Ja portem un mes a casa, confinades i confinats. Mentrestant, la natura segueix el seu ritme. I durant aquests dies, una nova estació ens ha donat la benvinguda: la primavera! Una època plena de dites, cançons, colors i olors que any rere any ens alegra el cor, ens convida a obrir-nos i ens aporta vitalitat.
Aquest any no ha estat menys, de fet la natura està descansant de totes nosaltres! Segur que heu vist a les notícies cocodrils a Venècia, dofins prop de la costa de Barcelona i gràfics que mostren la disminució de la contaminació atmosfèrica. Els arbres comencen a mostrar aquella tonalitat verda tan viva, les flors van creant un mar de colors i alguns fruits comencen a mostrar-se.
En canvi, a nosaltres les persones, se’ns para la vida, en molts sentits. Segurament amb l’objectiu que prenguem consciència sobre molts temes, actituds i accions (no sé si realment ho farem, confio que sí). I, sobretot, la infància està vivint uns dies estranys. Possiblement moltes criatures estiguin contentes de passar més temps amb el seu pare i/o la seva mare, però sabem, de ben cert, que no totes les situacions són així d’idíl·liques.
A més, en aquesta crisi a cap nivell s’està tenint present a la infància, de fet ni gairebé es parla d’ella. I són moltes les criatures que estan a casa sense poder gaudir de la natura, de l’aire lliure i de la companyia dels seus amics i amigues. Amb això no vull dir que ens hàgim de saltar les ordres que ens donen des dels governs.
El que vull deixar palès en aquest article, és que cal que visibilitzem, també, a la infància. I cal que la puguem acompanyar el millor possible aquests dies, ja que elles i ells, malgrat adaptar-se amb facilitat a qualsevol situació, necessiten que els adults estiguem el més present possible. I que comprenem les seves emocions, que no sempre expressaran de forma agradable per a nosaltres. Segur que a moltes de vosaltres i molts dels vostres fills i filles aquests dies se us ha alterat la son, la gana, les emocions…
Per això, abans de tot, serà necessari que els adults connectem amb aquest benestar, aquesta tranquil·litat o calma per tal de poder acompanyar a les criatures. Per tant, cadascuna de nosaltres, des de la nostra realitat, hem de poder dedicar-nos cada dia alguna estona d’autocura, a través de l’activitat o inactivitat que ens aporti un veritable plaer i serveixi com a descàrrega de tensions. De ben segur que, després, podrem compartir uns bons moments en família.
Quan aquests dies pensava a escriure, no volia bombardejar-vos amb més idees a realitzar en família. Veritablement hem estat (i jo m’incloc) saturades d’una hiperactivitat que ens ajudava, d’alguna manera, a portar millor la nova situació. Per això, el que avui us vull transmetre, més que una proposta d’activitat, és una reflexió que ens ajudi a connectar amb l’energia de la natura des de casa nostra i que ens aporti el màxim de benestar emocional possible. A casa meva ens funciona!
Una de les coses que ens ajuda a sentir-nos equilibrades és el ritme. Per això mestres i psicòlegs recomanem que planifiquem el dia amb rutines. Us proposo que algunes de les activitats que ja realitzeu durant el dia tinguin en compte el ritme de la natura. Si teniu flors naturals a casa, podeu observar-les, olorar-les, posar-les en un pot bonic i, fins i tot, celebrar la festa de la primavera! On feu un dinar especial, un joc de dits d’ocells (que aquests dies se senten molt) o expliqueu un conte relacionat amb aquesta estació. Nosaltres a casa, fins i tot, hem estampat una samarreta amb flors!
Serà una manera de mantenir els infants en contacte amb el ritme de la natura. També serà un moment enriquidor compartit en família i que, de ben segur, us farà treure un somriure. I és aquí que volia arribar. Si ens parem a observar a les nostres filles i fills, sobretot si són més joves, tenen facilitat per connectar amb l’alegria. I aquests dies la necessitem més que mai! Per tant, sentim-la, gaudim-la per tot el nostre cos, almenys un cop al dia. Les criatures necessiten aquesta vitamina emocional; les vivències dels adults ja els hi arribaran quan creixin.
I aquesta alegria serà la porta que mantingui oberta la seva imaginació! Què faríem sense ella? Oi que no podem sortir de casa? Però sí que ens podem imaginar fent-ho! On us agradaria anar? Aixequeu-vos i feu com si caminéssiu, i de cop i volta sou a… un bosc, envoltades de flors, arbres fruiters, ocells que canten i una papallona s’acosta al vostre braç… O bé preferiu ser-hi al Tibidabo? O a la platja… Què tal si us imagineu que aneu de pícnic, ho prepareu tot i dineu al terra de la vostra sala d’estar? Deixeu volar la imaginació, és molt potent i sanadora alhora.
Mantenir els nostres pensaments creatius aquests dies ens ajudarà a sentir-nos millor. Així doncs, busqueu una estona per deixar volar la imaginació i arregleu casa vostra com si fos un bell paisatge, cuineu aliments de temporada, sentiu que l’aigua de la dutxa és un bany en una cascada i quan aneu a dormir, recordeu allò bo que la primavera ens està regalant, d’alguna o altra manera.
Serà un moment de connexió amb vosaltres mateixes inoblidable! I un moment especial de compartir la natura en família, més a prop de casa que mai.
PER SABER-NE I EXPERIMENTAR MÉS
Per a adults: “De amapolas, abuelas y flores, libro para colorear”, de Verónica Maraver.
Per a infants: “Om”, de Mª Isabel S. i Albert A. Editorial Alba
