Uns dies enrere, coincidint amb el dia de la mare, em va venir al cap un projecte molt especial que ha vist poc la llum. Es tracta d’un projecte fotogràfic on participen, participem, dones barberenques i ensenyem, sense trampa ni cartó, els canvis que hem sofert al nostre cos just abans o després d’un part.
La idea de donar visibilitat a aquesta etapa vital a través de la pell de tretze dones, per intentar normalitzar el que la societat ens fa veure com a imperfeccions, és de la Vanessa Navarro. Veïna de Barberà amb dues criatures.
“Aquest projecte, al que he dedicat moltes hores, i que em fa sentir papallones a l’estómac, neix d’una inquietud personal a partir del naixement de la Teresa i el Salvador. Després de dos embarassos, dos postparts, dos preparts, dues quarantenes, dues lactàncies i moltes pujades i baixades d’hormones, el meu físic i el meu cap van canviar i es van allunyar del que entenem avui dia com estereotips de la bellesa femenina.
Després de parir la pell està flàccida, els músculs es fan més grans, apareixen estries i el pes augmenta en molts dels casos. No totes les dones saben acceptar aquests canvis i aquí és quan neix el projecte La maternitat en viu. Volia fer visible el cos de la dona després d’una o diferents maternitats, com el pas del temps i de la vida per ells els deixa marcats per sempre.
Vaig començar a contactar amb amigues i conegudes que havien estat mares o que en breu ho serien. El cert és que quan vaig explicar de què es tractava el projecte, poques em van dir que no volien participar. Trobar les tretze fotografiades va ser molt més fàcil del que inicialment m’imaginava, considerant que la proposta era que les fotografies mostrarien cossos totalment despullats.
Un dels eslògans del projecte bé podria haver estat: La maternitat que no surt a les revistes. De fet, és el missatge que volem fer arribar totes les persones que hem posat el nostre granet de sorra i una mica més en aquesta aventura.”
Sens dubte, una de les claus de l’èxit del resultat final ha estat poder comptar amb la fotògrafa professional Paz Garcia Garcia.
“Quan la Vanessa em va explicar el projecte, no en vaig dubtar. Quantes més imatges de dones reals veiem, abans normalitzarem uns pits caiguts o la cicatriu d’una cesària. L’experiència va ser molt positiva i enriquidora. No és fàcil despullar-se davant d’una càmera! És en aquests moments quan la meva feina es duplica. Per una banda, captar una instantània única i de qualitat i, per l’altre, aconseguir que la persona fotografiada se senti còmoda i mostri el que jo vull fotografiar. Tinc la bonica sensació, que ho vàrem aconseguir!.”
El logo del projecte és autoria de l’artista plàstica Alba Martínez Aguado, més coneguda com la pintora de somnis. Després de parlar amb ella vaig tenir clar que havíem de tirar endavant.
“Crear aquesta imatge va ser tot un descobriment intern. Reflexionar sobre les petjades de la maternitat en la pell i en l’ànima. Les cicatrius, les empremtes de vida que es dibuixen en el cos-niu. Una imatge tendra i directa, emotiva i que diu tantes coses. Sembla la Venus de Willendorf, amb les corbes, els plecs i representant a la deessa mare.
Maternar avui dia és revolucionari. És creixement, és descoberta, és fer ressorgir les alegries i les pors, és calma, caos i harmonia a la vegada.”
Hem d’acabar amb l’estereotip del físic femení perfecte. La realitat és una altra i volem normalitzar-la, cridant a les noves i futures mares que no estan soles, que caminem juntes i que els canvis als seus cossos són el resultat de la meravellosa experiència de donar a llum una o més vides.
Vídeo promocional del projecte. Autoria: Càpsula Audiovisual
Quina preciositat d’iniciativa! El cos és perfecte, tal com és. Un vehicle, un obrador, una obra d’art.