Luís Miñarro Martínez i Maria Teresa Sánchez Costa (Associació d’Història de Barberà)

Coincidint amb el 10è Aniversari de la inauguració del nou edifici de la Biblioteca Municipal Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, a la Plaça de la Constitució, des de l’Associació d’Història de Barberà volem retre homenatge a totes les persones que, durant gairebé un segle, gràcies al seu amor per la literatura i la cultura, han fet possible que els barberencs i barberenques poguessim accedir a l’apassionant món de la lectura.

La pregunta inicial seria: I des de quan tenim biblioteca a Barberà? Doncs fa, pràcticament, 100 anys. Us ho anem a explicar. Comencem:

  1. La Biblioteca de “La Cooperativa”:

La primera biblioteca a Barberà té els seus orígens als anys vint del segle passat, a l’empara del què va ser l’entitat més important del municipi durant, pràcticament, tot el segle XX. Parlem de… “La Cooperativa”.

L’esperit cooperativista del “Gremio de Agricultores de Barberà”, que passà a anomenar-se “Cooperativa Agrícola Popular” als anys 20, anà molt més enllà de les seves funcions exclusivament econòmiques, com a la majoria de municipis catalans, ja que va impulsar el vessant cultural i social al poble: la música, l’esport, el teatre i el cinema, l’excursionisme, els balls tradicionals, les festes i… la creació de la primera biblioteca popular de Barberà.

Algunes fonts bibliogràfiques assenyalen el segon decenni del segle XX com el moment en el què un grup de joves i els seus mestres, gràcies a unes quotes setmanals, anaren comprant llibres, que foren l’origen de la primera biblioteca del poble. Aquesta s’ubicà al pis superior de “La Cooperativa”, a la sala de la Secretaria, que era també on es reunia la Junta Rectora.

La Cooperativa Agrícola Popular creà la primera biblioteca de Barberà,
Fons d’imatges de Joan Gallego Colomer (Associació d’Història de Barberà)

Els anys de la II República Espanyola van ser una època de creixement i consolidació de la biblioteca. Les germanes Ventura Pons, com ja vam fer constar al llibre “Passat i present de “La Cooperativa”” el 2007, recordaven el goig que feia la biblioteca, amb totes les novetats literàries i temàtiques variades.

També recordaven la gran taula de fusta massissa que hi havia, amb cadires a banda i banda, per poder fer les consultes dels llibres, i que hi havia servei de préstec per al socis i sòcies, que eren, pràcticament, la totalitat dels habitants del poble.

Malauradament, l’aixecament militar de 1936, que portà a una llarga Guerra Civil, tot ho paralitzà. Acabada la guerra, La Cooperativa Agrícola Popular va ser obligada a canviar els seus estatuts i el nom, per passar a anomenar-se Cooperativa “La Agrícola”. La biblioteca va patir la cesura, imposada pel nou règim, molts dels seus llibres van ser destruïts i restà tancada durant anys.

  1. La Biblioteca parroquial:

Serà a partir dels anys 50 quan, novament, un grup de joves, a l’empara del casal parroquial, va promoure una nova biblioteca. Aquesta es va ubicar darrera la Rectoria, fins què, amb els anys, es traslladà al pis superior del nou ajuntament.

La biblioteca es tirà endavant gràcies a l’esforç del jovent. Entre les persones voluntàries, hem de destacar la tasca duta a terme per la Carme Carceller, ja que va ser la persona que va portar la biblioteca mentre aquesta va estar a les dependències parroquials.

El 1955, des de l’Ajuntament es va demanar ajuda a la Diputació de Barcelona per a la creació d’una biblioteca municipal, però aquesta no va arribar. Explica l’Agustí Palau en un dels seus llibres que, com que estava en marxa el procés de segregació del Barri de La Creu de Barberà per annexionar-lo a Sabadell, la Diputació no va enviar l’ajuda sol·licitada. Potser, es pensaven que Barberà desapareixeria com a poble.

Segons la senyora Elisa Feixas Ventura, l’Agustí Palau, que aleshores era Tinent d’Alcaldia, va ser un dels seus impulsors. L’Ajuntament va demanar subvencions al Ministerio de Cultura i serà el 1958 quan es van rebre els ajuts del govern central per a crear l’esperada biblioteca, amb un lot de 1.500 llibres, que se sumarien als 250 volums ja existents, segons fonts bibliogràfiques.

