En parlem amb la Marta Aliberch, tècnica de la biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès.
-Què és la lectura fàcil?
–Són materials elaborats amb un llenguatge planer que poder ser llegits i entesos per totes aquelles persones que tenen dificultats lectores transitòries (immigració, incorporació tardana a la lectura, escolarització deficient…) o permanents (trastorns de l’aprenentatge, diversitat funcional…).
Aquest projecte va néixer a Suècia el 1968 arran de la immigració que va tenir aquest país. A Catalunya, l’any 2003 es va crear l’Associació de Lectura Fàcil, que ajuda a formar els bibliotecaris i edita material. Cal dir que som el segon país on hi ha més llibres de lectura fàcil, darrere de Suècia. Però sempre juguem amb els mateixos títols. Estaria molt bé editar llibres com aquests amb continguts actuals. També s’estan començant a publicar materials de no ficció en lectura fàcil. Per exemple, llibres sobre com gestionar les emocions o les xarxes socials.
-Des de quan feu clubs de lectura fàcil en català?
-Des del 2013. Tot va sorgir arran de la petició de la Carme Farràs, responsable del Servei Local de Català de Barberà, de col·laborar amb nosaltres. Ella es va posar en contacte amb la directora de la biblioteca, la Berta Cama, per organitzar clubs de lectura fàcil amb els alumnes de català de Barberà. I em van proposar si volia dinamitzar-los.
Vam començar a fer aquests clubs en el Bàsic 3, però també en fem per a altres nivells (Bàsic 2, Elemental…). A banda d’això, organitzem visites guiades per als grups d’Inicial i Bàsic 1. En el nivell Intermedi, ja fem clubs que no són de lectura fàcil.
-Què t’agrada dels clubs? Com te’ls prepares?
-M’agrada molt la multiculturalitat de l’alumnat i el seu interès. És un públic molt agraït i és molt enriquidor treballar-hi. N’aprenc molt. Abans de fer el club, pregunto quin nivell tenen i si són participatius. Per començar la sessió, sempre intento posar alguna frase o algun tema que susciti interès. Comento les adaptacions del llibre al cine, al teatre… Faig servir fragments de pel·lícules, còmics… També és molt important explicar el context de l’obra. Treballar els personatges a través d’un qüestionari dona molt de joc i ajuda a fer que el club sigui participatiu.
-Quines obres treballeu al club de lectura fàcil?
-Treballem diversos tipus d’obres. Recorrem molt als clàssics per arribar a un públic que és heterogeni. Per exemple, Dràcula, Romeu i Julieta, Frankenstein... Aprofitem la multiculturalitat de l’alumnat per treballar el llibre des de diverses visions. També hem fet clubs de lectura fàcil amb algunes obres de la literatura catalana, com El llibre de les bèsties, de Ramon Llull, que va tenir molt èxit. L’alumnat de l’Amèrica Llatina no coneixia la cultura medieval, i va ser un club molt interessant. O El mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. També hem treballat teatre, com Mar i cel, d’Àngel Guimerà, el nostre Shakespeare.
-Els alumnes hi participen?
-Sí, hi participen molt. M’agrada escoltar-los i donar-los peu perquè parlin. Normalment, els clubs duren 1,5 hores, però a vegades en són dues.
-Hi ha algun llibre que t’hagi agradat especialment?
-Tinc molt bon record d’El Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Va ser el primer llibre que vam treballar en el club de lectura fàcil. També d’El conte de Nadal, de Charles Dickens. El treballem en l’època nadalenca i acabem el club comentant l’última frase de l’obra: “Honraré el Nadal al meu cor i procuraré conservar-lo durant tot l’any”.
-Heu fet clubs de lectura fàcil virtuals?
-Amb la pandèmia, els clubs s’han aturat. El principal problema és com es reparteixen els llibres perquè hi ha poques llicències electròniques de lectura fàcil. A Barberà, aquest mes de juny, farem el primer club de lectura fàcil virtual amb alumnes del Bàsic 3. Hem triat la novel·la Pedra de tartera, de Maria Barbal, ja que és l’autora guanyadora del premi Josep Pla 2021.
