Suma zero

0

A Barberà tenim uns carrils bici que es fan servir poc. Sabem que encetem un debat en el qual les postures estan molt polaritzades, així que creiem que pot ser bona idea començar per un punt en comú, una afirmació en què totes estarem d’acord. A Barberà es fan servir poc els carrils bici, sobretot si ho comparem amb les calçades per les quals es mouen els cotxes.

A partir d’aquí, som moltes les persones que identifiquem el problema en la segona part de la frase, en el poc ús d’aquests carrils, mentre que hi ha d’altres que el que les incomoda és la presència d’aquest espai destinat al trànsit pedalat.

Segons quin sigui per nosaltres l’afer, la recepta per solucionar-ho serà diferent. Si el que ens preocupa és la baixa utilització i volem promoure aquest tipus de mobilitat al nostre municipi el primer que farem serà analitzar les causes d’aquesta i estudiar com podem incorporar usuàries a aquesta opció. Millorar la xarxa i les connexions amb municipis veïns, crear altres infraestructures ciclistes com aparcaments segurs, mantenir i millorar la qualitat de les actuals… En definitiva, actuar per fer aquesta elecció més atractiva.

És innegable que algunes d’aquestes intervencions poden tenir un impacte negatiu en altres modalitats de transport, com els vehicles de motor. Tenir carrils bici ràpids, segurs, i atractius, és incompatible amb trossejar-los i omplir-los d’interseccions motoritzades. Això  de vegades obliga els cotxes a allargar els seus trajectes uns centenars de metres com passa ara a Ronda Indústria. Permetre als cotxes travessar el carril bici per accedir directament al Casc Antic seria indubtablement més còmode per les persones que es mouen en aquests vehicles, però la contrapart seria empitjorar l’experiència ciclista amb més aturades i perill, fent menys competitiva aquesta opció.

Si apostem per promoure un altre tipus de mobilitat, hem d’assumir que caldrà qüestionar els privilegis d’aquella tradicionalment promoguda. La gestió de com ens movem i com fem servir l’espai és la gestió de l’escassetat, és un joc de “suma zero” en el que cal distribuir un recurs finit com l’espai públic d’acord amb la nostra visió de la ciutat. Un pas de vianants obliga a reduir la velocitat als cotxes, una vorera ampla no deixa espai per un altre carril i a l’espai que ocupa una jardinera no pot haver-hi una plaça d’aparcament.

Quina ciutat volem? Quina mobilitat preferim? Quin espai comú necessitem?

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí