Carlos Lemonche

En Josep Ventura Capdevila, tècnic de cultura de Barberà i programador, ens rep al TMC (Teatre Municipal Cooperativa) el mateix dia de la tornada dels nens a l’escola. No deixa de ser paradoxal, ja que, tant escola com teatre comparteixen calendari: ambdues funcionen per temporades (i trimestres), no pas per anys naturals.

De seguida ens presentem i deixa clar amb amabilitat que prefereix que li diguin Pep. 
En acabar les presentacions, ens proposa fer l’entrevista dintre del teatre… així que hi accedim a través de l’escenari, cosa que se’m fa estranya i gratificant al mateix temps, ja que sóc tot un enamorat del teatre i poder estar a dalt d’un escenari resulta tota una experiència. 
Ja ubicats a les butaques, ens comenta que malgrat néixer a Barcelona (1960), és d’una família de Barberà de sempre (cas, per cert, semblant al meu).

/Gonzalo Candanedo Fernández


Un cop situats comencem l’entrevista:

Quan fa que ets programador i quines tasques realitzes?
Ja d’abans que existís el TMC… a la “Sala Cooperativa” (als 90). Ja en el seu moment vam portar companyies de molt renom, com per exemple “Comediants”, “Tricicle”… que, òbviament, van ser tot un èxit.
Val a dir que va haber un parèntesi en el qual l’espai va quedar sense ús… per sort, va aparèixer l’Auditori Maria Feliu, on vam realitzar espectacles més de petit format: teatre amateur, etc. 
Llavors va ser quan ens vam ajuntar un col·lectiu de gent molt diversa i vam crear “Taula de Teatre”, que encara perdura i que a dia d’avui és una companyia de teatre.
Després, va arribar un nou període, amb la construcció l’any 2007 del TMC. La veritat és que des de llavors he estat programant, malgrat que en èpoques he delegat més, ja que estava a càrrec de moltes altres tasques.

Quina obra que ha passat pel TMC és la que més t’ha agradat?
N’hi ha hagut moltes i em costaria destacar una… Potser “Barcelona”… que tracta sobre una guerra en un moment determinat… toca molt la fibra… planteja situacions humanes… a més a més tenia una escenografia realment espectacular.
“Pedra de Tartera” també em va agradar molt, malgrat ser completament diferent.
També m’agradaria destacar en positiu els espectacles que hem pogut programar en col·laboració amb el TNC (Teatre Nacional de Catalunya), tots ells amb una qualitat artística excepcional des d’un punt de vista objectiu.

Quina ha estat la més desafiant de portar des del punt de vista tècnic?
Les obres multidisciplinars (que combinen diferents arts com per exemple música en directe, vídeo, etc.) resulten especialment complexes. 
Per exemple, em ve al cap quan vam portar “Maria Rosa” del TNC, amb el programa Teatres en Xarxa. A escena hi havia d’aparèixer una dutxa que funcionava i fer això possible va resultar dificultós.

Quina obra de fora del TMC ens recomanes?
“Blasted” del TNC, amb un dels referents actuant com és Pere Arquillué… un espectacle sorprenent… i difícil d’explicar, això si, no apte per a tots els públics.

Què ha canviat en el TMC en els seus 11 anys d’història?
Doncs destacaria dos aspectes completament diferents:
Per una banda, un d’extern, que és una professionalitat molt més elaborada per part d’actors i directors. Abans molts actors venien del camp amateur, de picar pedra i ara no succeeix tant. 
Per altra banda, un d’intern, voldria destacar els aspectes tècnics de les obres, que són més importants i com ho entomem. Ara, per exemple, moltes obres disposen d’efectes sonors, etc… que fan que l’obra sigui molt més integral, interessant i complexa.

Quin perfil de públic ve al TMC?
Realment no podem parlar d’un perfil concret. Depèn molt de l’espectacle.
Per posar dos exemples per tal que us feu una idea, a Chenoa va venir gent de Mallorca… i a Juditt Neddermann gent d’un altre perfil ben diferent.
Cal destacar que el públic ha anat canviat molt amb el pas dels anys, ara és més selectiu, també potser, perquè hi ha més oferta.

No fa gaire, m’explicaven les companyes del Teatre Auditori de Ripollet, que l’afluència del públic jove és un tema que els preocupa. Que creieu que es pot fer per potenciar-lo?
Fins als 10-11 anys la veritat és que venen molt… però després és realment difícil arrossegar als joves al teatre. Hi ha molta competència i oferta cultural… i tanmateix, penso que es valora poc l’espectacle en viu.
És per això que hem creat el “Festival Zero”, que va funcionar molt bé i del qual, estem preparant una segona edició. Busquem sorprendre i la proximitat, per tal de cridar l’atenció dels joves. De fet, vam fer la difusió en els instituts de Barberà per tal que hi vinguessin.

