La precarietat laboral ens afecta a totes

0

L’article està basat en les dades obtingudes a l’anàlisi de la situació laboral de les dones que treballen a les llars a Catalunya (1). I dic dones perquè, en percentatge respecte al total del sector, s’inclina en més del 90% dels casos, per tant usaré el femení.

A Espanya, la vigent Llei 4/2000 d’Estrangeria estableix que fins passats tres anys d’empadronament, una persona no pot regularitzar la seva situació de residència il·legal mitjançant una oferta de feina que presenti un empleador per ella. A Catalunya, un 52,4% de la població estrangera en edat laboral són dones (segons dades de l’any 2016).

Actualment les famílies, si els dos membres treballen, no es poden fer càrrec dels pares, tal com havia fet la dona tradicionalment. L’avi o àvia es veu obligada a anar a una residència, a un preu astronòmic, o bé hi contracten algú que en tingui cura a casa. D’aquests casos en tenim un bon grapat a la nostra societat.

Si aquesta feina l’assumeix una persona que ve de fora, és comú que tingui habitació i menjar inclosos, a canvi d’ocupar-se’n 24 hores i 6 dies a la setmana d’una persona gran i/o depenent que no pot viure sola. Segurament acceptarà la feina per intentar viure dignament i alhora estalviar per enviar, en la majoria de casos, als seus fills, diners per manutenció i estudis i perquè arribin a ser universitaris i puguin guanyar-se la vida millor que elles mateixes. Aquest és l’esquema.

Per activitats, i segons les dades oficials, el 23.8% són dones al règim de treball de la llar i un 22% al d’hosteleria, que inclou les Kellys (2). A la realitat aquestes xifres pujaran bastant més, ja que no tots els contractes són declarats a la seguretat social.

El passat 24 d’agost de 2019 les Kellys van secundar una vaga per exigir millores laborals en seu sector. Creative Commons.

Valorar l’esforç que està fent aquesta dona i reconèixer els seus drets, lamentablement, no és una opció vàlida per moltes famílies empleadores. Ni tampoc ho és oferir-li ajuda a l’hora de regularitzar la seva situació amb una oferta de treball, perquè pugui, per exemple, viatjar a veure a la seva família després de 3, 4 o 5 anys sense poder travessar fronteres. L’empatia fuig per la finestra en aquests casos. I en d’altres, l’interessat prefereix no fer front al cost de la seguretat social i amb això, nega la possibilitat d’aconseguir papers i legalitzar la seva residència.

A la seguretat social, el règim de la llar està dins del règim general però encara com un subtipus de règim especial (3).  Això vol dir que les cotitzacions (4), pel que fa a percentatges, estan pràcticament equiparades a qualsevol altre contracte, però hi ha una diferència substancial: no tenen dret a l’atur. Això fa també que les dones internes siguin altament vulnerables; en cas de perdre la feina han de buscar habitatge i treball alhora. La llei diu que s’ha de comunicar l’acomiadament amb una antelació mínima de 15 dies, però he tingut casos en què se les ha fet fora sense miraments una nit d’hivern. També he vist el cas d’una dona que patia tocaments per part d’un senyor gran i no sabia on anar, perquè no hi ha cases d’acollida per a dones agredides a la feina.

Cal fer esment, i això és molt important, que hi ha un extens frau de llei quan es contracta una dona com a empleada de la llar i realment està fent de cuidadora d’una persona depenent.  Aquesta feina, si l’exerceix una cuidadora professional (5) disposa de conveni propi i si l’exerceix una cuidadora no professional (6) es troba classificada dins del sistema general, depenent de la formació que tingui la dona en qüestió.

Tot i això, la majoria de relacions laborals tenen la forma de contracte (en frau de llei) com empleada de la llar. També es troben dins d’aquest règim la senyora que ve a fer la neteja de casa o la cangur dels nostres fills.

Vegem que estableix la llei pel que fa a drets:

– Dret a què es cotitzin totes les hores treballades, des de la primera, i a cobrar, com a mínim, el salari mínim interprofessional: 13.300 euros/any (o 950 euros bruts per 14 pagues).  

– Dret a tenir permisos retribuïts, com qualsevol treballador.

– Dret a descansar 36 hores seguides cada setmana i a sortir de la casa per viure per exemple

– Dret a 30 dies de vacances a l’any. 

– En el cas d’internes, dret a cobrar totes les hores que excedeixen de 8 al dia, si estan efectivament treballant, i a compensar hores de presència i pernoctes per temps de descans o retribució. 

– Dret a reflectir un salari en espècie per l’habitació.

Tots aquests drets són trepitjats, en molts casos, pels empleadors, car sàpiga greu constatar-ho. Es donen sovint situacions d’explotació contra elles, sobretot quan estan en els primers anys d’espera sense poder accedir a papers. Sens dubte, la radiografia de la precarietat laboral avui a Catalunya té nom de dona jove estrangera i treballadora de la llar en règim d’interna.

Algunes solucions poden millorar substancialment aquesta situació:

– Afavorir els contractes en origen.

– Incentivar o facilitar la cerca de feina durant els tres primers mesos (període habilitat per l’estada com a turista) i si la troben, regularitzar-se sense haver d’esperar tres anys. 

Respecte a l’organització del moviment, em consta que s’estan fent esforços i posant medis per organitzar-les des d’alguns sindicats, així com per fer-les coneixedores dels seus drets i empoderar-les, tot posant mitjans per denunciar quan es vulnerin.  A nivell internacional, s’està esperant encara que Espanya signi el Conveni de la OIT 189 (7). La signatura d’aquest document permetria, per exemple, que es pogués aprovar un conveni propi del sector, que aglutinés forces i representació de totes elles. Sens dubte, juntes aconseguiran més coses. La unitat, ja se sap, fa la força.

Per tant, des d’aquí la nostra petita contribució a esclarir i denunciar també, així com posar el nostre granet de sorra en aportar idees per solucionar l’actual situació.  Defensar els drets laborals de les dones al món ha de ser una lluita de solidaritat entre nosaltres. La seva precarietat ens afecta a totes.

Saber on documentar-se és fonamental per conéixer els teus drets en a l’àmbit laboral.  Autoria: Marián Rodríguez

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí