Luís Miñarro Martínez i Maria Teresa Sánchez Costa de l’Associació d’Història de Barberà
Quantes vegades heu anat amunt i avall pel Passeig del doctor Moragas, a comprar, a fer gestions a l’Ajuntament, a prendre un cafè a la terrassa d’un bar o a gaudir de les activitats de la Festa Major? I quantes vegades l’heu donat com a punt de referència o de trobada?
Si, és un espai viu i l’avinguda principal de la nostra ciutat però, us heu preguntat alguna vegada qui va ser el doctor Moragas?
L’objectiu que ens hem proposat des de l’Associació d’Història de Barberà en aquest article és triple: apropar-vos a qui va ser, a què es deu el seu prestigi i a quina importància va tenir pel nostre municipi.
Tot i que el senyor Emili Moragas i Ramírez va néixer el 27 de maig de 1890 a Sabadell, el podem considerar un barberenc d’adopció, en casar-se amb la filla d’una de les famílies terratinents més influents de la història de Barberà, la senyora Elisa Badia i Pons (1895 – 1975).
Comencem pel seu extens currículum. Va ser conegut, sobretot, per la seva especialització i implicació en la medicina esportiva. En 1913 es va llicenciar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i ben aviat va entrar com a metge ajudant a la Càtedra d’Operacions i Anatomia Topogràfica i com a metge assistent a la Clínica d’Operacions de l’Hospital de la Santa Creu.
Impulsor i fundador de la Mútua Sabadellenca d’Accidents de Treball l’any 1917, va convertir-se en el seu director facultatiu fins a l’any 1925. Cal remarcar que el 1922 va ser nomenat tresorer del Sindicat de Metges de Catalunya. Membre de la Societat de Cirurgia de Barcelona des de 1927, el 1935 es va convertir en el tresorer de la seva junta directiva.
Passats els convulsos anys de la Guerra Civil, es va veure obligat a passar per un procés de “depuració” al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona que, sortosament, no li va comportar cap sanció.
Serà aleshores quan va exercir la medicina privada a diverses clíniques de renom de la ciutat comtal, com la Clínica del Pilar o la de Verge de Montserrat, així com dur a terme una extensa tasca de divulgació científica a través de publicacions a revistes mèdiques, tant nacionals com internacionals.
Però, realment, allò que li donarà fama internacional serà la seva contribució al món de la medicina esportiva, com a metge i com a directiu.
Entre els anys 1920 i 1923 va presidir el Centre d’Esports de Sabadell. També va ser membre directiu de la Federació Catalana de Futbol. Soci del Futbol Club Barcelona des de ben jove, l’any 1928, sent vocal de la seva junta directiva, va participar com a metge i directiu a l’expedició que el Barça va fer a l’Argentina i a l’Uruguai.
I a Barberà, què va fer en l’aspecte esportiu?
La seva implicació va ser cabdal en la fundació del Club de Futbol Barberà l’any 1930. A part d’un fervent seguidor, va ser un important assessor pels seus directius i un metge esportiu quan els nostres jugadors així ho necessitaven.
El 1930, la seva contribució en el camp de la medicina esportiva culminarà quan el doctor Emili Moragas va crear la Mutual Esportiva de Catalunya per atendre els esportistes afiliats lesionats i, fins i tot, les seves invalideses. La Guerra Civil, però, farà que les prestacions no es poguessin desenvolupar fins anys després.
I finalment ens centrarem en la seva relació i implicació personal amb la ciutat de Barberà del Vallès.
L’arrelament d’Emili Moragas al nostre municipi ve donat pel seu matrimoni amb una de les barberenques més il·lustres, l’Elisa Badia, hereva de les propietats del seu pare, en Josep Badia i Capdevila, entre elles la Torre d’en Gorgs.
La Torre d’en Gorgs, casa pairal de la família, va ser utilitzada com a torre d’estiueig en els primers anys de matrimoni i es convertí en la llar de la família Moragas-Badia durant llargues temporades. Com ara, el període de la Guerra Civil entre els anys 1936 i 1939.
La guerra ràpidament va provocar una situació de privació i d’escassetat de productes i subministres bàsics arreu del territori, que foren mitigades en part per la família Moragas-Badia, gràcies que la Torre d’en Gorgs era el centre d’una explotació agropecuària que produïa cereals i d’altres aliments bàsics.
L’Emili Moragas i la seva esposa Elisa Badia van tenir molt contacte amb la gent del poble i es guanyaren l’amistat i simpatia d’una bona part de la població. El doctor Moragas, va ser un prohom influent en els aspectes professionals esportius al voltant del Club de Futbol Barberà i el matrimoni va ser benefactor en moments crítics de la nostra població.
L’Elisa Badia va fer importants donacions, com per exemple, els terrenys per a la construcció de l’estació del tren o per a l’edificació de l’escola Elisa Badia, així com la venda de terrenys per a urbanitzar, com els actuals Barris de Can Gorgs i Can Gorgs II o la veïna ciutat de Badia del Vallès.
Ara bé, de la Torre d’En Gorgs, de l’escola Elisa Badia o de l’antiga Ciutat Badia, tindrem ocasió de parlar més endavant.
Des de l’Associació d’Història de Barberà esperem haver contribuït amb el nostre granet de sorra a apropar-vos a la figura d’aquest personatge, a través d’aquestes pinzellades sobre la seva vida i obra i la seva relació amb la nostra ciutat.
Ara, quan passegem o anomenem el Passeig doctor Moragas, sabrem, almenys, qui va ser el doctor Emili Moragas.
Molt interessant! He viscut tota la meva vida en aquest carrer i mai havia tingut la curiositat de saber qui era aquest senyor. Moltes gràcies per la vostra feina!
I l Emilio Iglesias, nom que es va posar al carrer on he viscut tota la vida, també era doctor?
Emili Yglesias i Coll Sant Feliu de Guixols 1901 Barbera 1968, metja titular del poble desde 1925 fins mitjans dels anys 60
Agnès Miralbell Izard
3 minuts ·
Avui sentia de lluny les notícies de la tele.
Parlaven d’una escola de Barberà del Vallès on hi han trobat rates!! I m’ha cridat l’atenció el nom de l’escola, “Elisa Badia””.
Ui! És el nom de la Tia Elisa, la germana de la meva àvia materna, l’Àvia Carme Badia.
Des de petita la nostra mare, l’Elisa Izard, ens explicava que li agradava anar a visitar la Tia Elisa a Barberà del Vallès. Anys després, quan va sorgir Ciutat Badia, vaig saber que portava el cognom de la família perquè la Tia Elisa n’havia cedit els terrenys, i poca cosa més.
Avui he volgut saber-ne més i he tafanejat per internet. He trobat aquest article on parla del seu marit, l’oncle Emili Moragas i de retruc dels orígens d’aquesta història que neix amb el nostre besavi Josep Badia i Capdevila.
No hi ha més, m’ha fet il·lusió.
De vegades, amb el temps, les històries que ens expliquen de petits les anem transformant quan les reproduïm. Pel que veig, la meva memòria és bona, aquesta història que he guardat sempre en el meu record és ben certa.
M’alegra pensar que quan viatgi per l’autopista cap a Manresa i passi per davant de Ciutat Badia pugui seguir recordant-me de l’Avia Carme i d’aquesta història, sense dubtar de la seva certesa.
El Dr.Moragas vare portar la direcció del “Partido Nacionalista Català” amb seu al carrer del Pi i editada un setmanari amb el nom “La Estrella Solidària”