Butlletí de l’ARC edició extraordinària de la Festa Major de 1973, Associació d’Història de Barberà (Fons documental d’en Joan F. Colomer Gallego)

Maria Teresa Sánchez Costa i Luís Miñarro Martínez (Associació d’Història de Barberà)

S’imaginen actualment una Festa Major a Barberà sense la participació de les entitats?

Ara que arribem al final del recorregut per les Festes Majors de Barberà al segle XX, volem parlar de la rellevància que han tingut a les darreres dècades les entitats del nostre municipi i dels canvis que s’han anat produint amb el retorn de la democràcia.

Molts dels canvis han vingut de la mà de les noves entitats culturals que s’anaren creant i que varen ser el motor de la recuperació de la cultura tradicional i popular arreu de Catalunya.

Quan unim els conceptes Entitat i Festa Major sorgeix una simbiosi que ha donat grans fruits, com a resultat de la participació de la ciutadania en els actes celebrats durant els dies de festa.

Evidentment, quan parlem d’entitats, ens referim tant a les associacions veïnals, com a les entitats esportives, recreatives, educatives, culturals, comercials…

Als darrers anys del Franquisme, ja es va començar a produir, tímidament, una certa recuperació de la cultura popular catalana. Recordeu l’ARC? LAgrupación Recreativo Cultural de Barberà va dur a terme una gran tasca cultural al poble als anys 60 i 70. Creiem, però, que es mereixen com a reconeixement que els dediquem un article a part.

Amb el retorn de la democràcia, aquesta renaixença va anar agafant força, fins a consolidar-se una inqüestionable participació de les entitats a totes les festes de Barberà.

Va ser als anys 80 quan les Festes Majors del nostre municipi es varen començar a nodrir d’aquesta recuperació cultural, i fins a dia d’avui. Parlaríem de tres entitats que destaquen per la seva condició de cultura tradicional i popular, com són la Colla de Geganters i Grallers de Barberà del Vallès, Barberà amb la Sardana i els Diables de Barberà, i de moltes altres entitats que hi participen.

Comencem per la Colla de Geganters i Grallers de Barberà del Vallès. Els seus orígens, tal i com ens explica el fins ara president Josep Torrella, es remunten a la Festa Major de 1984 i als actes de Commemoració del Mil·lenari de Barberà del Vallès (985-1985). Aquí en teniu dues imatges:

Portada del Programa de Festa Major de 1984, Associació d’Història de Barberà
(Fons documental de la Colla de Geganters i Grallers Barberà del Vallès)
Commemoració del Mil·lenari de Barberà del Vallès (1985), Associació d’Història de Barberà
(Fons documental de la Regidoria de Cultura de Barberà del Vallès)

El bateig dels dos primers gegants, el Sebastià i la Clotilde, va tenir lloc durant la Festa Major de 1984, de la mà dels Geganters de Premiar de Mar (Joan Solsona, Joan Sanahuja i Albert Beltran).

Bateig dels gegants de Barberà al Programa de Festa Major de 1984, Associació d’Història de Barberà
(Fons documental de la Colla de Geganters i Grallers Barberà del Vallès)

Els noms dels gegants es van escollir, sembla ser, per elecció dels nens i nenes de les escoles de Barberà i van ser construïts per Domènech Umbert (el Mingo).

Aquell any, la Festa Major va ser finançada el 50% per l’Ajuntament, el 25 % pels “feriantes” i el 25 % restant per les entitats barberenques.

La primera colla de geganters estava formada per l’Esteve Soley (l’Estevet), el Pep Ventura, el Lluís Carol, el Dionisio Díez, el Sebastià Vizcaino, el Miquel Àngel Cornadó, el Joaquín García, el Joan Solsona i el Francisco Tobío. Aquí els teniu en aquesta entranyable imatge:

Commemoració del Mil·lenari de Barberà del Vallès (1985), Associació d’Història de Barberà
(Fons documental de l’Associació de Geganters i Grallers Barberà del Vallès)

La colla de geganters es va constituir oficialment com a entitat el 1991 i l’Esteve Soley en seria el mestre fundador i el primer president de la colla.

En Josep Torrella ens explica que, tot i que els seus inicis com a geganter s’originaren a Tarragona, a partir del 1986 ja comença a participar amb la colla de Barberà i es defineix com a deixeble del mestre Esteve Soley. Aviat el Josep Torrella passaria a ser el president de la colla (i ho ha estat durant pràcticament 30 anys) i el seu impulsor indiscutible.

I arribaren noves incorporacions: la nena Mariona, construïda el 1992, simbolitzarà la pubilla de Barberà. Aquesta ja va ser finançada íntegrament per la Colla de Geganters de Barberà.

El 1995 es construïren els capgrossos: la Bruixa, el Bomber, el Cuiner, el Soldat, el Bruixot i el Pallasso, i el 1996 el Nan L’Estevet. També als anys 90 va anar augmentant la família: els 10 Cavallets de l’Esquadra de Sant Jordi el 1996, el Drac, el Drac Blau el 1997 i el Colom el 1998.

