Portada del Programa de Festa Major de 1970, Associació d’Història de Barberà (Col·lecció particular de Joan Gallego Moliner)

Maria Teresa Sánchez Costa i Luís Miñarro Martínez (Associació d’Història de Barberà)

Portada del Programa de Festa Major de 1970, Associació d’Història de Barberà
(Col·lecció particular de Joan Gallego Moliner)

Seguim amb el recorregut per a les Festes Majors de Barberà i els canvis que s’han anat produint paral·lelament al context històric del segle XX.

Com apuntàvem a l’article anterior, vingueren temps difícils. La Guerra Civil Espanyola suposà un parèntesi en la vida social i festiva al nostre país.

A Catalunya, els tres anys de guerra i de revolució havien estat anys convulsos, amb fam, misèria, destrucció i mort. Arribaria una llarga Postguerra, on els vents que bufarien transformarien completament la política, l’economia, la societat i els aspectes culturals.

Ja des de les primeres Festes Majors d’època franquista, les jerarquies i els òrgans propagandístics del Règim varen implantar arreu l’anomenada “Cultura de la Victòria”, convertint les Festes Majors en una tradició religiosa amb elements simbòlics franquistes per enaltir el nou règim polític.

Centrant-nos en les Festes Majors barberenques, la Dictadura Franquista va eliminar el caràcter popular que aquestes havien tingut. Recordin que, durant la Segona República Espanyola, les Festes Majors de Barberà gaudiren d’un caràcter plenament popular, on la pròpia ciutadania, a través de “La Cooperativa”, organitzava totes les activitats de Festa Major.

El caràcter popular, socialitzador i veïnal d’època republicana va ser radicalment substituït per la força del nou discurs polític i religiós. Quins van ser aquests canvis i contrastos? Els anem desgranant:

El primer que copsem analitzant els programes de Festa Major és la veneració de Santa Maria, patrona del poble, durant les Festes Majors de tota l’època franquista, com mostra aquest Programa de Festa Major de 1965:

Detall del Programa de Festa Major de 1965, Associació d’Història de Barberà
(Col·lecció particular de Joan Gallego Moliner)

En segon lloc, el canvi de dates de la Festa Major. Com recordaran de l’anterior article, en època republicana aquestes se celebraven a començaments de setembre, però com que amb el Franquisme es convertí en una festa patronal, es traslladà al 15 d’agost, festivitat de Santa Maria, data que es mantingué durant tota l’època franquista, arribant fins l’any 1992.

En tercer lloc, com han pogut comprovar a la imatge anterior, es produïren canvis en la tipologia d’activitats festives, ja que agafaren un pes important els actes religiosos, com els oficis solemnes en motiu de l’Assumpció de la Verge, el repic de campanes, les processons religioses encapçalades per l’Alcalde i tot el consistori, la jerarquia eclesiàstica i del “Movimiento”, i les misses per tots els fidels difunts.

També voldríem destacar altres canvis, com el què es produí en el propi nom del municipi. Com els explicàvem a l’article anterior, la nostra població s’anomenava durant la República Barberà del Vallès (igual que ara) però, en acabar la Guerra Civil Espanyola, el nostre poble passà a anomenar-se, com els més grans recordareu, Santa Maria de Barberà.

Portada del Programa de Festa Major de 1965, Associació d’Història de Barberà
(Col·lecció particular de Joan Gallego Moliner)

Durant els anys de la República, recordin que la Festa Major tenia un fort component popular en organitzar-se directament pel Gremi d’Agricultors, és a dir, per “La Cooperativa”. En aquesta nova etapa política, l’organització va anar a càrrec de l’Ajuntament de Santa Maria de Barberà i un dels centres neuràlgics seria l’Església Romànica o la capella del carrer Sant Pere i, a partir dels anys 50, la Parròquia de Santa Maria.