  1. La Biblioteca Pública de l’Ajuntament:

El 1971 la Biblioteca parroquial es traslladà a la planta superior de l’edifici de l’Ajuntament de Barberà.

Novament, es va tirar endavant la biblioteca gràcies a l’impuls d’un bon grapat de jovent del poble, que va agafar-ne les regnes. La majoria eren membres de l’Agrupación Recreativo Cultural (ARC).

L’Elisa Feixas, que entrà a treballar a la biblioteca com a auxiliar administrativa el 1974, ens recorda els seus noms: Francesc Girbau, Sebastià Cornadó, Josep Maria Pasqual, Inés Estadella López, Jaume Solé, Joan Solé, Antoni Marín i Francisca Guarch.

També recorda que la biblioteca la portava la Inés Estadella, que l’Antonio Marín era qui catalogava els llibres i que en Joan Solé i més endavant en Jordi Companys hi van treballar un temps.

En aquella època, la biblioteca formava part de l’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament i comptava amb uns 10.000 volums i aproximadament 2000 socis.

L’any 1982 la biblioteca del pis superior de l’Ajuntament es tancà al públic, per tal de preparar la seva incorporació al Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i el seu trasllat al Casal de Cultura.

Fotografia de la Biblioteca Mòbil de l’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Barberà
(fons d’imatges de la Biblioteca Esteve Paluzie)
Fotografia de la Diada de Sant Jordi amb presència de la Biblioteca a la plaça de la Vila
(fons d’imatges de la Biblioteca Esteve Paluzie)

En aquells anys, per tal d’apropar la literatura als infants, es va crear la Biblioteca Mòbil i se celebraren els primers Sant Jordi a la Plaça de la Vila, com ens recorda la Iolanda Varona, que també hi va col·laborar.

  1. La Biblioteca Municipal del Casal de Cultura:

Al Casal de Cultura, la Biblioteca Municipal hi viurà dues etapes: la primera correspondria a la seva entrada al Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i la segona dins la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

L’Elisa Feixas recorda que el 1982 es van dur a terme oposicions, que la primera bibliotecària de la Generalitat fou la Maria Mercè Riera i que com auxiliars de biblioteca hi treballaren l’Elisa Feixas i l’Helena Lloan.

Segell de la Biblioteca de quan formava part del Servei de Biblioteques de la Generalitat, 1989 (Fofotgrafia de l’Associació d’Història de Barberà)

L’any 1983 l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya van arribar a un acord per a la creació de la Biblioteca Pública Esteve Paluzie, que es traslladà finalment al flamant Casal de Cultura, al carrer de Nemesi Valls. Allà hi romangué fins el 2009, any en què es traslladà a l’edifici actual.

La biblioteca porta el nom del mestre, pedagog, historiador, escriptor, editor, paleògraf, antiquari, acadèmic i inspector d’antiguitats de Catalunya, València i Aragó, l’olotí Esteve Paluzie i Cantalozella. Ufff, quin currículum!

Fotografia prèvia a la inauguració de la Biblioteca al Casal de Cultura
(fons d’imatges de la Biblioteca Esteve Paluzie)
Fotografia de la inauguració de la Biblioteca al Casal de Cultura, amb la presència del President del la Generalitat Jordi Pujol (fons d’imatges de la Biblioteca Esteve Paluzie)

La Biblioteca estava situada a la tercera planta del Casal de Cultura i ocupava 550 metres quadrats. Tenia un fons de 20.771 llibres, 2.288 documents audiovisuals, 120 títols de revistes i 7 diaris, així com un fons local sobre el municipi.

Al cap de tres anys, marxà la Maria Mercè Riera i arribà la Josefina Pagès com a Bibliotecària de la Generalitat, amb la gran sort per tothom de què tenia molta iniciativa i moltes coneixences, com recorda l’Elisa, per la qual cosa es van dur a terme moltes activitats a la biblioteca. Us mostrem algunes imatges memorables:

Lliurament de premis del Concurs Literari de 1984, amb la presència de l’Alcalde José Antonio Robles i l’Agustí Palau (fons d’imatges de la Biblioteca Esteve Paluzie)
Primer Cicle de Novel·la Negra, 1988
(fons d’imatges de la Biblioteca Esteve Paluzie)
Cicle de Novel·la Negra: Eduardo Mendoza
(fons d’imatges de la Biblioteca Esteve Paluzie)
Cicle de Novel·la Negra: Manuel Vázquez Montalván
(fons d’imatges de la Biblioteca Esteve Paluzie)
Josep Lluís Martínez Picañol (Picanyol), dibuixant d’Ot el Bruixot de Cavall Fort,
Certamen del Còmic de 1988 (fons d’imatges de la Biblioteca Esteve Paluzie)

Uns anys més tard arribà Maria Àngels Dalmases com a bibliotecària de la Generalitat. Lluís Monge, des de la Regidoria de Cultura, va ser qui va aconseguir que la biblioteca passés a formar part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.

