Inici de la Passada de Sant Antoni des de la Plaça del Mil·lenari, / Associació d’Història de Barberà (Fons documental de Manel Bellart)

Maria Teresa Sánchez Costa i Luís Miñarro Martínez (Associació d’Història de Barberà)

Quina passada “la passada”!

Gener. Un fred que pela. És el moment de fer l’homenatge a l’animal que ha estat acompanyant als humans des de temps immemorials: parlem del cavall.

Amb el començament de l’any se celebra arreu de Catalunya la festivitat dels Tres Tombs, també coneguda com la Passada de Sant Antoni.

Us heu parat a pensar quin és l’origen dels Tres Tombs?

El seu origen, com el de moltes altres festes, és pagà i es remunta a èpoques precristianes. Podem trobar coincidències entre diverses cultures mediterrànies en el fet que en determinades celebracions la gent donés tres tombs (o voltes en cercle) al voltant d’una foguera, un temple religiós o un espai sagrat, amb l’objectiu de què els déus els fossin propicis, com en època romana, per tal d’aconseguir la fertilitat dels animals i la purificació dels aliments.

(Com a parèntesi, fixeu-vos que avui dia encara hi ha religions, com la islàmica, on els creients han d’anar un cop a la vida a la Meca i fer set tombs a la Ka’ba, el lloc més sagrat de l’Islam.)

El cavall, el protagonista principal de la celebració:

Aquest noble animal ha estat el motor de l’economia de pagès des de la seva domesticació fa uns 6000 anys, tot i l’existència de pintures rupestres paleolítiques de fa 30000 anys on ja apareixen representats.

Els seus usos han estat múltiples: pel transport, pel treball al camp o per a les guerres. Avui dia, als països occidentals, el seu ús es limita al lleure o a la competició.

Preparant la Passada de Sant Antoni de 2019 de Barberà del Vallès/ Associació d’Història de Barberà

El cavall ha estat tan important a les nostres vides que, fins i tot, li hem donat nom propi. Qui no ha sentit parlar mai de cavalls famosos en la història, com Babieca (Cid Campeador) o, dins la mitologia grega, Pegasus (Zeus) o, com a personatge literari, Rocinante (El Quixot)?

Per què també s’anomena la Passada de Sant Antoni?

Sembla que Sant Antoni Abat, segons Atanasi d’Alexandria, va ser un dels primers monjos cristians eremites. Va néixer al segle III a Egipte i se sap que va ser un gran defensor dels animals i que, fins i tot, els curava quan estaven ferits. Avui dia, Sant Antoni es considera el Patró dels animals domèstics.

La tradició de la Passada de Sant Antoni està documentada per Joan Amades al Costumari Català, on ja hi ha constància d’aquesta celebració des de l’any 1432. Aquesta festivitat s’estengué per tot el territori català a partir del segle XVIII.

La Passada de Sant Antoni consistia, bàsicament, en la benedicció dels cavalls i en donar tres tombs per alguns carrers de les poblacions. Hi ha constància històrica de què en algunes localitats es donaven voltes a una foguera de brancatge verd i, quan els pobles tenien alguna església dedicada a Sant Antoni Abat es donaven tres tombs al seu voltant o al voltant de la seva imatge.

Imatge de Sant Antoni Abat propietat de Manel Bellart, /Associació d’Història de Barberà

I ara, parlem de Barberà:

“Com han canviat els temps”, deu pensar la gent gran de la comarca, veient com els cavalls han estat substituïts per altres animals de companyia a la benedicció que en Josep Jordi, mossèn del poble, fa a l’esplanada de l’Església Romànica, com gats, gossos, ocells, conills i tota mena d’animals exòtics. Són nous temps!

Amb motiu de la festivitat de Sant Antoni Abat, protector dels animals, tant a Barberà del Vallès com a centenars de poblacions amb un passat agrícola i ramader, se celebraven els Tres Tombs.

Què representa aquesta tradició actualment al nostre municipi?

Al segle XXI, quan Barberà del Vallès ha deixat de ser un poble agrícola i ramader i han desaparegut gairebé la totalitat de masies i cases pairals, potser a algunes persones els sobta veure com en ciutat metropolitana i industrial com la nostra, els cavalls i carruatges recuperen durant unes hores el protagonisme que van tenir fins a mitjans del segle XX, tot passejant pels nostres carrers asfaltats.

Passada de Sant Antoni/ Associació d’Història de Barberà (Fons documental de Manel Bellart)

Els cavalls a Barberà, fins fa “quatre dies”, havien tingut una importància cabdal, ja que s’utilitzaven per a treballar als camps de conreu, com animals de tir i de transport. Actualment, el seu ús es limita a les hípiques, per a ús lúdic o esportiu.

Segurament us preguntareu: i a quan es remunta aquesta festivitat a Barberà? Qui eren els seus organitzadors? Qui hi participava? En què consistia la celebració?

