/Andrea Vicente

Andrea Vicente

Mai se m’havia acudit. Potser a tu tampoc. Però podríem comparar la ciutat amb un arbre. I se m’acut després de pensar en ell. L’eix central de Barberà. El lloc pel qual tothom passa, ha passat i passarà. Escenari de festes i de disbauxa. De rues de carnestoltes i de cavalcades de reis mags. Zona de fira del comerç, de Xiri i pas de cavalls en Sant Antoni Abat.

Sí, és ell. El passeig Doctor Moragas és el tronc que sustenta la ciutat. Ple de ramificacions, ple de comerços. Som al març i es nota. “Esta calor no es normal”. No, senyora no ho és. Però deixi que li digui que ens estem carregant el planeta. Fa calor més aviat del normal i, si surts de casa un diumenge al matí, veuràs com el passeig és ple. Ple de gent passejant amb els nens, ple de bars amb terrasses de vegades quilomètriques, ple d’arbres i de pol·len, ple de cadires dels més grans i de cotxets dels més petits.

Pels qui m’heu llegit algun cop ja sabeu que passejar pel Mercat 11 de Setembre era (i és) un dels meus hobbies preferits en una ciutat on els espais per l’oci dels més joves semblen passar desapercebuts. Doncs sí, ho he de confessar. El Passeig Doctor Moragas és la meva debilitat. No té cap Bershka, ni cap Zara ni cap Stradivarius. Tampoc cap Starbucks ni Goiko Grill. Però té ambient i rotondes. Perquè una altra cosa no. Però de rotondes el passeig està ple. Des que condueixo m’agrada recorre’l amb el cotxe. Arribo a casa una mica marejada, però val la pena.

Això sí, l’hem de cuidar. Pels qui no ho sapigueu Kleenex, de l’anglès clean, és el nom amb el qual es coneix a un mocador de tota la vida i pot servir per no escopir al passeig. Recordem que és de tots. L’incivisme que vivim avui dia fa que espais tan plens de vida, de color i d’ambient esdevinguin espais plens de males olors, d’escombraries i de brutícia. A tothom ens agrada presumir a Instagram quan el passeig es vesteix de nadal amb les llums, cada cop més escasses, que apareixen als fanals. O ens agrada fer la típica foto de la batucada recorrent el carrer l’últim dia de festa major. I la foto de les fotos amb el mocador (que no kleenex) de festa penjant del coll i mirant cap a l’infinit. Ens agrada presumir, però per fer-ho no necessitem fer patir els carrers que, recordem o no, seran sempre nostres.

I el passeig és també un lloc de pas, un centre neuràlgic. Espai de reunió, de lluita i de reivindicació com la que vam viure el passat 8 de març. Aquell divendres el passeig es va tenyir de lila i d’esperança.

Com a bon tronc cal regar, cuidar i netejar el Passeig Doctor Moragas, és feina de tots. I anava a dir també estimar. Però això crec que ja ho fem. Ara només queda demostrar-ho.

1 COMENTARI

  1. Bon ull, tens Andrea.Moragas té al cap una plaça dura on un cervell (la biblioteca E.Paluzie) sembla la sala de màquines de la nau allargassada que és el passeig.La popa la configura un difús parc vestit d’alzines que habiten una altra superfície semi-dura.Coses de la navegació urbana.Preguntem a la gent com vol habitar la urbs.Preguntem a la nau per on vol navegar.

FER UN COMENTARI

Deixa el teu comentari
Introdueix el teu nom