L’Esquadra de Sant Jordi dels Cavallets de Barberà a les escales de la Catedral de Girona (1996), Associació d’Història de Barberà (Fons documental de la Colla de Geganters i Grallers Barberà del Vallès)
Colom de la Colla de Gegants i Grallers de Barberà del Vallès a Les Angles (França, 2003),
Associació d’Història de Barberà (Fons documental de la Colla de Geganters i Grallers Barberà del Vallès)

Com no podria ser d’una altra manera, les Festes Majors han estat sempre el moment idoni pel bateig i presentació de tots els membres del seguici popular de Barberà del Vallès, que tradicionalment té lloc els dissabtes a la tarda.

Els diumenges al migdia, la plantada de gegants i gegantes d’arreu a la plaça de la Vila és un dels gran moments de la Festa Major. L’any 2000, amb l’esdeveniment de la proclamació de Barberà com a Ciutat Gegantera, va ser un moment apoteòsic per la Festa Major, per la colla i per la nostra ciutat.

Però la família seguí augmentant. Arribaren els gegantons a partir del 2004 amb el Jordi Simpson i el 2009 el Draki, el Drako i el Carbassó. I també els gegantons i les gegantones de les escoles: el Joanet de l’Escola Can Llobet, l’Elionor de l’Escola Martí i Pol, la Farigoleta de l’Escola Can Serra, la Martona de l’Escola Marta Mata i, recentment el 2018, els capgrossos la Roma, el Ni i el Ca de l’Institut La Romànica.

Des de l’Associació d’Història de Barberà ens fa veritablement goig parlar-vos del procés de creació dels Gegants Josep Galcerán de Pinós i de Rocabertí i Agustina d’Urries, Primers Marquesos de Barberà, ja que vam poder participar-hi des del primer moment de gestació i fins a la seva presentació en societat al recent estrenat Teatre Municipal Cooperativa durant la Festa Major de l’any 2008. També es batejaren els Capgrossos Macers, l’Àvia i l’Avi.

I, per tancar aquest petit homenatge a la Colla de Geganters i Grallers de Barberà, i al Josep Torrella, només afegirem el crit: ”VISCA LA FAL·LERA GEGANTERA!”

L’any 1997, fa la seva aparició a Barberà una entitat que recull el sentir de “la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”, en paraules del gran poeta Joan Maragall. Sí, ens referim a Barberà amb la Sardana.

Amb l’objectiu de promocionar i divulgar la sardana, des de l’ensenyament de la dansa fins a l’organització del ja tradicional Aplec de la Sardana, que com sabeu té lloc a la primavera a la Plaça del Mil·lenari, a l’entorn de l’Església Romànica, i que justament el 2018 han celebrat el 20è Aplec de la Sardana. L’enhorabona!

Barberà amb la Sardana, des de fa més de vint anys i de la mà de l’Antonia Garrido, amb la voluntat de fomentar la cultura popular, participa en totes les festes tradicionals de Barberà, com Sant Jordi, L’Onze de Setembre i la Festa Major.

Ballada de Sardanes a la Plaça de la Cooperativa durant la Festa Major 2018
(Imatge procedent de la pàgina web de l’Ajuntament de Barberà del Vallès)

Parlem de la Colla de Diables de Barberà. Com sabreu, a l’inici dels anys 90, van arribar a ser tres les colles de diables. El 1989 es creà la Colla de Diables dels Banyuts Tronats, la més veterana, després es creà La Ventafocs el 1992 i la darrera va ser la Bacanal, sota l’aixopluc de la Colla de Geganters i Grallers de Barberà, el 1998.

Totes les colles estan fusionades en una de sola des del 2007. La Colla de Diables de Barberà, formada per uns 40 membres, té una branca infantil, la Colla de Diablets de Barberà, formada per uns 35 nens i nenes entre 8 i 18 anys, que compta amb una llarguíssima llista de quitxalla en espera per poder-hi entrar. Els musics poden entrar-hi ja amb 4 anys, però no poden tocar el foc fins als 8 anys.

La seva participació a les Festes Majors ve de lluny. Tradicionalment, els dissabtes al vespre és el gran moment, ja que és quan els nostres diables i diablesses omplen la nit de foc, llum i fum pels nostres carrers amb el Correfoc. En acabar el seu recorregut a la Plaça de la Vila, tenen lloc la lectura dels Versots i l’esperada Traca Final.

Correfoc dels Diables de Barberà del Vallès
(Imatge procedent de la pàgina web de l’Ajuntament de Barberà del Vallès)

Els nostres diables també són esperats en el Judici Final del dissabte següent a Carnestoltes i a la Cavalcada de Reis a la darrera carrossa, que és La Carbonera.

La seva actual presidenta, l’Elena Ordaz, comenta que l’objectiu dels diables és, a part de gaudir del foc i de la festa, portar arreu la cultura i la tradició catalana.

També podem gaudir durant les Festes Majors dels assajos i actuacions de diverses colles castelleres, com la Colla dels Castellers de Sabadell, coneguts arreu com els Saballuts, que té la nostra Plaça de la Vila com una de les seves places de referència.

