Barberà i la mobilitat; sobre el col·lapse de l’AP-7, la rebaixa al transport públic i la inexistent xarxa ciclista.

L’entrega d’aquesta setmana havia de parlar de comunitats energètiques i com d’importants haurien d’esdevenir en municipis com el nostre, però atenent en l’actualitat he cregut més important parlar sobre mobilitat, per entendre una mica més el caos de l’AP-7 i com la rebaixa al transport públic hi pot afectar.

Fa ja massa temps que sentim parlar del col·lapse a la xarxa viaria del país, i els barberencs ho estem patint de primera mà. Dia sí i dia també veiem com la majoria dels accidents a l’autopista del mediterrani es concentren en la franja dels Vallesos, complicant moltíssim la circulació pels ciutadans i impactant directament a l’economia de les empreses que s’instal·len als nostres polígons.

Cal una solució, i la necessitem ja.

Seria molt incrèdul afirmar que el problema de la mobilitat té una única manera de resoldre’s. Cal imaginar-nos-ho com un gran puzle, on hi ha moltíssimes peces diferents (mitjà de transport, classe social, preu de la benzina, xarxa ferroviària, i un llarg etcètera..), on tot i que dues peces puguin encaixar amb facilitat, que totes ho acabin fent és una tasca d’una magnitud inimaginable.

Amb tot això vull dir que seria d’una immensa hipocresia intentar dignificar la mobilitat d’aquest país a cop de tweet, i carregant només vers aquell partit que t’ha pres els escons al consistori. Cal un gran acord de país per repensar el sistema d’autopistes, defugint dels extremismes i de la reinstauració dels peatges (no podem continuar mantenint aquests greuges comparatius amb la resta de l’estat). Calen, doncs, mesures diferents d’aquelles que ja hem vist fracassar i que s’han demostrat inefectives com són la creació de nous carrils i apostar per la finalització del corredor mediterrani, l’augment del transport de mercaderies en tren o el teletreball.

Si recordeu, al principi parlava de les diferents peces d’aquest gran puzle, entre elles el preu de la benzina. A tot aquest enrenou cal sumar la nova mesura del Gobierno, una rebaixa del 50% al preu del transport públic per tal de pal·liar la pujada dels hidrocarburs. Sincerament, crec que a hores d’ara no han entès res. Nombrosos estudis demostren que aquestes rebaixes no ajuden a reduir l’ús del vehicle privat, sinó que només redueixen el número de desplaçament a peu i en bici (aquells que cal potenciar). Si realment es governés des de l’eficàcia, es millorarien les freqüències (a FGC ja són de 2,5 minuts!) i es crearien noves rutes en bus, aprofitant els nous carrils reservats. Per això és necessari legislar amb l’eficiència en ment, i no pensant en les eleccions de l’any vinent.

Per acabar, m’agradaria tornar a parlar d’allò que vaig esmentar al primer article, la inexistent xarxa pedalable. Si volem descongestionar les carreteres necessitem una xarxa pedalable molt potent, que actuï “d’autopista” interurbana i ens permeti anar de forma segura als municipis que ens envolten. Quanta gent va en cotxe a la UAB diàriament? I a treballar als polígons de Cerdanyola? Aquests són els trajectes que hem de lluitar per canviar.

Cal, en resum, que l’ajuntament de Barberà es posicioni per defensar els interessos dels barberencs i faci de pal de paller en la implementació de mesures atrevides en tota l’AMB.