El regidor Lluís Monge amb Maria Àngels Dalmases, Elisa Feixas i Helena Lloan
(fons d’imatges de la Biblioteca Esteve Paluzie)

L’acord es formalitzà el 2004. La nova directora de la biblioteca va ser la Berta Cama Sánchez, substituint la Maria Àngels Dalmases. I fins a dia d’avui.

La biblioteca va romandre tancada mentre es feien les tasques de tria de materials i la catalogació del nou fons, per adequar-la als nous temps. Aquí les teniu els dies previs a la inauguració de la nova biblioteca al Casal de Cultura:

Elisa Feixas i Berta Cama
(fons d’imatges de la Biblioteca Esteve Paluzie)
Helena Lloan i Elisa Feixas
(fons d’imatges de la Biblioteca Esteve Paluzie

L’any 2007, després de 33 anys d’activitat a la biblioteca municipal, l’Elisa Feixas Ventura es va jubilar i, el 2008 va rebre un merescut premi Estevet en agraïment per tots aquests anys de dedicació.

  1. La Biblioteca Esteve Paluzie canvia de casa:

Aviat la biblioteca es va anar fent gran i les seves instal·lacions al Casal de Cultura petites. Aleshores es construí l’actual edifici, destinat exclusivament a la biblioteca, amb un total de 2.031 metres quadrats útils, que s’inaugurà el 27 de juny de 2009, ara fa tot just deu anys.

Actualment, consten al seu registre 13.338 socis i sòcies amb carnet i al centre hi treballen 11 persones en plantilla: la directora, dues bibliotecàries, sis tècnics especialistes i dos auxiliars de gestió, a més d’una persona que fa les substitucions.

En aquests 10 anys, s’han fet 573.336 préstecs i 2.188 activitats, entre les quals es troben les organitzades per la nostra entitat, l’Associació d’Història de Barbera:

Conferència de l’Associació d’Història de Barberà a la Sala Salvador Allende de la Biblioteca Esteve Paluzie, 15 de setembre de 2017 (fons d’imatges de l’Associació d’Història de Barberà)

I per anar tancant aquest article, realitzat en motiu dels 10 anys de la nova biblioteca, ens sembla molt adient citar un comentari de la directora, la Berta Cama, reinterpretant l’essència d’una biblioteca del segle XXI:

“Les biblioteques avui dia han canviat. A part de ser un espai de silenci i de lectura, també són centres oberts que van més enllà d’un espai amb llibres, ja que ofereixen activitats a l’entorn de la lectura (clubs de lectura) i activitats culturals (conferències, exposicions, trobades…), però també són centres on s’hi han integrat les noves tecnologies.

Les biblioteques del segle XXI han de garantir l’accés gratuït a persones de totes les edats a la lectura, a la cultura, a les noves tecnologies i a l’autoaprenentatge, i han de ser un element d’integració social per tothom

Des de l’Associació d’Història de Barberà volem ser partícips de la celebració d’aquest 10è aniversari de la biblioteca al nou edifici, amb la publicació d’aquest treball de recerca, en el què destacaríem la història oral, amb la voluntat d’homenatjar totes les persones que han impulsat i apropat els llibres i la cultura a Barberà del Vallès durant aquests 100 anys de biblioteques a Barberà.

I parlant d’aniversaris, ens complau anunciar-vos que l’Associació d’Història de Barberà també estem d’aniversari. El juliol de 2019 hem complert, oficialment, 20 anys. El 12 de setembre ho celebrarem a la Biblioteca Esteve Paluzie, i hi està tothom convidat.

Des de l’Associació d’Història de Barberà volem agrair a totes les persones que ens han ofert el seu testimoni. Algunes d’elles les vam entrevistar el 2006 i 2007, com en Francesc Girbau, i altres aquests estiu, com la Berta Cama Sánchez, l’Elisa Feixas Ventura i la Iolanda Varona.

FER UN COMENTARI

Deixa el teu comentari
Introdueix el teu nom