L’Escola Municipal de Música també té un pes important a la Festa Major, amb l’actuació de les diverses orquestres Combo Jove, així com les representacions dels grups de teatre locals, com Taula de teatre, o les actuacions de les corals barberenques, com la Coral A Quatre veus.

Parlem d’esports? Durant la Festa Major les associacions esportives de Barberà són les que organitzen activitats com: tornejos de tenis, de voleibol, de handbol i de bàsquet, simultànies i campionats d’escacs, competicions d’skate i d’scooter… i les curses solidàries, tant infantil com d’adults, organitzades per la Unió Atlètica Barberà.

Les associacions de comerciants també solen participar de la festa, com la del Mercat Municipal Onze de Setembre, que ofereix activitats lúdiques i gastronòmiques als visitants. També s’hi han afegit les degustacions gastronòmiques de la Ruta de la Tapa o les exhibicions dels gimnasos de Barberà (hip-hop, dansa acrobàtica…).

En l’àmbit cultural, podríem citar la Pujada i visita al Castell de Barberà de la Festa Major 2018, organitzada per l’Associació de Veïns de Can Gorgs i l’Associació d’Història de Barberà, amb el suport de l’Ajuntament de Barberà.

Actualment, el ventall d’activitats i espais de la Festa Major és prou ampli i està pensat per a totes les franges d’edat. Us en fem cinc cèntims.

Des de fa uns anys, l’Espai d’Entitats s’ha convertit en la zona d’oci de referència, on els barberencs, barberenques i persones visitants poden gaudir d’un “refrigeri” i d’alguna cosa per picar en bona companyia a les carpes, darrerament situades al passeig Doctor Moragas.

L’Espai Jove ha portat als i les adolescents (i també a les persones no tan joves) a gaudir d’una Festa Major “alternativa”, paral·lela a la tradicional, que gaudeix d’un gran èxit i atrau jovent de tota la comarca.

I per als més petitons, activitats i espectacles dedicats a la nostra mainada de l’Espai Infantil: jocs, concerts, esports, tallers, animació infantil, espectacles de teatre, jocs d’aigua, pallassos, màgia… sense oblidar el cinema familiar a la fresca.

Les nits segueixen sent el gran moment per als concerts, ja siguin de grups locals, de revivals per als quals  ja tenim una edat, de rabiosa actualitat dins el nostre panorama musical, de grups alternatius o sessions de Dj, i també és el moment del ball i de la gresca, ja sigui a l’Espai Jove, com als diversos espais i places, com la Plaça de la Vila, la Plaça Cooperativa, Plaça de la Unitat o la Plaça Europa.

I no podem oblidar-nos de la Fira d’Atraccions o de la Fira Hippie, les portes obertes a la Piscina Municipal d’estiu, les activitats organitzades per la Biblioteca Esteve Paluzie, així com les tradicionals havaneres i rom cremat del darrer dia de Festa Major i el Castell de Focs d’artifici que tanca les Festes Majors i també aquest article.

Castell de Focs d’artifici de la Festa Major 2018 de Barberà del Vallès
(Imatge procedent de la pàgina web de l’Ajuntament de Barberà del Vallès)

Ho tenim clar: les Festes Majors han d’adaptar-se als nous temps, perquè la nostra societat va evolucionant. Renovar-se o morir, diu la dita. Per exemple, destacaríem la complicitat de les entitats barberenques en el Pregó de Festa Major i, per incentivar l’arrelament a la festa, la venda de mocadors i barrets de Festa Major com a elements d’identitat.

Remarquem la necessitat d’organitzar una Festa Major des de la perspectiva de gènere, que passa necessàriament per la conscienciació ciutadana i per la implicació de totes les entitats que participem en la Festa Major en formar-se en aquest àmbit i conèixer quin és el protocol a seguir per tal d’aconseguir unes festes lliures de violència masclista.

I arribem al final d’aquest recorregut. Gràcies per haver-nos seguit durant aquests quatre articles que hem dedicat a la història de la nostra Festa Major, tot esperant que us hagin semblat interessants i que us hagin apropat una mica més a la memòria històrica del segle XX del nostre municipi, a través del context històric propi de cada moment.

Esperant poder gaudir d’unes Festes Majors encara molt més participatives des de tots els àmbits, us diem: VISCA LA NOSTRA FESTA MAJOR!

Des de l’Associació d’Història de Barberà volem agrair a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Barberà del Vallèsel fet de deixarr-nos consultar el seu arxiu, al Joan Gallego Moliner per la seva desinteressada col·laboració i per permetre’ns fotografiar la seva col·lecció particular documental i d’imatges sobre la nostra història local, al Josep Torrella i Olivé, President i Cap de Colla de Geganters i Grallers de Barberà del Vallès pel seu assessorament i aportar-nos imatges inoblidables, a l’Elena Ordaz, Presidenta dels Diables de Barberà, pel seu assessorament, i a totes les persones que, desinteressadament, ens han compartit el seu temps amb nosaltres i ens han fet aportacions indispensables per poder realitzar aquesta sèrie d’articles dedicats a les nostres FESTES MAJORS. Gràcies!

FER UN COMENTARI

Deixa el teu comentari
Introdueix el teu nom