Arriben els fons Next Generation, i segons hem pogut saber, l’Ajuntament vol crear una superilla que inclourà la pacificació dels carrers Verge de l’Assumpció, Escultor Llimona i Manuel de Falla. Les primeres reaccions no han trigat gaire a arribar, i les xarxes s’han omplert de comentaris amb les critiques dels veïns.
El món canvia i la urgència de donar resposta al canvi climàtic i de tenir cura del medi ambient ens enfronta a reptes globals que s’han d’adreçar localment per garantir el benestar de les persones i la bona salut del medi en què vivim.
Barberà té potencial per a fer-ho (tot i que sovint no ens ho creiem). La zona de baixes emissions, la descarbonització de la mobilitat, les ajudes als vehicles elèctrics i la mobilitat compartida són reptes pels quals hem d’estar preparats. Però tot això, ho està prioritzant suficient el consistori? Quin paper ha de jugar l’AMB amb el famós tribut? Cal que estem a l’altura i pensem en allò que és millor per a la ciutadania.
Podem estar a l’altura fent bé les coses. Necessitem una administració competent i proactiva, tècnics que assessorin en matèria de renovables a la indústria, plans pilots de comunitats energètiques i un llarg etcètera de mesures que durant les pròximes setmanes m’agradaria desenvolupar.
Vivim moments decisius i la transformació comença amb petites accions que han d’evitar crear grans desgavells que capgirin l’opinió popular. De res serveix fer noves rutes pedalables si no se’ls garanteix una continuïtat, com tampoc es poden eliminar cotxes sense garantir alternatives eficients per substituir aquests trajectes. Volem una ciutat verda, alhora que dinàmica i útil, però plantejada i dissenyada amb sentit comú.
Un clar exemple d’aquesta manca de coherència en les accions preses per l’administració local, i que com a resultat molts estudiants patim directament i diàriament, és la desconnexió amb la UAB.
No hi ha cap alternativa efectiva en transport públic. La connexió pedalable es veu interrompuda en diferents punts del trajecte Barberà-UAB-Barberà, i a falta de la finalització de les obres actuals al camí de muntanya que surt des de Badia, hem de pujar un pendent desmesurat.
Si no donem la importància que es mereix a la mobilitat, perdem l’oportunitat d’esdevenir una ciutat universitària completa, amb tot l’impacte positiu que això suposaria i podria generar sobre l’economia de la ciutat.
La iniciativa de creació de la superilla barberenca, hauria de venir acompanyada de canvis e iniciatives paral·leles, tals com un pla de xoc pel comerç del centre, que generés sinergies i el dinamitzés, fent-lo molt més atractiu per la ciutadania.
Sovint quan parlem de mobilitat o sostenibilitat, acabem oblidant a l’actor principal: Els veïns.
Per tal de no repetir els mateixos errors que han dut al fracàs les superilles barcelonines, el consistori hauria de parar especial atenció sobre el factor social. Volem ser escoltats en els processos participatius, i discutir plegats sobre aquells dubtes o malestars que es generen en aquestes intervencions.
Us encoratjo i convido, en propers articles, a reflexionar sobre tots aquests temes que afecten la nostra ciutat, dibuixant la Barberà que ens agradaria veure en anys venidors, i sense cap mena de dubte, la que els veïns ens mereixem.