Enguany incorporarem dansa: hem fet un conveni amb la prestigiosa Fira Tàrrega, via Teatres en Xarxa, per tal de portar un espectacle d’ells. Intentarem que sigui un cap de setmana i, en la línia del que deia abans, que sigui de molta proximitat. No pretenem portar els 480 espectadors que caben aquí al TMC… però si uns 70-80, tindre’ls ben a prop. Potser, fins i tot, a escena en comptes de a les butaques, que s’enamorin del teatre.
De fet l’any passat vam portar a David Espinosa (“Mi gran obra”) amb un espectacle molt sorprenent, de format reduït que va ser molt ben valorat. Ell ve del món de la dansa però és un artista plàstic i ens portava un plantejament molt sorprenent: “Que podria fer si tingués recursos il·limitats?” La gent que va poder venir s’ho va passar realment bé.

/Gonzalo Candanedo Fernández


Passem a parlar de la programació. Amb Teatres en Xarxa veu portar l’any passat, l’excel·lent “Sol Solet”. Tot un clàssic d’Àngel Guimerà amb una posada en escena moderna i un ritme frenètic, amb un elenc i direcció de luxe. De cara a la pròxima temporada seguireu amb aquest projecte i tinc entès que portareu “La Niña Gorda” sobre març-abril… Que ens pot explicar i quina valoració en fas de tot plegat?

Anem a pams. Teatres en Xarxa es crea en col·laboració amb sis teatres més per tal de compartir inquietuds i ens reunim mensualment. Coincidíem en què les produccions estaven molt disparades pel que fa a pressupost… a més a més, es dóna el cas que tenim eines de gestió similars (app de venda d’entrades, gestió d’infraestructures, etc.).  Pel que fa a aforament, també: som uns teatres d’uns 300-500 espectadors i a més a més amb equipament professional… així que ajuntar-nos va ser tot un encert. De seguida vam plantejar al TNC fer arribar alguna de les seves produccions als nostres teatres, ja que són molt cares, però només estan durant un breu temps en escena (15-30 dies) i la veritat és que de seguida ens van dir que si, ja que la idea de fer gira per altres teatres de Catalunya els va agradar molt. Penseu que abans, l’espectacle moria al TNC i plantejar que sortissin de gira els hi donava una altra vida (a part que ajudava a amortitzar-lo).

Així que, tan bon punt acaben al TNC, es comprometen a venir (actors/actrius, escenografia…). A més a més, no ho fem només pels membres dels Teatres en Xarxa, sinó que ho ampliem a la resta de teatres que es vulguin adherir. Fins ara, hem fet ja “Tirant Lo Blanc”, “Maria Rosa” i  “Sol Solet”. A més a més, procurem anar ampliant el nombre de teatres que programen les obres. Per altra banda, a part de la col·laboració que us comentava amb el TNC, hem fet també gires a nivell privat. Pel que fa a “La Niña Gorda”, encara no podem confirmar dates.

El primer espectacle d’aquesta nova temporada de teatre serà la comèdia “El fantasma de Canterville”, produïda pel Grup Focus (sinònim de qualitat), amb el mediàtic Joan Pera i Elisabet Casanovas, una de les actrius revelació de l’anterior temporada. Que ens pots dir d’aquesta obra?

Doncs la veritat és que estem davant d’una comèdia important i imponent, una adaptació del jove escriptor Joan Yago sobre un clàssic com és l’Oscar Wilde. L’escenografia clàssica i el·laborada, resulta espectacular. Destacaria d’aquesta obra que compta amb molta ironia i comicitat, que farà passar una molt bona estona a totes les persones que es vulguin apropar el 29-9-18.


Trobareu més dades a http://www.tmcbarbera.cat/428/1/teatre/el-fantasma-de-canterville/

El segon serà “Federico Garcia”, dirigit i interpretat per un dels grans del teatre com és el magnífic Pep Tosar… i també compta amb la participació de Mariola Membrides, que fa poc vam poder veure a la veïna Sabadell, amb un espectacle de la Fura dels Baus: “Free Bach 212”. Una obra amb molt “duende” que barreja projeccions, poesia, dansa i que va entusiasmar al públic de Barcelona (recordo haver-la vist fa 1 any al Teatre Romea i el 80% del públic va acabar dempeus aplaudint) . Que  en destacaries?
És una delícia d’obra que combina poesia, música, videoprojeccions i interpretacions en 10 escenes diferents i amb gran encert. Un espectacle fabulós, la veritat. No se l’hauria de perdre ningú el 27-10-18. Molt emotiu i didàctic… i desafiant des del punt de vista tècnic, com comentàvem abans.


