Aquest article té per objectiu reflexionar plegades sobre la situació actual de les dones àrabs.
Fa temps que veiem a les nostres ciutats i pobles dones d’origen àrab. A algunes se les pot identificar perquè porten vel, d’altres no en porten i passen més desapercebudes entre nosaltres. Fa poc vaig anar a un viatge organitzat a un país àrab i vaig constatar que al llarg del mateix es produïen molts comentaris per part de les companyes europees, sobre el masclisme al món àrab i el paper submís de la dona en aquest.
El nostre guia, un home egipci obert al món i de ment, els hi donava diferents exemples de com actualment les dones del seu país accedeixen a estudis universitaris o ocupen alts càrrecs a l’administració. Tot i aquestes dades aportades, la conversa sempre finalitzava amb els prejudicis relatius als costums pel que fa a la manera de vestir o els rols de separació total entre home i dona a les tasques de la llar.
Sobta que des d’occident ens puguem permetre el luxe de jutjar i dictar sentència al respecte, des de la nostra visió endocèntrica del món i sense fer cap mena d’autocrítica respecte a la nostra situació actual com a dones.
Perquè mireu, les dones allà on siguin, resulta que són diverses. N’hi ha d’atees i de creients, de pensament d’esquerres i de dretes, de rebels i de submises. En això poden influir factors externs com el lloc on neixes, la teva família, però també d’interns que tenen a veure amb la personalitat de cadascuna, la rebel·lia contra l’ordre establert, la curiositat per aprendre, l’atracció cap al món material o no, etc. Així trobem moltes dones àrabs de la mateixa família inclús que escullen diferents maneres de portar el vel o no portar-ne, si és la seva elecció. En tot cas, deixar clar que el fet de portar-lo o no i com, és una elecció que ha de tenir la dona.
Però és que també trobem a les llars espanyoles, dones diverses. Nosaltres no tenim el vel com a element distintiu de la nostra comunitat, però podem ser víctimes de les regles de l’estètica dominant, de les dietes, de la cirurgia plàstica, en més o menys mesura, i això també és sense dubte una manera de submissió, no?
És curiós com verbalitzem prejudicis d’aquells que estan tan arrelats que semblen veritats universals. La discriminació sorgeix quan un determinat individu o conducta és jutjat negativament per causa dels prejudicis. Els estereotips no serveixen mai per construir en positiu. Les aparences de vegades enganyen.
Als països àrabs hi ha un munt d’escriptores i activistes feministes que lluiten fa molts anys per visibilitzar la seva situació al món, coneixedores de la seva realitat i crítiques amb el seu entorn, com nosaltres del nostre. Son símbol i exemple a seguir per a moltes dones d’arreu que es miren en elles. A banda de lluitar per la igualtat i l’autonomia de les dones a nivell econòmic, lluiten també contra la pobresa, les desigualtats socials, la corrupció, l’analfabetisme, l’exclusió social.
Recomano aquests articles a mode d’introducció a aquesta realitat, hi ha un recull de biografies i reflexions al voltant de moltes d’elles. Calia fer un homenatge a totes elles i fer-les visibles des de la nostra finestra a Veus. Gaudiu de la lectura:
Comprender el feminismo árabe desde sus escritoras
10 + 1 mujeres árabes, feministas y escritoras que deberías leer
Las mujeres árabes pisan fuerte
