Andrea Vicente Herrero

La ciutat es va vestir. Es va vestir de llums, de màgia, d’il·lusió i de Nadal. I ho va fer amb elegància, d’una manera diferent. Mai no plou a gust de tothom, tot i que aquell dijous va ploure. I molt. La plaça Cooperativa era el lloc escollit per donar el tret de sortida al Nadal. Una plaça força acollidora, encapçalada pel Teatre Municipal Cooperativa. Una plaça que igual serveix de piscina, com de racó per prendre un vermut sigui l’hora que sigui, el mes que sigui i faci fred o calor. A la font de la plaça he vist nens banyant-se abans de fondre’s als més de 40 graus als quals hem arribat aquest estiu. I, com dic, és un raconet maco de la ciutat. Els més petits poden córrer sense perill i els pares (i els que no ho som) aprofitem per passejar. Però dijous va ser l’encarregada d’acollir una encesa de llums passada per aigua. Tot estava preparat: escenari, músics, ballarins, xocolata, actors i públic. I tots vam acabar dintre del TMC. La pluja no va aconseguir, això sí, treure la il·lusió als més petits. A ritme de swing el vestíbul del teatre es va anar omplint, es va inaugurar la campanya de Nadal i els barberencs i barberenques van poder gaudir fins als bigotis d’una xocolata calenta.

Amb aquests petits actes t’adones que compartir és un dels motius pels quals et mous, pels quals fas les coses. Perquè no és el mateix viure-ho que poder-ho gaudir amb els altres, amb els teus o amb els seus. I, al final, el Nadal és una mica això. L’objectiu d’aquell dijous era compartir una bona estona, berenar i, per descomptat, encendre les llums. Però d’allò es van encarregar els patges. I no van ser uns patges qualsevols. Eren els protagonistes de “Les aventures de Mel, Gagà i Tasar”. Els nens, no cal dir-ho, van gaudir. I els adults, no cal dir-ho tampoc, vam somriure. Els patges i companyia van fer sortir a la gent a l’escenari que hi havia a la plaça Cooperativa. Tot i la pluja, els més petits es van situar al davant de tot. No volien perdre’s per res del món a uns patges plens de purpurina, d’alegria i d’il·lusió (potser més encara que la dels nens). Els personatges van encendre la llum de l’arbre màgic i, en conseqüència, les llums de la ciutat. Ara sí, la zona del mig de la plaça semblava un bosc encantat (i amb encant també). I torno al sentit de compartir. De veure la felicitat dels patges de poder encendre les llums i la felicitat dels nens de veure com aquells personatges encenien la ciutat. La seva ciutat. I aviat arribaria el Pare Noel, els Reis Mags, les visites entre cosins i les reunions familiars. Perquè si no compartim, el Nadal i en general la vida perd el seu sentit. Celebrar és trist si ho fas sol. Asseure’s a una taula el dia de Nadal en família no és el mateix que si ho fas sol. Perquè el mite del cunyat, de la sogra, del germà pesat, de la mare que s’aixeca per veure si vols més menjar, del cosí que no calla o de la tieta que t’explica el seu últim viatge formen part de compartir. Ni que sigui un record. I recordar, també, a aquells als qui els hi agradaria estar amb nosaltres a la taula i que, per un motiu o un altre, no hi són. Aquest és també el veritable sentit del Nadal.

A Barberà activitats com les que han donat el tret de sortida a aquesta època de l’any i com les que vindran formen part també d’aquesta necessitat de celebrar junts. I no puc parlar de Nadal i de compartir sense fer esment a una d’aquestes activitats. Alguns diran que escombro cap a casa, però la veritat és que això d’escombrar mai se m’ha donat bé. No puc acabar aquesta crònica sense parlar, com ja ho vaig fer l’any passat, de “La Profecia de l’Estel”. Aquí trobareu el significat de la paraula compartir. El pròxim 14 i 15 de desembre pugem a l’escenari. I no ho fem per cap altra cosa que per gaudir amb tots els que vingueu. Es comparteix del primer a l’últim, dels tècnics als actors, de la producció al vestuari, dels nens als adults, des de les idees fins als assajos. Des de l’ajuda fins a les abraçades en dies de nervis. I es comparteix la il·lusió de saber que és Nadal i que el poble es mereix un espectacle tan gran com la gent que forma part del projecte i la que ve a veure’ns.

I així, de mica en mica, a poc a poc, la ciutat es va vestir. Es va vestir de llums, de màgia, d’il·lusió i de Nadal. I es va vestir, per descomptat, de la necessitat de gaudir amb els altres. Gaudim del Nadal, del teatre amateur, de les xocolates, de la inauguració del pessebre, de les compres, dels sopars en família, dels regals sota l’arbre, de les abraçades i dels petons. Gaudim amb qui estimem. Gaudim dels altres i de nosaltres. Gaudim de la ciutat de Barberà i de les activitats. I gaudim de la vida, de vegades sols i sempre en companyia. Perquè com deia l’anunci de la loteria: el major premi és compartir. I és ben cert. Quin sentit tindria la vida si no la podem compartir?

Bon Nadal a tots els barberencs i barberenques i us espero la dècada vinent per continuar compartint històries i, no cal dir-ho, passejant per Barberà!

FER UN COMENTARI

Deixa el teu comentari
Introdueix el teu nom