Trobareu més dades a http://www.tmcbarbera.cat/430/1/teatre/federico-garcia-/

El tercer que visitarà Barberà serà “Claudia” de la Companyia “La Conquesta del Pol Sud”, que de fet, va presentar nou espectacle aquest estiu al Grec: Raphaëlle. Cal destacar que com “Federico Garcia” utilitza projeccions de qualitat amb gran encert per explicar una història dura, però sense fer-ho passar malament a l’espectador, més aviat, del revés. Que més ens pots dir d’aquesta obra?
Es resumeix en la següent frase: pels de punta.

Resulta que la companyia va fer “stage” al Teatre Alegria de Terrassa i han millorat encara més respecte a l’anterior, “Nadia” (TMC), que ja era molt bona. L’actriu, tant en aquesta com en l’anterior, resulta ser la protagonista real dels fets que ens presenten: nens robats a l’Argentina, en aquest cas. Arriba a l’ànima. Combina 3 projeccions simultànies a més a més de la interpretació de la “Claudia”, cosa que resulta especialment creïble, ja que la història que explica és la que ella va viure. Intentarem fer col·loqui amb ells, malgrat que encara ho estem parlant… també, si podem, ho intentarem amb “Aüc”, perquè volem fer un pas endavant i anar més enllà de passar l’estona o entretenir-nos, volem establir un vincle públic-professionals.

Així que, ja sabeu, no us la perdeu el 16-11-18.
Trobareu més dades a http://www.tmcbarbera.cat/432/1/teatre/claudia/

El quart serà “Aüc – El so de les esquerdes”. Ja coneixem a les germanes Peya (Clara i Ariadna) de Limbo, que ja va venir al TMC i que ens va marcar enormement, ja que és un espectacle d’enorme qualitat, aclamada per la crítica arreu. Que destacaries d’aquest espectacle?
Toca un tema difícil, ja que parlar de la violència sexual no és gens fàcil… Però ho han sabut fer molt bé, en part perquè han fet un genial treball previ d’investigació i assessorament amb una professional del tema. Amb el seu espectacle ens destapen aquests casos, sovint invisibilitats, des del món de la dansa contemporània (amb 5 ballarines) i una música sublim de Clara Peya, que recordeu que és una excel·lent compositora. 
Reconec que sona difícil d’apropar-ho al públic sense coneixer-ho segons ho he explicat… però val a dir que ja era així amb Limbo i el resultat va ser espectacular… així que el 24-11-18 heu d’anar a veure-la.
Trobareu més dades a http://www.tmcbarbera.cat/434/1/teatre/auc-el-so-de-les-esquerdes/

/Gonzalo Candanedo Fernández

Veieu tots els espectacles que venen prèviament?
Sí. Si no puc anar jo, ho veu algú de l’equip. 
També compartim opinió sovint a Teatres en Xarxa i així ens és més fàcil programar. Penseu que no es tracta només de programar el que més ens agrada… Si no que s’ha de procurar fer una programació equilibrada… no només comèdies… o clàssics… no portar coses semblants seguides… Són diversos aspectes els que s’han de tenir en compte, però ho he simplificat i resumit una mica per tal que us pugueu fer una idea.

Aquesta temporada tindrem música, teatre familiar, monòlegs, teatre amateur… Una mica de tot, la veritat. Què ens pots dir?
Doncs mira, comencem pel que fa a la música, si et sembla bé. El dissabte 29 de desembre podrem gaudir tots de cançons vinculades al cinema amb la “GIOrquestra”. Ens mostraran tot un repertori de músiques que tots i totes coneixem… i que de ben segur que ens enamoraran.


De fet, aquest tipus d’espectacle ara estan molt de moda ara, no?

Si, tenim molta sort de poder comptar amb un espectacle com aquest en la temporada que encetem.
Trobareu més dades a http://www.tmcbarbera.cat/436/2/musica/musica-de-cinema/

Per altra banda, sembla que fareu una aposta forta per espectacles familiars aquest trimestre, no?
Sí. Tindrem tres espectacles:
Un de perfil més clàssic amb “La gallina dels ous d’or” de Zum-Zum Teatre. El diumenge 7 d’octubre. Un espectacle amb una escenografia molt ben feta. La companyia, per cert, ja l’hem tingut aquí amb anterioritat i vam quedar molt satisfets.
Trobareu més dades a http://www.tmcbarbera.cat/429/3/familiars/la-gallina-dels-ous-dor/


També comptarem amb “Encantades” de PocaCosa Teatre, el diumenge 28 d’octubre. En aquesta obra se’ns presenta unes fades que volen recuperar els contes clàssics… I tot això, ens ho presentaran des del món de l’òpera, adaptada, això si, pels més petits.
Trobareu més dades a http://www.tmcbarbera.cat/431/3/familiars/encantades/

L’últim és un concert: “Ballant damunt la lluna. Reggae per xics” del popular grup per a nens The Penguins. És un espectacle que compta amb molts músics i instruments diferents, amb una secció de vents. Es tracta de música coneguda, feta amb ritmes jamaicans i pensada per tota la família. Crec que us costarà mantenir-vos a la butaca. Val a dir que és una gran aposta per aquest trimestre. De fet, ho farem dissabte a la tarda, que és una franja que creiem més escaient per aquest tipus d’espectacle. Aprofito per recomanar escoltar amb els més petits la música prèviament, per tal que aquests ho gaudeixin encara més.

