Quarta part: La masoveria es va buidant
En aquest darrer article parlarem del final de la masoveria del Castell, com un clar exemple del final de tota una època, en la qual la pagesia tradicional catalana havia treballat de valent i sense grans canvis des de feia segles, i que fins ara havia sobreviscut en un món que avançava amb passes de gegant i deixava enrere tota una forma de viure.
Acabada la Guerra Civil va néixer al Castell la Maria, dos anys després la Mercè i quatre anys més tard el Josep. La canalla va anar creixent i, a partir dels anys 50, les filles es van anar casant i van anar marxant del castell.
La masoveria s’anava buidant:
La primera filla dels masovers que va marxar va ser la Carme Vila el 1957, que es casà amb el Joan Ribot i se n’anà a viure al poble, a Barberà; la segona, la Dolors, que es va casar amb el Jordi Falguera el 1959, va marxar a Santa Perpètua; la tercera, la Mercè, que es va casar amb el Josep Sensarrih, se’n va anar a viure al Molí Vermell de Barberà del Vallès i, per últim, la Maria, que es va casar amb el Paco, va marxar cap al Cadí.
Van quedar al castell la Roser, l’Encarnación i el Josep amb el pare i la mare, fins que el Josep va haver de marxar a fer el Servei Militar.
Mentre el Josep feia “la mili”, la família Vila Oms va marxar del castell perquè el Marquès de Barberà va vendre la finca a la Caixa el 1971.
Després de 40 anys com a masovers del castell, en Josep i la Dolors van haver de marxar per anar a viure amb les seves dues filles solteres, la Roser i l’Encarnación, a una casa de dos pisos que havien comprat a Ripollet després de la Guerra Civil.
Per primera vegada la família de masovers del castell viurien en una casa pròpia i aquesta reuniria totes les condicions d’habitabilitat que fins aleshores no havien pogut gaudir.
Com pesava la discriminació per raons de gènere…
El Josep, el fill menor dels masovers, va compaginar les tasques de pagès i els seus estudis als maristes de Sabadell. A diferència de les seves germanes, ell va poder fer Batxillerat. Penseu que, en aquella època, les noies de famílies amb pocs recursos tenien escasses possibilitats de formació en estudis secundaris i universitaris.
La Carme, per exemple, quan va acabar els estudis primaris va anar a Ripollet a aprendre a cosir. Fou aleshores quan va començar a treballar a casa repassant peces de roba i, amb els diners que va estalviar, els pares li van autoritzar la compra de la seva primera màquina de cosir.
El mateix Josep, germà de la Carme, ens va explicar que el seu pare sempre havia insistit que estudiés i no es dediqués a la pagesia, sinó que fes allò que a ell li agradés. El pare es va desdir de comprar un tractor de la marca John Deere perquè no volia que continués a pagès amb una vida tan esclava com la seva.
Quan el fill petit va tornar del Servei Militar ja tot havia canviat. El 1972, com que la família havia hagut de deixar definitivament la masoveria, ell va anar directament a viure a Ripollet amb el pare, la mare i les seves dues germanes. Dos anys després es va casar amb l’Araceli Boix.
La vida a la masoveria i al casell quedava ja enrere.
(Fons d’imatges de l’Associació d’Història de Barberà)
Fent balanç dels anys viscuts a la masoveria del castell:
Quan a la Carme Vila Oms, fent balanç de tot plegat, li vam preguntar com recordava aquells anys a la masoveria, ens va respondre, taxativament, que la vida a pagès suposava “molta feina i poca diversió”. Els únics moments d’esbarjo de l’any, com a la majoria de poblacions dedicades a les tasques agrícoles, arribaven quan els camps ja estaven segats i se celebrava la Festa major.
Enllaçant amb aquests comentaris sobre la vida tant austera i dura que van viure al Castell de Barberà, ella ens va mostrar, a través d’un fet personal, fins a quin punt la masoveria lligava els seus membres, explicant-nos el que podria ser una anècdota, però que nosaltres, com historiadors, en fem una anàlisi que va molt més enllà: en un moment tant summament emotiu com era el bateig d’una criatura, com en aquest cas el primer fill de la Carme, el seu pare no va poder assistir al bateig perquè el Castell no tenia clau i, en no poder-se tancar, el pare s’hi va haver de quedar.
Amb ulls del segle XXI, no hi cap altra interpretació possible d’un fet com aquest que la d’estar lligats i lligades a la propietat i a la terra, a mode d’autèntica servitud feudal, com es venia fent des de l’Edat Mitjana.
El castell de Santa Coloma obre les seves portes:
Des de l’Associació d’Història estem ben orgullosos i agraïts a l’Ajuntament d’haver pogut posar un granet de sorra per donar a conèixer i apropar el nostre castell de la ciutadania. Per exemple, a través dues visites guiades al Castell, una el 22 d’abril de 2017 i l’altra per la Festa Major de 2018.