Breu història d’aquesta tradició a la nostra població:

Passada de Sant Antoni Abat davant “La Cooperativa”/Associació d’Història de Barberà (Imatge propietat d’Albert Rifà, cedida a l’AHB per al llibre Passat i present de “La Cooperativa”)

No podem parlar de la Passada de Sant Antoni a Barberà sense parlat de “La Cooperativa”, ja que el “Gremio de Agricultores de Barberà” va ser l’ànima del cooperativisme entre la nostra pagesia i l’associació impulsora i organitzadora de totes les activitats culturals i lúdiques des de començaments del segle XX fins al 1975, com les Festes Majors o la Passada de Sant Antoni.

En Manel Bellart, president de l’Associació Cultural “La Cooperativa”, ens explica com era la Passada de Sant Antoni antigament: de bon matí es feia un esmorzar a “La Cooperativa”, s’engalanaven els cavalls i els carros, es feia la benedicció dels animals, sortien per fer la “passada” pels carrers del poble i, a la tarda, es feia l’esperat ball de “La Cooperativa”.

Manel Bellart, actual President de l’Associació Cultural “La Cooperativa” a cavall, /Associació d’Història de Barberà (Fons documental de Manel Bellart)

Malauradament, no tenim, pràcticament, informació documental al respecte, llevat de la història oral que la gent gran ens ha transmès.

Quan des de l’Associació d’Història de Barberà vam publicar el llibre “Passat i present de La Cooperativa” el 2007, algunes persones grans del poble ens explicaren que Sant Antoni, juntament amb Sant Isidre, foren els patrons de l’entitat i de la pagesia.

Es diu que, acabada la Guerra Civil Espanyola, es va encarregar una imatge de Sant Antoni Abat, procedent d’Olot, en agraïment per no haver passat calamitats durant aquests anys de conflicte, i que aquesta imatge es treia en processó.

La majoria de cavalls participants eren de tir, propietat de les cases de pagès del poble. Hem intentat fer-ne una relació, però abans els volem demanar disculpes per si ens n’hem deixat al tinter i per les transcripcions dels noms que hem fet, ja que no tenim cap base documental.

Comencem: La Sagrera, Cal Renom, Ca n’Amiguet, Can Gili, Can Gili Nou, Ca n’Armengol, Ca n’Alsina, Can Santfeliu de les Alzines, Can Batista, Can Llobet, Can Esteper, la Torre Nova de Ca n’Esteper, Can Salvatella, Cal Girbau, Can Llobateres, el Molí d’En Santo, Can Simeón, Can Planas, Ca n’Altimira, Can Xerracat, Can Viloca, Can Tintorer, Cal Lluc, Can Serradell, Can Piteu, Cal Quirze, Casa dels Maños, Mas Mitjans, la Torre d’En Gorgs, Can Mansio o Ca n’Escayola.

Luís Giner Lisbona, banderer de la Passada de Sant Antoni de 1963, pels carrers de Barberà, /Associació d’Història de Barberà (Fons documental d’Alicia Giner Lisbona)

Als anys 70 es va produir una interrupció de la Passada de Sant Antoni per diversos motius, com la reducció dràstica de l’activitat agrícola a Barberà del Vallès i també per l’enfonsament d’una part de “La Cooperativa” el setembre de 1975 que conduí l’entitat a la seva desaparició.

Passada de Sant Antoni pels carrers de Barberà, /Associació d’Història de Barberà (Fons documental de Manel Bellart)

Com a conseqüència d’aquest tràgic accident, amb “La Cooperativa” també desaparegueren una sèrie d’activitats culturals i lúdiques a Barberà, de les quals n’eren organitzadors.

La recuperació de la tradició de la Passada de Sant Antoni:

Va ser un reduït grup de persones que, a mitjans dels anys 80, reactivà i recuperà aquesta tradició popular. Parlem de Josep Puig Sorribas, Esteve Soley, Antonio Mateo, Ramon Rifà i Manel Bellart, impulsors, entre d’altres, de l’Associació Cultural “La Cooperativa”. Els estatuts de l’entitat són del 1987 i el primer president fou Josep Puig Sorribas.

Un dels primers objectius va ser la recuperació de l’antiga bandera de la Passada de Sant Antoni de la desapareguda “Cooperativa”. Donat el seu delicat estat de conservació, aquest símbol del nostre passat està actualment custodiat a l’Església Parroquial de Santa Maria. Per aquest motiu, la Montserrat Guerrero Altimira va confeccionar i brodar una nova bandera el 1997.

Bandera de la Passada de Sant Antoni de l’Associació Cultural “La Cooperativa” (1997),/Associació d’Història de Barberà

A continuació els mostrem una fotografia en el moment en què el mossèn Josep Jordi està beneint l’antiga bandera de “La Cooperativa” per a la Passada de Sant Antoni, juntament amb la nova bandera i el pa.

