L’Aurèlia i la Rita, una parella lingüística molt ben avinguda
L’Aurèlia és voluntària lingüística de Barberà des de l’inici del programa. Des d’aleshores, ha tingut més de 30 parelles lingüístiques. Aquest any, i arran de la COVID, ha continuat fent de voluntària amb la modalitat virtual del programa. La seva parella lingüística, la Rita, viu a Madrid i es va apuntar al Voluntariat per la llengua per poder practicar el català 1 hora a la setmana.
Aurèlia:
- Fa molts anys que fas de voluntària lingüística a Barberà. Recordes la teva primera parella lingüística?
Sí, fa molts anys que vaig començar. La primera aprenenta va ser la Mari Álvarez, me’n recordo perfectament.
- Què és el que més valores o destaques del Voluntariat per la llengua?
M’ha ajudat i encara ara m’ajuda a agafar molts coneixements.
- Has tingut més de 30 parelles presencials… I ara, per primer cop, i per poder-nos adaptar a la situació arran de la COVID, t’has estrenat amb la primera parella virtual. N’estàs contenta?
Sí, molt!
- Et va sorprendre alguna cosa de la Rita, el primer dia que vau xerrar?
La seva simpatia.
- Si haguessis de resumir en una frase les xerrades amb la Rita… Què diries?
Que per a mi són molt interessants.
- Aurèlia, les parelles lingüístiques que has tingut tot aquest temps t’han ajudat a prendre consciència sobre l’ús del català?
Sí, i tant. És una bona manera de difondre i preservar la nostra llengua.
Rita:
- Rita, tu vius a Madrid… Quan va ser el teu contacte amb el català? Te’n recordes?
Sí, ara soc aquí, però he viscut durant més de 25 anys a València. Allà, vaig intentar aprendre i parlar en valencià, però no ho vaig aconseguir. Tothom només em parlava en castellà; quan estaven parlant en valencià, si em miraven canviaven al castellà.
- I com vas saber que hi ha el programa Voluntariat per la llengua per practicar-lo?
Me’n vaig assabentar a la llibreria Blanquerna, que és on vaig a classe de català.
- T’hi vas apuntar sense pensar-ho o et va costar una mica?
Em feia una mica de mandra, perquè vaig tenir una experiència no gaire bona a València; en aquella ocasió, no vaig arribar a connectar gaire amb la parella lingüística.
- Digues alguna cosa que hagis après parlant amb l’Aurèlia.
En diria tantes: coses de la vida, d’una altra manera de veure les persones, de verbs, de pronoms febles…
- Des que fas les xerrades amb l’Aurèlia, notes que has agafat més confiança i fluïdesa?
Sí, i tant. Em dona molta confiança; en tots els aspectes i, per tant, afavoreix la meva fluïdesa per expressar els meus sentiments.
- Tens alguna altra possibilitat de parlar en català aquí a Madrid?
Ara mateix, amb la pandèmia, no. Estic mig confinada i no vull fer trobades amb ningú. Amb aquesta forma de trobades virtuals és molt més fàcil.
Abans de la pandèmia anava a classes de conversa i clubs de lectura a la Blanquerna; i també fèiem trobades amb els companys de classe de català.
- Què li diries a una persona per tal que participés en el Voluntariat per la llengua?
Ja ho he dit als meus companys de classe: és una altra oportunitat de posar en pràctica els teus coneixements i, des de Madrid, és una manera d’intercanviar idees i opinions amb persones que viuen a Catalunya, si tenen la sort que he tingut jo amb l’Aurèlia, és clar.
Totes dues:
- Un cop us vam posar en contacte, us va costar fer la primera xerrada? Com vau contactar?
El primer contacte va ser telefònic. Volíem saber quina disponibilitat teníem l’una i l’altra per començar a concretar el dia de les xerrades.
- Un dels avantatges de la modalitat virtual és que les parelles teniu més flexibilitat d’horaris. Cada quan xerreu? Teniu un dia fix i una hora fixa o ho aneu canviant en funció de cada setmana?
Hem establert un dia fix per parlar, així ens va millor. I és els dimecres a les 12 h. Si cal un canvi, ho acordem prèviament i amb prou de temps.
- Una hora de conversa és suficient? O potser una mica massa?
Creiem que una hora és suficient.
- Us costa trobar temes de conversa? Feu servir algun tipus de material de suport?
Aurèlia: No, no ens costa gens.
Rita: Nooo, no cal cap material. Els temes surten sols.
- Què heu après, l’una de l’altra?
Aurèlia: Jo, de la Rita, n’he après moltes coses perquè té molta cultura. Estic molt contenta d’haver-la conegut.
Rita: No sabria dir… A parlar cada dia millor.
Jo trobo que més que intentar aprendre o ensenyar, el que busquem totes dues és passar una estona agradable. Per a mi és la millor manera d’aprendre.
