Andrea Vicente

Un silenci. Curt. Intens. Agradable. Moltes vegades menyspreem el fet d’estar en silenci, de no sentir. Però no hi ha res com un bon silenci en un moment determinat perquè et doni més informació, si cap, que una paraula.

Al lloc on estic asseguda regna el silenci o, com a mínim, s’intenta que sempre estigui present. Jocs, esports, música, fotografia, art, urbanisme, empresa, gastronomia. Hi ha llibres (i coneixement) per a tots els gustos. Però jo mai vinc a llegir. De fet, acaben d’obrir la Biblioteca Esteve Paluzie després d’uns dies de descans i he pensat que podria concentrar-me més aquí que a casa. Els exàmens finals s’apropen i això es nota en l’ambient.

Baixo les escales mecàniques tot i haver-me promès a mi mateixa fer una mica més d’exercici aquest 2019. Penso que és molt d’hora i que gairebé ningú estarà ja a la planta baixa. Pobre ingènua. Sembla que regalin alguna cosa aquí baix. I aleshores, apareix una pregunta pel meu cap. Perquè tothom es col·loca al costat de la finestra i només hi ha una persona per taula? Jo, per si de cas, faré el mateix. Em col·loco al costat de la cristallera i començo a estudiar.

Però… i què em dieu dels cactus? He contat fins a 12 i mai un m’havia entretingut tant. La frase de “se entretiene con una mosca” ja no existeix per a mi. Ara és “se entretiene con un cactus”. I el que semblava ser un matí profitós estudiant per tirar endavant la carrera per la meva carrera s’ha convertit en un matí d’escriptura. No està gens malament.

Tinc molts records d’aquesta biblioteca des que era petita i venia a jugar amb els ordinadors de la planta dels nens. Abans no teníem portàtils a casa i aquest era l’espai que utilitzava per connectar-me a internet. No em vull ni imaginar com estaria ara la biblioteca si aquest fos l’únic espai amb wifi de la ciutat. Ple d’adolescents fent instastories mentre fan veure que llegeixen alguna cosa interessant (de la qual podrien treure més profit que amb el mòbil, però això ja és un altre tema). I, de ben segur, el silenci no regnaria. Recordo també com sempre m’enfadava perquè ens manaven callar quan fèiem treballs en grup. No entenia a qui li podia molestar que xiuxiuegéssim ben fort. Ara, amb els anys, ho he entès. De fet, algun dia he marxat de la biblioteca perquè hi havia més soroll que un dia de “mercadillo” al Passeig Doctor Moragas.

A la biblioteca he viscut també moments d’estrès i pànic. Les hores que he passat a l’aula d’estudi nocturn per preparar la selectivitat podrien convalidar-me de nou mig batxillerat. Però no hi ha res que em faci més gràcia que quan la mateixa biblioteca trenca amb el silenci. L’hora de marxar és un bon show. El primer dia vaig pensar que algú s’havia deixat un altaveu encès. Posen una musiqueta ben forta per convidar-te a sortir (tot i que depèn de la cançó a mi m’entren ganes de prendre un gintònic i començar a ballar).

Però hem de ser sincers i reconèixer que la biblioteca és un dels millors equipaments que té la ciutat. Sales pels infants, ordinadors, aules d’estudi, servei de llibres, sofàs pels més grans, internet, concursos i escales mecàniques. No podem demanar molt més. Pot ser que les escales (i les cadires amb forma d’alienígena) no fessin soroll. Però poc més.

La biblioteca és un espai on s’ajunten diverses generacions amb objectius ben diferents. És el lloc on a l’estiu fa gairebé fred i a l’hivern fa molta calor. Lloc on els avis van a passar el temps i, fins i tot, he vist a algun aprofitant per fer una becaineta. Lloc de conferències, xerrades, tallers, contes infantils i hores aprofitades. Però, en si, és un centre de coneixement. Perquè molts dels qui anem estem estudiant per tenir un bon futur i perquè aquí, a la biblioteca, les parets, i mai millor dit, estan plenes de saviesa. Ara només queda que entenguem que el major coneixement és el que s’adquireix i es transmet en silenci.

1 COMENTARI

  1. Me ha gustado mucho, enhorabuena!
    Me siento reflejada en las etapas vividas en la biblioteca.
    Ahora estoy ya en otra etapa, en la que estoy deseando inculcarle a mi hija el interés por los libros y poder ir y compartir momentos en familia en un lugar tan mágico para un niño.

FER UN COMENTARI

Deixa el teu comentari
Introdueix el teu nom