Benedicció de la bandera de “La Cooperativa” de la Passada de Sant Antoni, /Associació d’Història de Barberà (Fons documental de Manel Bellart)

Tradicionalment, l’abanderat, acompanyat d’un cordonista a cada costat, muntats a cavall, són els encarregats de custodiar la bandera i d’obrir camí a la Passada de Sant Antoni pels carrers de Barberà.

Des de l’any 2017 l’entitat gaudeix d’una nova bandera, també elaborada per la Montserrat Guerrero Altimira. Aquí la teniu:

Bandera de la Passada de Sant Antoni de l’Associació Cultural “La Cooperativa” (2017), / Associació d’Història de Barberà

Antigament, a la Passada de Sant Antoni de Barberà hi participaven una cinquantena de persones amb els seus cavalls, carros i carruatges. En Manel Bellart ens comenta que, tot i tenir l’Associació Cultural La “Cooperativa” actualment només uns 40 socis, calcula que la Passada de Sant Antoni acull a més de 200 participants, però no us penseu que tots són pagesos de Barberà.

I això com és?

Aquesta situació s’explica perquè des de l’entitat organitzadora es convida a participar en la Passada de Sant Antoni a associacions, hípiques i particulars d’altres municipis, com Sabadell, Montcada i Reixac, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda, Castellar del Vallès, Cerdanyola o Santa Eulàlia de Ronçana.

Cal destacar que, en el cas del nostre municipi, no es paga cap mena d’inscripció i la participació és gratuïta. Per tal de sufragar les despeses, entre altres coses, l’entitat edita un llibret amb el programa dels actes, amb anuncis de patrocinadors i col·laboradors del poble.

Si la festivitat de Sant Antoni Abat és el 17 de gener, com s’ho fan els participants per anar a altres poblacions? És així perquè ha quedat establert un calendari per a cada municipi, per tal que hi pugui haver mobilitat de les entitats i participants i així totes les poblacions puguin celebrar la festa. En el nostre cas, se celebra el segon diumenge de febrer. Així, doncs, enguany ha estat el cap de setmana del 9 i 10 de febrer.

Les activitats que es duen a terme són, el dissabte al vespre, la tradicional missa en honor de Sant Antoni Abat i, posteriorment, una trobada de germanor amb refrigeri a la Plaça Cooperativa. El diumenge, comença el dia amb la tradicional xocolatada amb coca oferta per l’abanderat o abanderada (enguany Josep Acemel) i cordonistes (enguany Judit Ales i Judit Mora).

Sortida de la Passada de Sant Antoni des de l’esplanada de La Romànica, / Associació d’Història de Barberà (Fons documental de Manel Bellart)

Posteriorment, a la Plaça del Mil·lenari, es fa la concentració de cavallistes i carreters, on té lloc un esmorzar popular i, seguidament, la benedicció per part del mossèn Josep Jordi de la bandera, els cavalls i carruatges, així com tots els animals de companyia que la ciutadania porti a la trobada.

I arriba el moment potser més esperat: la “Passada”:

Carro ben guarnit per a la Passada de Sant Antoni de Barberà del Vallès, / Associació d’Història de Barberà (Fons documental de Manel Bellart)

Aquest és el moment en què podem veure davant els nostres ulls com desfilen espurnes del nostre passat agrícola, conèixer els mitjans de transport de mercaderies i persones de tracció animal o la tasca dels traginers.

Sens dubte, podem admirar magnífics exemplars de tota classe de cavalls ben llustrosos, muntats pels seus genets, així com carros i carruatges ben engalanats, com per exemple jardineres, brecs, tartanes o carros de pagès, amb l’acompanyament d’una banda de música.

El recorregut, que precisament aquest any s’ha estat modificat, comença a l’esplanada de la Plaça del Mil·lenari i transcorre pels carrers de la ciutat, fins a la Plaça de la Vila.

Tot esperant l’inici de Passada de Sant Antoni 2019 de Barberà del Vallès, / Associació d’Història de Barberà

Som al segle XXI i les entitats animalistes vetllen per tal que no s’utilitzin diners públics per a certs espectacles amb animals i es prengui consciència sobre el maltractament animal.

En aquest sentit, l’entitat organitzadora, l’Associació Cultural “La Cooperativa”, tal com ens explica el Joan Francesc Muñoz Altimira, va posar en marxa el 2016 un Protocol de Seguretat i Benestar Animal que ha estat pioner a la nostra comarca.

I acabarem l’article amb una frase que segur els nostres avantpassats han repetit centenars de vegades i és molt adient pels temps que corren:

Que Sant Antoni ens guardi”

Des de l’Associació d’Història de Barberà volem agrair al Manel Bellart Pintos, President a l’Associació Cultural La Cooperativa, a la Montserrat Guerrero Altimira, motor de l’entitat i al Joan Francesc Muñoz Altimira, Secretari de l’entitat, per les seves explicacions i aportacions per poder realitzar aquest article dedicat a la nostra Passada de Sant Antoni. Gràcies!

FER UN COMENTARI

Deixa el teu comentari
Introdueix el teu nom