Neus Ribera Mirabet
Cassà de la Selva ha celebrat el seu primer Confinacurts. Les participants tenien 24 hores per guionitzar, produir, gravar, editar i enviar (que es diu ràpid) un curtmetratge on aparegués una nevera i la paraula “tiberi”. Hi van participar 105 creadores, i la guanyadora va ser la barberenca Ariadna Pastor amb el seu curtmetratge anomenat L’últim sopar. L’hem entrevistada perquè ens expliqui més sobre el concurs i el seu projecte.
Primer de tot enhorabona pel premi Ariadna! T’esperaves aconseguir el primer premi?
Per res del món! Fa poc que estudio cinema i de fet ens vam quedar molt en xoc amb la meva germana quan vam veure que havíem guanyat.
Et va ser difícil portar tot el procés creatiu en 24 hores?
Sí que s’han de tenir moltes coses en compte, però m’ho vaig agafar amb calma. Ara estic estudiant i estem parats i vaig aprofitar per practicar. Al matí vaig fer el guió i l’storyboard, però no em vaig posar a gravar fins després de dinar. La primera part va ser fàcil per mi perquè he estudiat guió i m’agrada molt, però a la part tècnica em vaig estressar més. Sobretot perquè ja estava cansada i el meu cap no donava per més.
Com va ser la gravació?
En general va ser molt divertida! De fet sóc actriu i no em va costar gens posar-me davant la càmera, però li havia d’ensenyar a la meva germana petita el què havia de fer perquè els plans sortissin com jo volia. Per tant, em posava darrere la càmera, la gravava a ella fent de mi, i després li ensenyava perquè veiés el que havia de fer. M’agrada molt estar tant davant la càmera com darrere, fent el paper de directora, perquè m’agrada explicar les històries des de la meva perspectiva. Però és difícil “auto-dirigir-se” sobretot quan t’ha d’ajudar una persona que no sap res de càmeres ni de cinema, però vam riure molt! Per exemple, en l’escena on surto plorant, mentre corregia a la meva germana continuava plorant perquè no se m’anés el plor i sortís a l’escena plorant de veritat. En les escenes que surt un home no podia utilitzar al meu pare, ja que té setanta anys i no l’anava a arrossegar i a posar dins d’un congelador. Així que vam trucar al veí, que a més és el nòvio de la meva germana, i ens fèiem un tip de riure tots tres! Ens va costar gravar les escenes perquè sempre m’acabava rient. I a més la gent encara no es creu que posés realment a una persona a dins del congelador, i sí, per aconseguir el pla del braç sobresortint el vam abrigar bé i el vam posar allà dins. A l’última escena, la del sopar, vam patir una mica perquè quasi no hi havia llum solar, i no volíem utilitzar l’artificial perquè era massa taronja, i volia una sensació freda, així que la vam gravar ràpidament. Però al final tot ens va sortir bé.
Ja tenies alguna idea en ment abans de saber els elements que havies d’introduir al curt? Per exemple, ja sabies que voldries introduir a temàtica sobre la violència de gènere?
No n’estic segura. És una barreja de tot. És cert que recentment he guanyat un premi amb un peça de microteatre als Premis Píndoles, que també tracta de violència de gènere i potser estava condicionada. Però al pensar en la nevera que havia d’utilitzar, em va venir al cap aquesta temàtica i vaig escriure el guió. A més a més, la perspectiva de gènere la tinc molt present sempre a les meves històries, perquè després d’haver estudiat interpretació, i veure que per un projecte hi ha 10 papers per nois, i 1 paper per LA noia, és esgotador. També m’ha passat amb el guió, que de les poques noies que érem a la classe jo era l’única que m’hi volia dedicar, les altres ho utilitzaven com un plus per la docència. I al curs de cinema i veient sèries que han sorgit últimament com Fleabag, m’he adonat que moltes dones aprofiten les seves intrigues personals per dirigir-se a elles mateixes i alhora que fan de directores també fan d’actrius, i a mi m’agrada molt aquesta idea.
Has participat en altres concursos audiovisuals o és el primer?
És el primer concurs audiovisual en què participo, i he guanyat! No m’ho crec! Aquestes coses ajuden molt a no fer dubtar, a seguir endavant amb els teus ideals i seguint treballant com ho estàs fent. Sí que he guanyat altres premis de teatre i dramatúrgia, o altres on he participat com a actriu han tingut premis. Però és el primer que faig com a directora i guionista i estic molt emocionada.
Ja ens has comentat algunes pinzellades, però ens podries explicar què estudies o a què et dediques? T’agradaria dedicar-te al cinema professionalment?
Sóc llicenciada en Interpretació, he fet un màster de Guió, i ara estic cursant un curs de Direcció de Cinema d’Autor. M’agrada molt ser actriu, però m’he trobat papers on el personatge no estava ben treballat, o m’he adonat que la meva aspiració no és fer 3 capítols de la sèrie de torn a la tele, la qual cosa és molt lícita i no hi tinc res en contra. De fet, les meves amigues actrius els hi agrada molt això, i mostrar-se perquè les coneguin i fer contactes, cosa que és molt necessària en aquest món. Però jo m’he trobat en un altre moment de la meva vida on vull dir la meva. Ja que m’agrada escriure, i ara he vist que també m’agrada dirigir i produir, vull aprofitar tots els meus coneixements per escriure històries més personals, inquietuds meves i ensenyar-les al món. I sí jo mateixa faig d’actriu encara millor, perquè és el que més m’agrada i no ho canviaria per res del món! Així que sí, m’agradaria dedicar-me al cinema, ja que trobo que és el meu camí.
