La família Vila Oms: els darrers masovers del Castell de Barberà (2)

Josep Vila Sitjà amb el seu fill Josep a sobre d’un bou de la seva propietat (Fotografies propietat de l’Araceli Boix)

Segona part: La masoveria en temps de postguerra

Reprenem la història de la família Vila Oms com a darrers masovers del Castell de Barberà.

1 d’abril de 1939: la Segona República agonitzava amb el triomf de l’exèrcit franquista. Espanya, Catalunya, i també Barberà, començava una llarga i dura etapa, la Postguerra: exili, repressió, malalties, silenci, pors, racionament i molta fam.

Acabada la guerra, el pare de família, com la majoria de masovers de les contrades, formava part del Sometent. El seu lema era: “Paz, paz y siempre paz”.

Model de carnet del Sometent de Barcelona
(Fons d’imatges de l’Associació d’Història de Barberà)

Com va viure la família Vila aquells anys?

Com a masovers, tota la família treballava i vivia al camp. Sortosament, el menjar mai els va faltar, però van viure sense cap mena de luxe, sense els subministraments bàsics com l’aigua corrent o l’electricitat, i treballant en unes condicions molt dures tots els membres de la família.

En aquells temps, la dieta a pagès no era gaire variada. La família menjava, sobretot, els productes bàsics que donava la terra, com llegums i patates, o procedents del bestiar.

Eren temps difícils. Les noies de la família, per exemple, d’un retall de roba els feien un parell de vestits, per això anaven vestides de dues en dues iguals. Com a la majoria de llars en època de postguerra, les filles grans estrenaven i les petites aprofitaven la roba de les germanes grans.

 

Quines eren les tasques a la masoveria?

Dins de les feines agrícoles, els masovers conreaven diversos camps al voltant del castell, en els quals sembraven cereals, com blat, ordi, civada i blat de moro, i així com gra, patates i alfals.

També criaven bestiar, com vaques, vedells, porcs, conills, gallines, bous, cavalls i ovelles. L’objectiu era la venda de porcs, xaiets, conills, pollastres i ous a particulars.

Ens explica la Carme Vila que la seva mare anava a vendre al mercat municipal de Sabadell els dissabtes, a la zona exterior, que era el lloc destinat a la pagesia, com avui dia.

També recorda que anaven a vendre la llet de les seves vaques per les cases particulars de Barberà, amb un bon cabàs i amb les lleteres ben plenes. El pare, fins i tot, a vegades portava la llet a alguna lleteria de Ripollet.

A partir dels anys 50 van començar a conrear vinya, tant per fer vi negre com vi blanc, que també elaboraven ells mateixos, ja que disposaven al Castell d’un celler amb dipòsit i premsa. La Carme recorda que li havien de donar una part de la verema al Marquès de Barberà, però sembla ser que el seu pare li comprava la part del raïm al marquès, per tal d’augmentar la producció de vi i poder vendre’l en garrafes i botes a la població.

Espai del castell on es trobava el celler
(Fons d’imatges de l’Associació d’Història de Barberà)

De bon matí, quiquiriquic:

Al camp tothom es llevava de bon matí, abans què es fes clar, es calçaven les albarques i els mossos es prenien una copa d’aiguardent i… a treballar. Primer arreglaven el bestiar i després esmorzaven. Acabat aquest àpat es feien les feines del camp.

 

Un cop de mà extern:

Com que hi havia molta feina a fer a la masoveria, en Josep Vila va haver de contractar a quatre jornalers, que vivien amb ells. La Carme recorda, sobretot, a un jornaler que es deia Juan i venia de Soria. Realment, eren com una gran família.

Quan era temps de segar els camps de cereals, recorda que venien uns 10 o 11 segadors de Vic. Bon cop de falç!

Mentre durava aquesta tasca, aquests dormien a la zona de la casa dels marquesos, sobre llits de palla, però sempre menjaven tots junts.

Una vegada els camps estaven segats, la Carme recorda que venia una màquina de batre, per tal de separar el gra de la palla. La palla es deixava a fora, als pallers, al voltant de l’era. A pis de dalt de tot de la masoveria era el lloc on guardaven el gra, com el blat de moro, i a la pallissa que hi havia sobre la quadra de les vaques s’hi guardava la trepadella i l’alfals.

 

Quines feines tenien assignades les dones de la casa?:

Les dones, a més a més de les tasques domèstiques de neteja i condicionament de les diverses estances del castell, la cuina, el menjador i els patis, i de rentar la roba i tenir cura de les persones, també se’ls afegien tasques pròpies del treball al camp, com les de batre el gra, a més de ser les encarregades de cuinar i portar el menjar als homes que eren al camp.

En època de sega, a elles se’ls afegien feines que normalment desenvolupaven els mossos, com per exemple tenir cura del bestiar.

