La Laura Miguélez i el Ricardo Batista són estudiants de català del nostre centre. Els voleu conèixer?
-D’on ets?
-Laura: Soc de l’Argentina, de Buenos Aires.
-Ricardo: Soc cubà, d’un petit poble de pagès que es diu Batabanó.
-Quan vas arribar a Catalunya? Amb qui vas venir? Com et senties?
-Laura: Vaig arribar l’agost del 2022. Vaig venir amb el meu marit. En aquell moment, em sentia trista perquè es troben a faltar moltes persones i moltes coses.
-Ricardo: Fa 23 anys que visc a Espanya. Primer vaig viure a Tudela (Navarra) i fa 15 anys vaig venir a Catalunya. Vaig venir sol amb l’objectiu de trobar feina. Em sentia molt bé. Estava molt il·lusionat.
-Per què vas triar Barberà?
-Laura: Per la feina del meu marit.
-Ricardo: Perquè vaig trobar-hi feina. Primer vaig viure a Barcelona i després em vaig traslladar a Barberà.
-Què t’agrada de la ciutat?
-Laura: No és sorollosa, és tranquil·la. És una ciutat bonica. La gent és molt amable.
-Ricardo: És una ciutat petita, pots anar a peu a tot arreu. S’hi està molt bé. Té parada de tren i l’autopista al costat. És a prop de Barcelona. L’única cosa que no m’agrada és que no hi ha hospital.
-Per què estudies català?
-Laura: Per trobar feina i per poder integrar-me i comunicar-me amb la gent d’aquí.
-Ricardo: Perquè tinc temps lliure, m’agraden les llengües i per trobar una feina millor.
-Quin curs fas?
-Laura: Ara estic fent el bàsic 2.
-Ricardo: Faig l’elemental 2.
-Què t’agrada de les classes presencials?
-Laura: Conèixer gent nova i noves cultures. Intercanviar experiències. A la classe presencial, és més fàcil consultar dubtes i és més divertit.
-Ricardo: Que són dinàmiques. Practiquem molt el català a l’aula. I el meu objectiu principal és aquest, parlar. A part d’això, els companys són molt agradables i estan molt motivats. I la professora és molt comunicativa.
-Quina és la teva paraula o expressió preferida en català?
-Laura: Llegeixo. Em costa de pronunciar! També m’agraden les expressions fins ara i a vegades.
-Ricardo: Aplaudiment i qualsevol. Em van fer riure quan les vaig sentir per primera vegada.
-Què en penses, dels catalans?
-Laura: Són persones molt hospitalàries, amables, treballadores… Estan disposades a rebre els nouvinguts.
-Ricardo: He viscut en diferents llocs del món i penso que els catalans són iguals que la resta de persones. No hi veig cap diferència. Hi ha de tot a tot arreu.
-Què enyores del teu país?
-Laura: La família, els amics, alguns plats…
-Ricardo: Les trobades amb la família i els amics, poder anar a la platja gairebé tot l’any…
-Quines diferències trobes que hi ha entre Catalunya i el teu país?
-Laura: N’hi ha moltes. Principalment la seguretat, l’estabilitat econòmica i les possibilitats laborals. Aquí la gent viu contenta i tranquil·la. A les botigues, sempre t’atenen amb un somriure i t’ajuden. Al meu país això no passa. No hi ha gaires ofertes laborals i estan mal pagades. Això genera malestar perquè la gent no pot canviar de feina.
-Ricardo: Sobretot hi ha diferències econòmiques i polítiques. Aquí hi ha de tot a les botigues, tens bons serveis públics, bon transport i políticament pots ser del partit que vulguis. N’hi ha molts. A Cuba només n’hi ha un. Aquí hi ha llibertat d’expressió. Allà hi ha un sistema totalitari.
Molt interessant i emotiu el testimoni d’aquests dos alumnes de català!
L’enhorabona per la bona feina que fan els mestres del projecte. Soc neta de la Carme Badia i Pons, germana de l’Elisa Badia i Pons, que va donar nom a Ciutat Badia. M’agrada saber de vosaltres.