L’any 1999, en la 30a Conferència General de la UNESCO, es va declarar el 21 de febrer com el Dia Internacional de la Llengua Materna (DILM). Aquesta diada neix en record dels estudiants i activistes pakistanesos que el 21 de febrer de 1952 van ser assassinats a trets per la policia quan es manifestaven a Dhaka (actual Bangladesh) a favor de la seva llengua, el bangla o bengalí.
El Consorci per a la Normalització Lingüística celebra el DILM per valorar les diferents llengües dels alumnes de català i la riquesa cultural que suposa compartir aquest patrimoni lingüístic.
Al Servei Local de Català de Barberà, cada any commemorem aquest dia amb diverses activitats. En cursos anteriors, hem treballat els embarbussaments, les cançons d’infantesa o les paraules afectuoses en les llengües maternes representades a l’aula.
Aquest any, els alumnes han triat un mot o una expressió de la seva llengua difícil de traduir, tipus això rai o Déu-n’hi-do. Han presentat verbs típics de Mèxic com apapachar (fer una abraçada a algú); de Galícia, com poallar (ploure de manera imperceptible), o de l’Argentina, com chamuyar (habilitat per convèncer algú amb la paraula), entre d’altres.
També han donat a conèixer substantius propis de l’Equador com naño (germà); de Nicaragua, com roca (mare); o expressions diverses, com ara cónchale (denota sorpresa, indignació…), típica de Veneçuela; qué chimba (cosa bona, bonica), usada a Colòmbia; anantes (amb prou feines, Déu-n’hi-do), que es fa servir a Hondures, o estar aguja (no tenir diners), pròpia del Perú.
Per acabar, cal dir que alumnes parlants d’àrab o xinès també han presentat paraules o expressions en la seva llengua, tot i que motius tipogràfics impedeixen reproduir-les.
