un festival de cinema i cultura lliure. Què vol dir això?

R. El festival s’emmarca en el moviment de la cultura lliure. Es planteja per què no podem crear una societat en la qual l’accés a la cultura, entesa en un sentit ampli, no sigui únicament un intercanvi monetari, seguint únicament les lògiques del Mercat. Creative Commons ens va servir d’eina per exemplificar aquesta reflexió. Ja que ens permet parlar de l’obertura del món del cinema al món digital. Així vam començar a fer aquesta reflexió sobre si hi havia d’haver més valors que els propis del mercat.

P: D’alguna manera, us plantegeu el festival com una forma de repensar la cultura audiovisual.

R: Sí,el debat és aquest. Per a què i com utilitzem la cultura. Entenem que és possible viure la cultura més enllà del mercat. Al festival volem plantejar aquest debat a través del cinema i ho fem a través d’una eina concreta que és creative commons. I la reflexió també passa per com d’important és com ens comuniquem amb l’audiovisual entre una pel·lícula convencional o un youtuber. Per nosaltres són pantalles, són històries que passen a través de les nostres pantalles, viatgen a nosaltres, a les nostres vides.

P: Pantalles i Internet.

R: Exacte. Des d’Internet s’obren nous canals per compartir i desenvolupar la creativitat. Tenim molts altres canals per explicar històries i poden ser igual d’importants. El contingut audiovisual que veiem des del nostre mòbil és també important. Hi ha més persones davant de les pantalles, tot i que no tot sigui tot audiovisual perquè també hi ha videojoc, són històries, i per tant, també ens eduquen i ens interpel·len. Són altres possibilitats d’explicar històries.

P: 10 anys de trajectòria i d’aprenentatges d’aquests espais de diàleg que representa el festival. Quins diries que han estat els aprenentatges?

R: La importància de l’audiovisual sobretot si ets activista. És molt interessant cóm han aconseguit algunes pel·lícules que han passat pel festival hackejar el sistema, introduir-se, tenir un espai i visibilitat al sector; i el valor de retorn a la societat. En el marc de BCCN hem volgut visualitzar aquests valors, la fraternitat, ja sigui amb un fi activista, sigui de moviment cultural o sigui d’entreteniment.

Parlem del retorn social al cinema, i plantegem l’audiovisual com a eina crítica i de transformació del nostre entorn. Entenent la cultura com a bé comú, atorgant-li valors més enllà de la seva mercantilització.

/BccN

P: Per anar acabant aquesta conversa, digues tres idees resum que defineixin el festival.

R: En resum, BccN neix des de la curiositat, si no som curiosos no som res. La curiositat com a motor per aprendre. Dos, el sentit crític, mirada crítica, perquè fem les coses i la capacitat de qüestionar-les. I per últim, retorn i valor social, sobretot des de allò que és públic. Hi ha d’haver una diferència entre el circuit públic, creiem que les administracions públiques han de poder condicionar i contaminar pel bé comú.

P: I com animaries a algú per no perdre’s la propera edició del festival BccN?

R: El més important del festival de cinema no és el cinema sinó el festival cultural, tot el que es genera al voltant, el previ i el post. Les birres d’abans, la trobada del després. És el festival cultural a on el cinema és una part important però el que el fa més ric és tota la resta, l’experiència cultural. BccN és una experiència, una vivencia transformadora cultural.

FER UN COMENTARI

Deixa el teu comentari
Introdueix el teu nom