La Mary Ana León i el Wilson Armando Tigsicuro són estudiants de català del nostre centre. Els voleu conèixer?
-D’on ets?
-Wilson: Soc de l’Equador, d’una ciutat que es diu Otavalo, al nord de Quito.
-Mary Ana: Soc del Perú, de Lima.
-Quan vas arribar a Catalunya? Amb qui vas venir? Com et senties?
-Wilson: Vaig arribar l’abril de 1998. Vaig venir amb els meus oncles i un cosí. Recordo que estava emocionat i sentia que la meva sort començava a canviar. Vaig deixar els estudis i volia fer un canvi de vida perquè al meu país les coses estaven molt malament.
-Mary Ana: Vaig arribar el 2019. Vaig venir amb el meu marit i el meu fill, que aleshores tenia 2 anys. Estava molt emocionada. El meu marit ja havia vingut abans amb el seu fill gran i de seguida va trobar feina.
-Per què vas triar Barberà?
-Wilson: Perquè quatre dels meus germans ja vivien aquí, a Barberà i a Sabadell.
-Mary Ana: Perquè el meu marit, quan va venir per primera vegada, ja s’hi va instal·lar i li va agradar molt.
-Què t’agrada de la ciutat?
-Wilson: Encara que és petita, té de tot. Hi ha dues coses que m’agraden molt, l’església de la Romànica i la biblioteca.
-Mary Ana: Barberà m’encanta. És un poble petit, familiar, molt ben ubicat i amb molt bones connexions. Jo no condueixo i puc anar caminant a tot arreu.
-Per què estudies català?
-Wilson: En primer lloc, perquè vull ajudar les meves filles a fer els deures. I en segon lloc, perquè a les tardes vaig a l’escola d’adults i m’he adonat de la falta que em fa poder parlar i escriure en català.
-Mary Ana: Quan vam decidir establir-nos aquí, vaig pensar que havia d’aprendre la llengua del lloc on visc. Vaig començar a estudiar català a l’Escola del Bosc, on va el meu fill. A causa de la pandèmia, les classes presencials es van aturar i aquest trimestre les he reprès.
-Quin curs fas?
-Wilson: Ara estic fent el Bàsic 3.
-Mary Ana: Faig el Bàsic 1.
-Què t’agrada de les classes presencials?
-Wilson: El fet de poder compartir opinions i debatre amb els companys. També hi acabes fent amics.
-Mary Ana: Les dinàmiques de grup, poder interactuar amb el professor i amb els companys.
-Quina és la teva paraula o expressió preferida en català?
-Wilson: Bon dia. És la primera que vaig aprendre.
-Mary Ana: Petó. Em fa gràcia com sona.
-Què en penses, dels catalans?
-Wilson: Que són persones molt treballadores, amables i organitzades. Ajuden en tot el que està al seu abast.
-Mary Ana: Són molt respectuosos. Des del principi, m’han fet sentir molt còmoda. Em sorprèn la seva puntualitat.
-Què enyores del teu país?
-Wilson: El que més enyoro és la família i els amics de la infància. També trobo a faltar la meva cultura i la gastronomia.
-Mary Ana: Sobretot enyoro la família, els meus pares i els meus germans.
-Quines diferències trobes que hi ha entre Catalunya i el teu país?
-Wilson: Hi ha diferències en molts aspectes: l’economia, la feina, l’atenció sanitària, l’educació, el transport… En comparació amb l’Equador, aquí tot està ben organitzat.
-Mary Ana: Principalment, valoro la seguretat. Al Perú els passos de vianants no existeixen! Tampoc pots anar pel carrer amb el mòbil a la mà. També valoro l’educació. Aquí tothom hi pot accedir. Al Perú no és així. Qui té més diners estudia millor. A més, a Catalunya la sanitat és molt bona. Aquí els metges i les infermeres tenen una gran vocació.
