La curiositat és una de les qualitats humanes més important perquè ens obre a nous mons, coneixements i oportunitats. Per això, la capacitat de sorpresa i admiració de la infància ha de poder mantenir-se al llarg de tota la vida.
Avui en dia el pensament lateral, el creatiu, el que opera en l’hemisferi dret del nostre cervell, està força desplaçat, oblidat i sotmès per una ment més analítica i lògica.
Moltes vegades em quedo bocabadada mirant el meu fill de quatre anys quan, gairebé tot el sorprèn i desitjo poder tornar a connectar amb aquesta sensació màgica. I, alhora, observo a l’escola com en la majoria dels infants, a mesura que van creixent, es va adormint la capacitat de sorpresa. I en aquesta darrera part, com a mare i mestra, sento la responsabilitat de poder acompanyar la infància amb una mirada que els faciliti mantenir aquesta habilitat.
Perquè la curiositat fomenta la creativitat; quan som curiosos veiem les coses amb un aire fresc i ens adonem dels detalls de la vida. Descobrim allò desconegut. I ens situem en el present, la nostra ment para i el nostre cos vibra de dalt a baix.
Llavors, com aconseguir reconnectar amb aquesta capacitat i, alhora, acompanyar els infants de tal forma que es mantinguin alineats amb la curiositat? La resposta és fàcil: anar a la natura i jugar.
El joc lliure és un dels grans mitjans que facilita aquest procés. Però en aquest article us vull proposar una activitat on compartir la natura en família. Fàcil i propera. Potser sou de les famílies que aneu sovint al bosc de Santiga a Barberà, o potser sou de les que ni tan sols sabeu que n’hi ha aquest petit espai natural? És igual, allò important és que en aquest moment us convertiu en observadors de la natura.
| ACTIVITAT: Tinc curiositat per…
LLOC: Bosc de Santiga a Barberà del Vallès Geolocalització: 41.525336, 2.137896 PARTICIPANTS: 2 o més persones EDAT: a partir de 5 anys MATERIAL: llapis i paper, lupa |
| Comenceu a passejar, si és possible en silenci i tranquil·lament, sense presses. Potser són els infants qui troben quelcom que els hi és curiós. I, fins i tot, són les nenes i els nens qui us fan una pregunta al respecte. De vegades, tot sorgeix de forma natural, espontània.
Si no és així, proposeu trobar cadascú de vosaltres quelcom que sigui curiós. Quan ho tingueu, apropeu-vos i mostreu el vostre element. Llavors feu-vos preguntes sobre allò, per exemple: Per què aquesta espècie de pi té pinyes tan petites? Les podeu escriure segons l’edat. Seguint amb l’exemple, observeu de prop la pinya i tothom pensa i explica la seva resposta. Fem el mateix amb la resta d’elements. El fet important no és que les suposicions siguin correctes. Sinó passar-ho bé, ser imaginatius i creatius. Mentre més respostes diferents pugueu crear millor! Algunes possibles preguntes més podrien ser:
L’activitat pot quedar-se aquí, continuant la passejada. O bé, podeu complementar-la buscant un llibre a la Biblioteca Esteve Paluzie per saber-ne més o buscar alguna persona que creieu que us pot explicar més sobre el tema. |
Serà una gran forma d’estimular la curiositat! I un moment especial de compartir la natura en família a prop de casa, al bosc de Santiga de Barberà del Vallès.
PER SABER-NE I EXPERIMENTAR MÉS
Per a adults: “Educar en l’admiració” de Catherine l’Ecuyer
Per a infants: “On està la lluna?” de Jordi Amenós
Qué sorpresa!!!!
Bienvenida!!!!
Como siempre, un placer tenerte cerquita!!!! ???
Un article interessant per reflexionar. Hem de sortir de casa, observar el que ens envolta i si tenim natura a prop, gaudir de ella. Tant de bo no perdessin mai la mirada de nen. Un plaer llegir-te M. Angeles.
♥️ Me’n alegro que us hagi fet reflexionar, d’això és tractava, parar del ritme normalment frenètic que portem i connectar amb senzillesa amb allò proper, persones i natura. Gràcies per les teves paraules ✨
Gracias Isa!! El placer es mío ✨