Andrea Vicente Herreros

Els inicis. Sempre els inicis. Començar és créixer. És endinsar-te de nou. I tant se val si comences per primer cop o si comences el mateix de sempre. Dóna igual. Començar és emprendre un camí ple de motivacions i d’experiència. Un camí ple de nervis i de pèrdua de control. Perquè sempre que comences sorgeixen mil dubtes i reflexions. I et preguntes, també, si això que faràs val o no la pena.

Quatre-cents metres no són gaire i, alhora, donen per molt. T’ajups i et col·loques bé les vambes. Situes els dits de forma estratègica. Aixeques una mica el cul i disparen. És aleshores quan comences a córrer. I corres perquè vols, per plaer, per ambició. No corres perquè ningú t’ho imposa i, per descomptat, no corres per por. Encara que potser tens una mica. En quatre-cents metres pots pensar gairebé de tot. L’estiu ha passat de pressa i a Barberà hem pogut combatre la calor a la piscina municipal. Cada dia passaves pel Passeig Doctor Moragues i veies a famílies senceres més carregades que els Reis Mags en plena operació Nadal. Neveres, tuppers, nens amagats sota les enormes motxilles plenes de joguines, de flotadors per no enfonsar-se, de pilotes inflables i un miler més d’objectes. Que si “mama has portat la crema?” o “papa què has fet per menjar?”. Que si “cuidado no rellisquis nen” o “ves amb compte amb les tovalloles”. Tothom ha viscut grans experiències a la piscina i més si es tracta dels petits, sempre desitjant anar a la zona de pícnic, sota les palmeretes per poder proveir-se d’una mica d’energia.

Mentre corres penses com passen tan ràpid els mesos d’estiu i tan lents aquells que passes treballant, estudiant o preparant-te, qui sap, per a un nou inici. Penses en tot allò que et dóna felicitat per continuar endavant. Penses que el futur és incertesa, però no hi ha res més incert que el present. La zona de les pistes d’atletisme és refugi de molts barbarencs i barbarenques. Ciutadans que començaran, ells també, la seva rutina. Durant l’estiu s’ha estat treballant perquè tot estigui a punt. Perquè els i les membres dels equips de rugbi puguin continuar aprenent i jugant. Perquè els i les integrants de la Unió Atlètica Barberà puguin seguir corrent, saltant tanques, fent llançaments i molts més exercicis d’un esport tant màgic com sacrificat.

Tot és a punt. La ciutat és a punt. Ara només quedem nosaltres. Quatre-cents metres no són gaire, però et permeten reflexionar. És només una volta a la pista. Una volta per estar sol, una volta per a tu. És un inici i un final. Quan arribes a la meta t’adones que el camí no ha estat fàcil, que has pensat, potser, en deixar-ho. Però al final som més forts del que ens pensem. Més forts del que ens crèiem a l’inici. Comencem un nou curs, un nou treball, una nova relació, una nova situació, una nova experiència, una nova rutina. Tant se val el que sigui. L’important és que comencem sempre. Perquè inclús del pitjor començament sempre pots treure alguna cosa de profit. Per tu. Per continuar iniciant-te. Per continuar caminant o per continuar, en aquest cas, passejant per Barberà. Tinc les sabates a punt. La ciutat ens espera. Benvinguts a un nou començament ple de camins per recórrer, ple de racons per descobrir. Esteu preparats? Si és així… Comencem a passejar per Barberà!

FER UN COMENTARI

Deixa el teu comentari
Introdueix el teu nom