Quan el 22 d’abril de 2017, passats 40 anys des que la masoveria va haver de tancar les seves portes, l’Associació d’Història de Barberà vam contribuir a aconseguir la fita històrica d’obrir per primera vegada el Castell de Barberà a tota la ciutadania.
A part d’una introducció històrica, vam crear un díptic informatiu per a la població i una llegenda de Sant Jordi adaptada als nous temps, on el castell n’era el protagonista. La Carme Vila va ser-hi present. Aquí en teniu algunes imatges:
és aplaudida per les persones assistents a l’acte
(Fons d’imatges de l’Associació d’Història de Barberà)
dona la benvinguda a la ciutadania
(Fons d’imatges de l’Associació d’Història de Barberà)
Durant la Festa Major de 2018, en col·laboració amb l’Ajuntament i l’AAVV de Can Gorgs, vam poder dur a terme una caminada fins al castell, una teatralització i una visita guiada de caràcter històric al seu interior i exterior.
de la caminada i visita guiada al castell
(Cedida per Paco Cabezas, de l’AAVV de Can Gorgs I)
També vam contribuir a difondre la història del castell de Barberà i de la seva masoveria impartint una conferència dins els actes de l’Onze de Setembre de 2018 i fent una xerrada per a la Mostra d’Entitats de 2018, en aquesta ocasió amb un convidat i una convidada de luxe, el Josep i la Carme Vila Oms.
masoveria del castell, amb la presència de la Carme i el Josep Vila Oms
(Fons d’imatges de l’Associació d’Història de Barberà)
I ara, aquests quatre articles dedicats a la masoveria del castell, que són fruit del testimoniatge a través de la història oral, per homenatjar la família Vila Oms.
La imatge que ella guardava de com era el Castell de Barberà, la Casa de Santa Coloma, segons ens va explicar no tenia res a veure amb allò què ella es va trobar aquell dia. Ja no en quedava res.
I, per què?
El retorn al castell:
Feia 40 anys que la Carme no hi entrava i aquell mateix dia, 22 d’abril de 2017, va poder constatar els canvis arquitectònics que el castell havia sofert. Tant aquell dia com en posteriors converses i entrevistes que hem tingut amb ella, els comentaris han anat cap a una mateixa línia.
Ningú com ella, el seu germà Josep, així com la resta de membres de la família Vila Oms, coneixien el Castell. Són les persones que amb més criteri poden parlar de quins han estat els resultats del procés de reconstrucció del castell que als anys 90 es van dur a terme, a través de l’Escola Taller que allí es va allotjar.
En diverses ocasions la Carme ens ha posat sobre la taula, amb contundència, la percepció que ella en té de tot plegat. Segons el seu punt de vista, les intervencions arquitectòniques dutes a terme per a reconstruir l’edifici no respectaven l’essència d’allò què havia estat la masoveria i el castell en el qual ella i la seva família havien viscut durant tants anys.
Un per un, ens va anar comentant quins eren aquests canvis soferts. Per exemple, on ara hi ha l’escala rodona de cargol hi havia hagut una sala, a la qual s’hi accedia per l’escala que venia de la cuina (que ja no existeix tampoc), des d’on s’accedia a la comuna, al rebost, a les dues habitacions i a la xemeneia de la llar de foc.
La Carme ens va remarcar que amb les intervencions dutes a terme, a part de tirar a terra les escales que unien internament la planta baixa amb el primer pis, també va anar a terra el corral i els portals, van fer forats a les parets on hi havia les habitacions, van treure les rajoles del terra, van deixar el castell sense portes interiors, van treure una terrassa, van construir un accés exterior postís per entrar a les estances dels marquesos… entre altres canvis.
(Fons d’imatges de l’Associació d’Història de Barberà)
La seva percepció personal era, en paraules textuals, que el Castell “van destrossar-lo”.
La Carme del Castell:
La família Vila Oms, que varen ser els darrers masovers del Castell de Barberà, hi romangueren des de 1935 fins el 1972.
Preguntant-li a la Carme sobre la seva experiència personal durant els anys que va viure i treballar a la masoveria, ens comenta, textualment: “Passats els anys, veig que la vida a la masoveria va ser massa esclava: sense infància, adolescència, ni joventut.”
Però tot i així, els records d’aquells anys a la masoveria sempre més els van acompanyar a les seves vides.
Amb orgull, la Carme ens explica que els membres de la seva família eren coneguts popularment a Barberà com “els del Castell” i que a ella i a les seves germanes se les coneixia com “les nenes del castell”.
La Carme, per sempre més, serà “la Carme del Castell”.
Amb aquests articles, l’Associació d’Història de Barberà volem retre el nostre més sincer homenatge a la família Vila Oms i agrair a la “Carme del Castell” la seva incondicional ajuda, generositat i paciència per poder convertir els seus records en un valuós testimoni oral de la història de Barberà i de la seva gent.
In Memoriam
Al Josep Vila Oms (que en pau descansi)
Luís Miñarro Martínez
Maria Teresa Sánchez Costa