El context històric va portar a canvis que van afectar a tots els aspectes socials i culturals, i la llengua no en seria una excepció. La llengua oficial utilitzada als programes i als actes festius va deixar de ser el català per passar a ser el castellà, com poden comprovar en la següent publicitat de “La Cooperativa” si la comparen amb la què els vam mostrar a l’article anterior. :

Publicitat de “La Cooperativa” dins d’un programa de Festa Major, Associació d’Història de Barberà
(Col·lecció particular de Joan Gallego Moliner)

Degut a la precarietat econòmica de l’època de Postguerra i al poc pressupost municipal per a l’organització de les Festes Majors, s’arribà al punt de què La “Comisión Municipal de Fiesta Mayor “ acceptés donatius econòmics de la població per tal de poder organitzar-les el més lluïdes possible. A continuació, els mostrem un d’aquests donatius:

Donatiu per a la Festa Major de 1959, Associació d’Història de Barberà
(Col·lecció particular de Joan Gallego Moliner)

I, quines eren les activitats de les que es podia gaudir durant les Festes Majors?

A part dels actes religiosos, també hi havia activitats esportives, on destacaríem les ja tradicionals curses ciclistes i els partits de futbol (amb el Club Deportiu Barberà com a amfitrió):

Fotografia antiga del Club de Futbol Barberà, Associació d’Història de Barberà
(Col·lecció particular de Joan Gallego Moliner)

Però també cal remarcar l’aparició en escena d’altres esports a Barberà, com l’afició al Hoquei (equip fundat el 1952, amb una gran trajectòria al nostre país) i la natació, o les exhibicions de boxa per Festa Major:

Programa de Festa Major de 1965, Associació d’Història de Barberà
(Col·lecció particular de Joan Gallego Moliner)

En els diferents programes de festes hem descobert, també, aficions diverses en aquella època, on destacaríem els concursos de coloms missatgers, com apareix al programa de festes de 1968.

Tot i els intents per part del Règim Franquista per minimitzar la cultura catalana, amb una clara intenció política, no se’n va sortir del tot, ja que les tradicions populars i el folklore seguiren arrelats al país. En el cas del nostre municipi, destacaríem la gran importància de les audicions de sardanes i els concursos de colles sardanistes:

Programa de Festa Major de 1969, Associació d’Història de Barberà
(Col·lecció particular de Joan Gallego Moliner)

En l’aspecte lúdic, seguirien celebrant-se els tradicionals concerts matinals al Saló del Cafè de “La Cooperativa” i també els balls de tarda i de nit a l’envelat on, a diferència d’ara, calia rascar-se la butxaca per poder-hi entrar, ja que es pagava tant per entrar a l’envelat com per obtenir un “palco” per als tres dies que durava la Festa Major:

Programa de Festa Major de 1974, Associació d’Història de Barberà
(Col·lecció particular de Joan Gallego Moliner)

Durant els darreres anys de la Dictadura Franquista, el nostre jovent va fer força per tal de què els organitzadors introduïssin noves activitats de Festa Major, més d’acord amb els nous temps, com les actuacions de grups musicals de moda, les obres de teatre, les exposicions de pintures, els concursos d’escacs, les exhibicions de ping-pong i l’elecció de la pubilla del poble (com apareix al programa de festes de 1974), o el Bàsquet (com apareix al programa de festes de 1975):

Programa de Festa Major de 1975, Associació d’Història de Barberà
(Col·lecció particular de Joan Gallego Moliner)

I ara, us convidem a llegir el tercer i últim article d’aquest recorregut per les nostres Festes Majors, on us explicarem els canvis soferts durant els primers Ajuntaments Democràtics, el canvi de data de l’agost a juliol, la segona festa local i arribarem fins a les Festes Majors del segle XXI.

Des de l’Associació d’Història de Barberà volem, novament, donar el nostre més sincer agraïment al senyor Joan Gallego Moliner per la seva desinteressada col·laboració i per permetre’ns fotografiar la seva col·lecció particular documental i d’imatges sobre la nostra història local.

FER UN COMENTARI

Deixa el teu comentari
Introdueix el teu nom