Detall del pati interior del castell
(Fotografia propietat de la família Vila Oms)

Les tasques que desenvolupaven les noies eren, bàsicament: munyir les vaques, acompanyar a la mare a vendre la llet per les cases de Barberà o al mercat de Sabadell els dissabtes, netejar les corts, fer les garbes al camp o treure l’aigua del pou, que com que era una tasca molt pesada, les filles s’anaven tornant. El germà petit de la casa, tot i que solia portar el bestiar a matar, havia treballat sempre fora del castell.

També les noies es dedicaven a repartir aigua al bestiar amb galledes, menys a les vaques, que se sabien elles soles el camí per a baixar al riu a beure aigua.

 

Com era la infantesa a la masoveria?:

En aquells anys, de ben joves, tots els fills i filles havien de compaginar el treball a la masoveria amb l’educació.

I com s’ho feien per compaginar la canalla les tasques a la masoveria amb l’escola?

La Carme Vila ens explica que després Guerra Civil va venir un mestre, el senyor Serra, a fer classes a la masoveria del castell durant un temps, als matins.

Posteriorment, les germanes més grans de la família van anar durant un temps a estudiar al Barri de La Creu de Barberà, a la que avui dia coneixen com Acadèmia Serra.

Més endavant, les germanes grans van anar a les Escoles de Barberà. Hi anaven creuant el bosc i, en arribar al riu Ripoll, creuaven saltant per les pedres del riu o per la passera, però era molt perillós perquè hi havia risc de caiguda al riu. Més d’un dia…

Per aquest motiu, quan el marquès va fer enquitranar algunes vies properes al castell per a fer-lo més accessible, com la carretera que anava a Ripollet o la carretera que anava a Santiga per Can Rectoret, a la família els va semblar molt més segur anar a estudiar a les monges de Ripollet, ja que el trajecte per carretera era molt més segur que travessar el riu.

I quan arribava la temporada d’estiu, feia una estada al castell una mestra de Lleida per tal de fer-los classe tres hores al matí i tres a la tarda.

 

La Festa Major, l’anhelat descans:

Després de tot un any treballant de sol a sol, prou que es mereixia tota la pagesia uns dies de descans, coincidint amb el moment de l’any en què les collites estaven ja fetes. Com diu la dita: el blat al sac i ben lligat.

Quan arribava la Festa Major el pare llogava sempre un “palco” de l’envelat.

Com ja us vam explicar als articles sobre la Festa Major de Barberà, els actes que es feien a l’envelat eren organitzats per la Cooperativa Agrícola, ja que era l’ànima del poble. Vegeu també el llibre que el 2007 vam publicar amb la recerca històrica duta a terme amb motiu de la inauguració del TMC:

Maria Teresa Sánchez Costa
Passat i present de la Cooperativa (2007)

Recorda la Carme que el seu pare era soci de la Cooperativa i que la mare i les germanes grans hi anaven a veure la funció de teatre i el tan esperat ball.

En aquella època les festes majors eren el lloc d’esbarjo i trobada del jovent. Justament la Carme ens explica que durant un Ball Quintos al pis de dalt de la Cooperativa, un noi la va venir a buscar per ballar, convertint-se amb el temps amb el seu marit.

 

Algunes anècdotes de Postguerra:

La Carme Vila també recorda diverses anècdotes. Una d’elles va suposar un bon ensurt pel seu pare: una nit, van sentir uns sorolls força estranys i, en llevar-se el pare per esbrinar què passava, va notar que havien entrat a la porquera, on va trobar una bossa de ganivets. Sembla ser que algú havia intentat matar i emportar-se algun dels seus porcs. Mai es va saber qui havia sigut.

Un altre dia l’ensurt el van tenir amb un control de la Guàrdia Civil, mentre portava el seu pare el gra al molí a moldre. Sembla ser que la Guàrdia Civil el va interceptar i, en revisar el carregament, van veure que el blat s’havia barrejat amb quatre grans d’altres cereals i, com que el blat era per a fer pa, els van denunciar pensant que estaven fent una infracció. Finalment, els sacs de blat els van portar a l’Ajuntament. Assabentat el Marquès de Barberà dels fets, com que era militar i home influent, els va protegir i va fer retirar denúncia. Tot va quedar en un ensurt.

Totes dues anècdotes tenien un denominador comú, ja que, com recordareu, eren èpoques de racionament i escassetat d’aliments, de molt pillatge i d’un estricte control sobre la població per part de les autoritats i de la Guàrdia Civil.

Tot i viure sota un règim dictatorial, aquells anys van anar passant i l’economia del país es va anar recuperant amb l’arribada de l’anomenat “desarrollismo”, on qui podia es comprava el seu primer SEAT 600, o una televisió, però la vida a la masoveria del Castell seguia ancorada, pràcticament, a l’Edat Mitjana.

 

[adrotate group="6"]

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí