Portada del Programa de Festa Major de 1992, Associació d’Història de Barberà (Fons documental de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Barberà)

Maria Teresa Sánchez Costa i Lluís Miñarro Martínez (Associació d’Història de Barberà)

Seguim amb el recorregut per les Festes Majors de Barberà i els canvis que s’han anat produint paral·lelament al context històric del segle XX.

L’any 1975, amb la mort del dictador, s’inicià un procés de canvi polític i social, conegut popularment com a Transició.

Una mostra dels nous aires de canvi va ser l’intent d’obertura i de participació ciutadana a les Festes Majors dels nostres pobles i ciutats. Per exemple, a la nostra veïna Sabadell, es va fer una enquesta d’opinió l’any 1976, en la qual es preguntava a la gent com creien que havia de ser la Festa Major.

La resposta ciutadana va ser contundent: era necessari un canvi i que la Festa Major tornés a ser una oportunitat perquè tothom pogués participar en ella, com havia estat en altres temps.

Publicació de l’any 1976, Associació d’Història de Barberà
(Fons documental de Joan Gallego Moliner)

Els canvis es van anar produint, però “mooolt” lentament. Analitzem alguns dels processos de “transició” de les nostres Festes Majors:

Per exemple, pel que fa a la llengua, tal com els mostràvem al primer article sobre les Festes Majors, durant els anys de la II República tots els programes d’activitats estaven escrits en llengua catalana i, tal com els mostràvem al segon article, en l’època de la Dictadura passà a escriure’s tot en llengua castellana. Aleshores, què va passar amb l’arribada dels ajuntaments democràtics?

El que succeí és que, durant molts anys, es buscaria majoritàriament un terme entremig que acontentés a tothom, és a dir, que els programes de Festa Major s’escrivirien en les dues llengües, tot i que en ocasions hi haurà encara un predomini del castellà, com aniran veient al llarg d’aquest article.

Analitzant les portades dels programes de Festa Major dels primers anys de la Transició, podem veure que les portades van començar a fer-se totes en català (com recordaran de l’article anterior, la portada de la Festa Major de 1975 encara era en castellà), però a l’interior del programa es mostrava gairebé sempre tota la informació en les dues llengües, tant les salutacions inicials, com la benvinguda dels alcaldes i el propi programa d’actes.

Els mostrem diversos exemples on poden comprovar que aquesta “transició” va ser prou llarga, inclús fins ben entrats els anys 90:

Salutació del programa de Festa Major de 1980, Associació d’Història de Barberà
(Fons documental de Joan Gallego Moliner)
Benvinguda en català i castellà de José Antonio Robles, Alcalde de Barberà del Vallès,
Programa de Festa Major de 1984, Associació d’Història de Barberà
(Fons documental de la Regidoria de Cultura de Barberà del Vallès)
Programa de Festa Major de 1988, Associació d’Història de Barberà
(Fons documental de la Regidoria de Cultura de Barberà del Vallès)

Tot i què les activitats i els actes de les festes majors van anar experimentant canvis considerables, analitzant-les es pot comprovar com durant anys encara hi hagueren forts contrastos, ja que convivien els nous tipus d’activitats amb altres que avui dia es consideren políticament i socialment incorrectes. Per això, s’han d’entendre en el context històric que es van dur a terme.

Per exemple, l’elecció de les pubilles de Barberà, com us mostrem en aquests dos programes de festes: en el primer exemple els mostrem una butlleta d’inscripció de 1976 per ser escollida pubilla i, en el segon, l’elecció de “la guapa” de Barberà. Com a curiositat, en el programa de 1980, suposem que amb un intent d’equiparació entre homes i dones, apareixia la “Elección de la guapa y el majo de Barberà”.

Butlleta d’inscripció per ser Pubilla de Barberà, Programa de Festa Major de 1976,
Associació d’Història de Barberà
(Fons documental de Joan Gallego Moliner)
Elecció de “la guapa” de Barberà, Programa de Festa Major de 1981,
Associació d’Història de Barberà
(Fons documental de la Regidoria de Cultura de Barberà del Vallès)

També destacaríem dels programes de l’època de la Transició diverses activitats a l’entorn de la utilització d’animals, com ocells, cavalls i “vaquilles”. Us mostrem alguns exemples curiosos que segur que els més grans recordareu.

Comencem per la “Suelta de vaquillas” des de la Plaça de la Unitat fins a la Plaça de la Vila, com poden veure als programes de festes de 1980 i 1981, que acompanyem amb una fotografia de 1981. En el programa d’aquest mateix any apareix un “Certamen Pajaril” a la Plaça de la Vila. I, per acabar, hem escollit la Cursa de Cavalls Trotadors de 1991.

Programa de Festa Major de 1980, Associació d’Història de Barberà

(Fons documental de Joan Gallego Moliner)

Programa de Festa Major de 1980, Associació d’Història de Barberà
(Fons documental de Joan Gallego Moliner)
Programa de Festa Major de 1981, Associació d’Història de Barberà
(Fons documental de la Regidoria de Cultura de Barberà del Vallès)
Fotografia de la “Suelta de Vaquillas” de la Festa Major de 1981,
Associació d’Història de Barberà
(Fons documental de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Barberà)
Fotografia de la Cursa de Cavalls Trotadors, Festa Major de 1991,
Associació d’Història de Barberà
(Fons documental de la Regidoria de Cultura de Barberà del Vallès)

En quan a les activitats de caire musical, caldria destacar les actuacions de les “majorettes” o l’actuació de grans dives del teatre de “varietés”, com la gran Norma Duval, que havia sigut la primera ballarina del parisenc Folies Bergère.

Programa de Festa Major de 1992, Associació d’Història de Barberà
(Fons documental de la Regidoria de Cultura de Barberà del Vallès)

Evidentment, les tradicionals audicions i ballades de sardanes van seguir, així com els balls de tarda i nit, però ja no en el format de Balls d’Envelat que els més grans encara recordareu amb nostàlgia, sinó a la Plaça de la Vila.

I arribem als grans canvis que es produïren en els darrers anys d’aquest procés de “transició” de les Festes Majors de Barberà.

Començant per l’aspecte polític, podem veure com els programes de Festa Major s’utilitzaren pels diversos alcaldes dels Ajuntaments democràtics com a un instrument de divulgació d’aspectes relacionats amb el moment històric, com l’entrada d’Espanya a l’OTAN o els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, o aspectes de caire local, tant social com cultural, com l’obertura democràtica, els moviments veïnals, la participació de les entitats en la vida cultural i la presa de decisions.

Com explicàvem als dos articles anteriors, les dates de la nostra Festa Major han anat canviant al llarg del segle XX, des del mes de SETEMBRE en època de la Segona República a la festivitat de la Verge Maria a l’AGOST en època franquista. Ara, arribaria el darrer canvi:

Al Programa de Festa Major de 1992 el Sr. José Antonio Robles, Alcalde de Barberà, anunciava als veïns i veïnes un nou canvi de dates en la Festa Major, després d’haver escoltat les opinions de les entitats ciutadanes. Aquesta passaria de celebrar-se al mes d’agost a celebrar-se el primer cap de setmana de JULIOL. La pregunta seria: Quins foren els motius d’aquest nou canvi?

L’explicació està en la dràstica disminució de població a Barberà del Vallès durant el mes d’agost. Un dels motius va ser que, arran de l’augment demogràfic que havia viscut Barberà com a conseqüència de l’arribada d’immigració procedent d’altres indrets de l’estat espanyol, moltes famílies aprofitaven el període de les vacances del mes d’agost per marxar amb la família als seus llocs d’origen. Altres motius serien que molta població se n’anava a estiuejar a la platja o la muntanya, o simplement sortia de viatge.

Anunci del canvi de dates de la Festa Major, Programa de Festa Major de 1992,
Associació d’Història de Barberà
(Fons documental de la Regidoria de Cultura de Barberà del Vallès)

Com poden comprovar, l’explicació està escrita en català i en castellà, per tal de fer arribar aquesta informació al major nombre d’habitants de Barberà.

Els canvis més grans que s’anaren introduint en les Festes Majors vindrien de la mà de les noves entitats culturals que s’anaren creant i que varen ser el motor de la recuperació de la cultura tradicional i popular catalana a Barberà del Vallès. Però, de tot això, ja en parlarem al proper article.

Des de l’Associació d’Història de Barberà volem donar el nostre agraïment a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Barberà del Vallès per deixar-nos consultar el seu arxiu i al senyor Joan Gallego Moliner per la seva desinteressada col·laboració i per permetre’ns fotografiar la seva col·lecció particular documental i d’imatges sobre la nostra història local.

FER UN COMENTARI

Deixa el teu comentari
Introdueix el teu nom