informació seccions

seccions

Passejant per Barberà: Des de la finestra…

0
Observo una ciutat en calma. I ho faig des de la finestra. El meu lloc preferit des de fa uns dies. L’utilitzo fins i...

“Les Escoles Nacionals” de Barberà: 50 anys d’ensenyament públic

Aquest article vol ser un homenatge a les Escoles de Barberà i als mestres i les mestres que desenvoluparen la lloable tasca d’ensenyar, durant uns anys de moltes dificultats, als nens i nenes de Barberà.

Compartir la natura en família: Troba el teu arbre

0
En els darrers dos articles, ja he intentat transmetre aquest fluir i connectar amb la natura que ens envolta de forma pausada. Així que aquesta vegada, et convido a “trobar el teu arbre”, en família, dins el “Bosc de Can Gorgs” a Barberà del Vallès

Passejant per Barberà: Un desert ple de gotes d’aigua

0
El temporal Gloria ha durat prop de 4 dies i tot i que tenia al cap la meva passejada d’aquest mes, no vaig voler arriscar la meva vida.

Regals de la Natura

0
Us convido  a anar connectant amb el que la propera estació hivernal ens proposa: moments de pausa, lentitud i recolliment. Si observem aquest bosc, és, justament, aquestes les sensacions que ens transmet. 

Passejant per Barberà: La llum del Nadal

0
I es comparteix la il·lusió de saber que és Nadal i que el poble es mereix un espectacle tan gran com la gent que forma part del projecte i la que ve a veure’ns.

Gent de Barberà: Al tanto que va de Quinto!

0
El pelat més jove, set dotzenes, el currupipi, la tieta, les cametes d'en Fermí i les mamelles de la Paula. O el que seria el mateix, el 10, el 84, el 81, el 70, l'11 i el 88. Així es canten els números al Quinto. A Barberà, igual que a altres indrets propers, s'ha tornat tradició jugar-hi de manera col·lectiva per les festes de Nadal.
Fotografia de la Junta Directiva l’any 2002 (fons d’imatges de l’Associació d’Història de Barberà)

20 anys amb vosaltres recuperant la memòria històrica de barberà

Humilment, volem fer un recorregut, de puntetes, per aquests 20 anys al vostre costat, amb la voluntat d’agrair a totes aquelles institucions, entitats i persones que han estat els nostres companys de viatge.

El dia que la mort ens va fer recordar la vida

1
És aquí on veus que les llàgrimes cobren sentit perquè la solució ja no és tan fàcil com demanar perdó. I és aquí, envoltada de mort, on t’adones que no has de viure a mitges.

Passejant per Barberà: A què sona l’oblit?

1
És la implicació de veïns de tota la vida els qui fan d’aquest nucli un lloc de família. I m’adono que ser del barri de La Romànica és un sentiment més fort del que em pensava.
publicitat
publicitat