Trobareu més dades a http://www.tmcbarbera.cat/433/3/familiars/ballant-damunt-la-lluna–reggae-per-xics/

Espectacles així constitueixen una porta d’entrada al teatre… tota una iniciació, potser fins i tot per alguns, un primer espectacle en un teatre… educar als infants en això és molt important. També  és cert que els espectacles en directe tenen un peatge: s’ha d’estar en silenci, etc. però són desafiants a nivell intel·lectual.


Per acabar ens falta el monòleg. Què ens vol dir?
El “Parrado” ens portarà un espectacle irònic, amb l’objectiu de passar-ho bé, objectiu que en si mateix, està prou bé. 
Creus que gent que potser ve a veure un monòleg després també es pot animar, a conèixer l’espai, a veure teatre? Crec que el públic dels monòlegs és un perfil molt específic, que agraeix aquest tipus d’espectacle.

Hem fet, en aquest sentit diversos de mediàtics: En Rubianes (que va venir a la Sala Cooperativa… i anys després al TMC, i guardo, per cert un excel·lent record), en Corbacho, etc.
Trobareu més dades a http://www.tmcbarbera.cat/435/1/teatre/la-noche-de-parrado/

/Gonzalo Candanedo Fernández


Hi ha un tema candent al món del teatre que és el de la paritat. És un tema punyent i amb difusió mediàtica des de fa un temps. Com ho veieu des del TMC?
Segons el meu parer personal, és molt difícil a nivell municipal introduir aquest criteri (paritat pel que fa a actors i actrius, etc.), ja que no hi ha tant per triar (com en els grans teatres). 
Val a dir, que cada cop més, equips actorals, direcció, etc. compten amb més dones i me n’alegro.

Cada cop té un paper més rellevant la dona en el teatre. De fet, pel que fa a públic tenim més dones que homes al TMC. No sé a què és degut. Potser per la sensibilitat d’aquestes en tots els camps de l’art. Anar-les incorporant en l’execució és cabdal. De fet, la nostra programació està molt marcada, dintre de les nostres possibilitats. En aquest sentit, el dia de la violència de gènere (25 de novembre), el dia internacional de la dona (8 de març)… programem en conseqüència… De fet, com hem parlat abans, portarem “Aüc”… Fem també d’altres activitats en aquest sentit, malgrat les dificultats en ser un teatre públic petit. Anem pas a pas i amb empenta.

Quins són els reptes de futur del TMC?
Tenim moltes coses a fer. No només anar creixent en programació. Tanmateix és difícil, perquè no tenim gaires més dates lliures al calendari.


Respecte al Teatre Amateur, que no hem parlat abans, hem de millorar… Altres anys anem més avançats en la “Mostra de Teatre Amateur”… aquesta vegada anem però una mica endarrerits.
Val a dir que l’equip de cultura ha crescut. També hauríem d’ordenar el nostre equip, és un dels nostres reptes.

Estaria bé acollir moltes altres coses que s’estan fent a la ciutat des d’una visió més nostra: Nit de l’esport, Castell de Barberà, Ciutats defensores dels Drets Humans, etc. Arribar abans a la producció i participar-hi activament.

A nivell d’accessibilitat les lleis han canviat molt, per a bé, però els edificis no canvien, per tant hem de fer adequacions. Ens hem adaptat amb el tema d’audiòfons, de fet la platea ja dona aquest servei, però hem de seguir millorant en aquesta línia.

Per tancar. Què diries als/les lectors/lectores de Veus Barberà?
Que vinguin al teatre, que aquest és un art en viu. Que els espectacles no només els fem les professionals, sinó també els espectadors i que de fet, necessita d’aquests. Que és la seva essència bàsica… i sobretot, que ens facin arribar suggeriments, recomanacions… que estarem molt oberts a tots ells.

Així, després de gairebé una hora extremadament agradable, donem per tancada l’entrevista. Aprofitem, mentre ens dirigim cap a fora per parlar de teatre, a nivell més personal (i menys institucional) i m’acomiado mentre aprofitem per fer unes últimes fotografies, a càrrec del Gonzalo, per tal d’afegir-les a l’entrevista.

FER UN COMENTARI

Deixa el teu comentari
Introdueix el teu nom